Respecte als ciutadans

El comportament polític i els valors són indestriables, ambdós conformen la bona política al servei dels ciutadans. ¿Quina pràctica se n'ha fet?

Des del president Macià ençà, els tres presidents de la Generalitat, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla, han formulat les mateixes premisses per determinar l'esdevenidor de Catalunya: «Volem una Catalunya econòmicament pròspera, socialment justa, políticament lliure i espiritualment gloriosa».

Avui, com ahir, és vigent la definició del model, però de tant de predicar-ho, sense dotar de contingut cadascun dels valors, sense practicar-los, o ignorar-los, han perdut la seva credibilitat, el seu sentit, que, sense grans explicacions, tots sabien interpretar. Era un clima de confiança política, d'algunes decepcions, és cert, però en general els ciutadans se sentien atesos i compartien amb els polítics gran part de les seves decisions.

Ja fa més d'una dècada que els electors es van distanciar dels seus polítics, i encara que va ser més palès i abans a Madrid, a Catalunya la desafecció és molt gran i molt estesa arreu i anem augmentant els índexs de baixa participació dels ciutadans en les conteses electorals.

Ara estem en una nova campanya electoral per decidir qui governarà Catalunya els propers quatre anys exercint, practicant una bona política. Passem revista, dit sigui de manera col·loquial, als quatre anys de legislatura del Govern tripartit, no pas d'Entesa, presidit per Montilla

-ja que considero que la legislatura del Govern del president Maragall, ja fou valorada el 2006- així com al comportament i compromís dels polítics concernits.

CiU va guanyar les eleccions, però el nombre d'escons atribuïts legalment no va bastar per presidir la Generalitat. Artur Mas es va quedar per segona vegada com a cap de l'oposició, ja que la suma dels escons del PSC, ERC i ICV-EUiA suposava una majoria absoluta al Parlament.

L'any 2006 com el 2003 es va parlar reiteradament de la legalitat de l'acord entre els tres partits així com de la seva legitimitat. No em puc estar de recordar el cansament que em produïa tant de parlar i parlar de legitimitat. Quan jo era estudiant de Dret em vaig entretenir a aprofundir en la teoria política que desenvolupava la legitimitat dels acords polítics per formar Govern quan aquests provenien de partits ideològicament semblants. Ergo, ¿les ideologies dispars -tan dispars com la dels tres partits esmentats- ¿eren concertants? ¿Com es va gestar l'acord de coalició?. És clar que, dissertar ara sobre la legitimitat seria una llauna i a més ja ha passat la riuada.

EL CAS FOU QUE NO s'hi va referir ningú, ni tan sols per reflexionar i encetar el debat, ni que fos teòric, i mira que de politòlegs n'hi ha un munt, i no només a les universitats, sinó també col·laborant amb els mitjans de comunicació. Hi va haver, des del començament, manca de transparència i molta celebració arrogant. ¡Ah! ¡I també molt d'organigrama departamental!

Durant aquests darrers quatre anys de Govern tripartit, legal i legítim, ¿quin ha estat el comportament polític i quins valors han dut a terme?

Presència pública. La imatge dels representants de cadascun dels tres partits en els actes públics, inauguracions, recepcions -parlant tots tres del mateix per tal de no perdre el seu torn o, dit a la manera d'Alfonso Guerra, per no perdre l'ocasió de sortir a la foto-, produeix fatiga. ¿Que no han estat capaços ni tan sols de concertar en aquests fòrums un sol contingut polític i un sol portaveu representatiu de tot el Govern? Estalvio al lector el qualificatiu d'aquesta pràctica política.

Acció política. A més de la negativa valoració que li donen les enquestes oficials -CIS- i les d'altres grups privats, la percepció que cadascú de nosaltres tenim, o la d'una notable majoria de ciutadans, és la d'un Govern que no ha practicat la bona política, que s'ha eternitzat en l'adopció d'acords transcendentals per al desenvolupament econòmic i social pel sol interès electoral i partidista, sense atendre, per tant, la finalitat d'interès i servei públic, en desunió, sense cohesió, en general sense sentit institucional, i sense complir els compromisos dels seus programes electorals que són tan contraposats com les seves tres ideologies.

Cultura de coalició. Davant les crítiques per les picabaralles i l'aturada de l'acció de govern ens deien que no teníem cultura de coalició. ¿Quina cultura de govern de coalició és adoptar acords col·legials i contradir-los després? És una aparença de govern i un miratge de coalició. Encara junts, en campanya electoral, es neguen tots tres per separat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

És del grat del Govern tripartit fer propaganda, en conjunt i per separat, de la gestió desenvolupada durant les dues legislatures. En període electoral pot servir la manca de rigor, les grans xifres i les proclames, però només el rigor és requisit sine qua non per a una bona política de gestió pública.

Una altra manera de governar. El pelegrinatge polític descrit, veient el que s'ha vist, no ha resultat una alternativa de govern. Els electors podem canviar el Govern i exigir bona pràctica, eficàcia i rigor. La bona política i un bon lideratge ens ajudaran, ens donaran empenta per reequilibrar l'economia i cohesionar la societat. Exconsellera de Governació i advocada.