Pujol i Duran s'inclinen davant un Mas que ja es veu president

Artur Mas està en capella, després de dues setmanes d'estudiada campanya, en un últim esforç, en el seu tercer assalt a la presidència de la Generalitat. El candidat de CiU va rebre al Palau Sant Jordi el que la història li havia regatejat. El seu mentor, Jordi Pujol, i el que va ser el seu rival, Josep Antoni Duran Lleida, li van retre homenatge com no s'havia vist mai. El van reconèixer com a líder i van parlar com si ja compartissin míting amb el president de la Generalitat.

No s'havia vist mai un míting de Pujol en què no robés el titular o el protagonisme a Mas. Ahir, l'expresident va llegir la seva intervenció, va demanar que no l'aplaudissin i es va mantenir en el perfil més baix que se li hagi conegut. «El lideratge de Mas s'ha forjat en l'adversitat i les decepcions, que és com es formen els lideratges», va declarar el fundador de Convergència.

Però més impactant, molt més, va resultar el fet que Duran al·ludís obertament a com va ser derrotat per Mas en la carrera per la successió de Pujol. De com li va doldre i de com accepta el que va passar i ret homenatge al líder. «He vist com Mas s'enfortia. Avui no deu res a ningú. S'ha guanyat el prestigi. I jo me'n sento orgullós », va començar el democristià, que llavors va llançar la seva confessió dirigint-se a Mas: «Jo, que volia ser president de Catalunya, si diumenge es donen les circumstàncies que vull, tu seràs molt feliç, però que sàpigues que qui quedarà també molt content i feliç seré jo. El país estarà en molt bones mans».

Amb aquestes intervencions, amb omplir el Palau Sant Jordi, amb el record de la seva travessia del desert, Mas va exorcitzar fantames del passat. Va donar gràcies a gairebé tothom. A Pujol: «Gràcies, no només per confiar en mi, per la teva mestria. Sempre dic que m'agradaria que al final de la meva trajectòria la gent em valorés la meitat que a Pujol». A Duran: «Certament vam ser competidors i rivals, fins i tot adversaris, mai enemics. Treballem i treballarem junts. És un orgull que a les nostres files figuri el polític més valorat del nostre país». També va tenir paraules per a Xavier Trias, del qual va dir que va confiar en ell quan molts no ho feien. I per a la seva mà dreta, David Madí, de qui va recordar que s'ha emportat totes les ­crítiques.

«QUE NINGÚ S'ESPANTI» / També es va dirigir als catalans, als que el votin i als que no, per comprometre's a governar per tots. «Tenim set, però no de venjança. Està impregnada d'esperit positiu, de la voluntat d'aixecar Catalunya i fer una Catalunya millor. Que ningú s'espanti, CiU no arriba per venjar-se de ningú. Per servir honestament i eficaçment Catalunya», va proclamar. En ­consonància amb això va prometre que si CiU guanya ell administrarà la seva victòria «amb generositat i humilitat».

Mas va dedicar gran part del seu discurs a repassar els anys que ha viscut a l'oposició: «El 2003 vam quedar al mig del mar a mercè de les onades. Havíem navegat sempre a prop de la costa. Amb un timoner de primera línia, Jordi Pujol. Sempre podíem atracar en algun port. Però en els últims set anys les onades han sigut fortes i no hi havia port on atracar». I no va oblidar els seus rivals: «Estem com el vell navegant a punt de fondejar. Hem trobat vents forts, calmes, ­alguns taurons. I alguns de grossos, de color blanc, que se'ns volien menjar vius».

LLÀGRIMES / Mas, a qui ja se li van escapar les llàgrimes quan va tancar la campanya del 2006, no va poder evitar-les al dedicar un emocionat agraïment al suport que la seva dona, Helena Rakosnik, li ha brindat aquests anys. «En l'adversitat necessites companyia. He tingut la vostra,un gran actiu, no ho oblidaré. No oblidaré el viatge que hem fet. Però sempre hi ha un nucli més petit». I la va citar com a «coprotagonista» de la seva vida.

Notícies relacionades

No diguis blat...

Un xoc i moltes espines

Quan intentava llegir-li una dedicatòria, es va emocionar. Ella va pujar a l'estrada, es van abraçar i es van fer un petó.

«Mai com ara he sentit el pes de la responsabilitat pròpia», va dir recordant que ja ho va afirmar al ser proclamat candidat, al gener. I va assegurar que Catalunya «podrà tornar a sentir-se orgullosa de la seva catalanitat, sabent que les seves institucions tornen a ser respectades».