La fiscalia requereix el rastreig de xecs per 22 milions

La Fiscalia de Barcelona no ha sol·licitat al jutge una investigació separada per aclarir el pagament de presumptes comissions a persones i entitats lligades a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), sinó també per esbrinar el destí de més de 22 milions d'euros que van ser retirats en efectiu, mitjançant xecs, dels comptes del Palau de la Música. Fins ara es desconeix si tots aquests fons van anar a parar a mans de l'expresident de l'entitat, Fèlix Millet, a les dels seus col·laboradors, o si van servir per a altres operacions.

Notícies relacionades

Reduir la jornada concita més suport que tributar per l‘SMI

El 81% dels espanyols volen un pacte del PSOE i el PP en finançament autonòmic

L'acusació pública ha demanat al jutge que requereixi a diverses entitats bancàries informació sobre el cobrament en metàl·lic de centenars de xecs emesos entre els anys 2002 i 2008. És a dir, que diguin si tenen constància de qui va retirar l'import o en quin banc van ser ingressats per fer-los efectius. I és que la informació és rellevant, ja que alguns dels xecs pujaven a més de 300.000 euros. La fiscalia demana el rastreig d'1,2 milions d'euros trets d'un compte corrent només els set primers mesos del 2002 i 2,4 milions més des del setembre aquell any fins al juliol del 2003. En total, són més de 22 milions d'euros de comptes de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Múscia i de l'associació Orfeó. El jutge Juli Solaz no s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió, ja que la fiscalia va requerir la informació en l'apartat referent a la peça separada en què s'incloïa la declaració com a imputats de càrrecs de CDC.

ELS TESTIMONIS / Respecte del saqueig, el jutge no ha admès la petició de l'Orfeó d'imputar la que va ser directora general, Rosa Garicano, a l'entendre que l'acusació no ha detallat les sospites que existeixen sobre ella. Sí que han estat citats com a testimonis dos exauditors del Palau, l'advocat Javier Nart i Eduardo Porta. Aquests últims van rebre als seus comptes a Suïssa uns ingressos que provenien d'un dipòsit bancari de Millet en aquell país. El lletrat assegura que no coneix Millet i que tot és un error de l'entitat bancària.