Bildu: dret i política

El Tribunal Constitucional ha dictat sentència, i en un Estat de dret només és possible respectar la decisió. Aquesta és la grandesa de l'Estat de dret en tot el procés judicial que s'ha seguit al voltant de les llistes electorals de la coalició Bildu: anàlisi en seu judicial amb l'aportació dels que tenen el dret i l'obligació d'aportar proves de la legalitat de les esmentades llistes. Espanya, com a Estat de dret, ha donat proves de la seva condició de democràcia d'Estat de dret.

Malgrat les afirmacions d'Eusko Alkartasuna (EA), d'Alternatiba i de Batasuna, segons els quals Espanya no arriba a ser un Estat de dret. Tot i això, Espanya com a Estat de dret creu en les llibertats i en els drets fonamentals, els mateixos que alguns creiem que no estan garantits per l'actuació política i pels projectes polítics defensats per cap de les tres formacions polítiques que integren Bildu. Aquesta és la grandesa i la debilitat, totes dues democràtiques, de l'Estat de dret que és Espanya.

Tot això ha tingut un cost. S'ha afirmat que no era presentable ubicar la qüestió en seu judicial, perquè el seu espai natural era el debat polític. Ara que la sentència és favorable a Bildu, el que sembla més important és la seva legalitat jurídica, deixant de banda la seva legitimitat política. S'ha afirmat que només s'alegren del final d'ETA els que apostaven per la legalització de Bildu, perquè només si aquestes llistes eren legals es podria ajudar a fer que Batasuna -això d'independents no s'ho creu ningú- es distanciés d'ETA. Així mateix, s'ha afirmat que només garantint la legalitat d'aquestes llistes, o del partit Sortu en el seu cas, s'afavoriria la pressió que Batasuna pogués exercir sobre ETA perquè es dissolgués.

Notícies relacionades

L’or blanc de la defensa: el negoci del rearmament desencadena la guerra pel control de la nitrocel·lulosa

El Ministeri de Joventut s’obre a limitar el vot als 16 anys a les eleccions europees per desbloquejar ja la reforma

Fins ara els passos que han fet ETA i Batasuna han estat gràcies a la pressió que s'ha exercit damunt seu. ¿Per què ara hauria de ser diferent? Una vegada tinguin garantida la presència en les institucions democràtiques, ¿quin és l'incentiu de Batasuna, i d'ETA, per fer ulteriors passos? ¿Amb quins instruments es queda l'Estat de dret per continuar exercint pressió sobre ETA, a part de la maleïda actuació policial, i sobre Batasuna?

A alguns els funciona el principi d'esperança. A d'altres els impulsa la idea que més val control que confiança. Però sempre s'ha de plantejar una pregunta: ¿qui garanteix que la llibertat de tots els bascos, però sobretot dels que no es consideren nacionalistes, la respectaran els electes de Bildu? ¿Com es conjuga el projecte basat en el sentiment exclusiu de pertinença a la nació basca amb el pluralisme de la societat basca?