Renovar després d'una política fallida de proximitat

Un dels principis de la democràcia és el fet de possibilitar l'exercici de la política donant veu a les diferents ideologies que representen la població d'un país en els successius cicles electorals.

Aquests darrers 30 anys, Barcelona ha estat governada pels ambaixadors d'una mateixa ideologia política, amb episodis, més o menys fructífers, de governs de coalició amb predomini del partit dels socialistes catalans. 30 anys que han anat deteriorant el generós món de les idees, per atorgar preeminència al mon de la gestió amb idees escassament estructurades per poder-lo alimentar.

És cert que la ciutat no és la mateixa. Fa 30 anys tot estava per fer. Eren els anys feliços del principi de la democràcia i del primer ajuntament d'esquerres. Per tant, regnava l'optimisme, imprescindible per a la transformació d'una ciutat.

L'Ajuntament de Bar­celona és, avui, un ajuntament cansat i els ciutadans, al marge de les preferències ideològiques, així ho perceben. Un dels sectors que primer van copsar l'esgotament i l'ensopiment d'unes propostes per a la ciutat poc engrescadores, foren aquells que visqueren de primera mà els anys de la primera transformació.

Barcelona ha deixat de ser un reclam per als joves creadors que poblen les ciutats i les enriqueixen. Ara a Barcelona hi trobem solters i solteres que s'acomiaden grollerament d'un passat solitari, per cert, gens menyspreable. Hi trobem putes mal pagades al carrer, sempre disposades amb el turista poc escrupolós; hi trobem botigues tronades homenatge al tòpic del souvenir i basars xinesos, tapadores de negocis foscos; hi trobem brutícia, pudor de cervesa mal digerida.

A poc a poc la ciutat prohibeix i mata les iniciatives espontànies d'on -és ben sabut- es nodreixen moltes de les activitats creatives que tenen lloc a les ciutats amb vocació cosmopolita. S'han anat prohibint activitats a cop de normatives cada cop més encarcarades i poc eficaces que han deixat el pas lliure a quelcom pitjor: a la incultura, la mediocritat, la grolleria, el descrèdit, la por al risc, la mala música tocada d'esma pels carrers...

Notícies relacionades

Barcelona treu pit per la seva gestió de la immigració

Hereu no esperarà «de braços plegats» que Montilla el nomeni candidat

Petits gestos

Governar avui Barcelona és difícil. Pot ser que, en comptes de gesticulacions cridaneres, el que calia era austeritat i treballar la ciutat mitjançant la suma de petits gestos: neteja intensiva dels barris més vulnerables, sanejament de responsabilitats que amb 30 anys han tingut temps d'adquirir males pràctiques públiques, manteniment del que s'havia construït, constitució de grups de recerca des del mateix ajuntament, centrats en aquells temes en els quals encara estem massa endarrerits: nous habitatges per a noves estructures socials, implantació d'habitatges per a la gent gran homogenis a tota la ciutat, etcètera. El primer cop que vaig sentir l'alcalde Jordi Hereu parlant de proximitat, vaig interpretar que es referia als petits gestos que fan d'una ciutat un lloc amable per habitar. No ha estat així.