Una miopia política incommensurable

Els socialistes catalans s'han resistit una vegada més a travessar el Rubicó, i els seus 25 diputats no han votat contra el PSOE per exigir al Govern deJosé Luis Rodríguez Zapateroel pagament immediat d'un avançament a compte del fons de competitivitat que li correspon a la hisenda catalana per a l'exercici del 2011. D'acord amb el PSOE, el PSC ha optat per instar les dues administracions a negociar bilateralment una sortida a aquest contenciós. El Govern central no nega el deute -si bé qüestiona la xifra calculada per l'anterior tripartit (1.450 milions d'euros)-,

però argumenta que no té l'obligació d'abonar-la fins que es liquidi el pressupost del 2011, d'aquí un parell d'anys. Però sí que va pagar els avançaments dels exercicis dels anys 2009 i 2010, de manera que l'argument utilitzat ara només té una explicació possible: que centrifuga el dèficit a les comunitats autònomes. L'ajornament del pagament l'any 2011 ja va ser decidit per Hisenda quan governava el tripartit.

Existeix una llarga tradició entre els nacionalistes catalans de pressionar el PSC perquè trenqui amb els seus coreligionaris del PSOE i demostri així que és un partit «verdaderament» català. I de forma reiterada, el PSC s'ha negat a fracturar la unitat del socialisme espanyol, sota pena de pagar un preu probablement inassumible per als uns i els altres.

El PSC considera que ja ha proclamat per activa i per passiva

-votant fins i tot una moció idèntica al Senat- que en aquesta qüestió està al costat del Govern de la Generalitat i dels altres partits catalans, inclòs el PP. ¿Per què no reiterar llavors al Congrés dels Diputats aquest suport explícit a la reivindicació que el pagament no es demori? Diu que perquè darrere d'aquesta iniciativa de CiU només hi ha un interès electoralista (el pròxim dia 22 se celebren eleccions locals) i d'utilitzar la brega «amb Madrid» per distreure l'opinió pública de la política de retallades socials empresa pel Govern deArtur Mas (dissabte que ve hi ha convocada una manifestació de protesta a Barcelona; una mobilització que, és clar, també donarà rèdits electorals, en aquest cas als socialistes). Aquestes retallades, per cert, no es podrien evitar encara que es cobrés durant aquest exercici aquest fons de competitivitat. Si de cas, milloraria la possibilitat de complir els objectius de dèficits fixats per a les comunitats autònomes.

Notícies relacionades

El Ministeri de Joventut s’obre a limitar el vot als 16 anys a les eleccions europees per desbloquejar ja la reforma

L’Església tindrà veu i vot en la transformació de Cuelgamuros

Tots els actors polítics s'han dedicat a utilitzar aquesta qüestió com a arma llancívola, acusant el contrari d'actuar «en contra dels interessos de Catalunya» o «dels catalans». Des del PSC fins al PP de Catalunya, passant, naturalment, per CiU, ERC i ICV-EUiA, s'han sumat de manera oportunista a l'eslògan patriòtic i han escamotejat que aquest fons o altres també subjectes a pagament ajornat afecten igualment altres comunitats.

L'important és que el fons de competitivitat -nascut del nou finançament autonòmic derivat de l'Estatut- és la pedra de toc d'un sistema que, per la via del federalisme, ha de posar límits al que alguns denominen espoli fiscal de Catalunya (i, dit sigui de passada, d'altres autonomies que estan per sobre de la mitjana espanyola en riquesa). Més clar, l'aigua: té a veure amb l'encaix de Catalunya a Espanya. Qüestionarlo, posar-lo en crisi, com fa el Ministeri d'Hisenda amb una interpretació deslleial del que es va acordar, és d'una miopia política incommensurable.