Hi ha mesures alternatives

La missió dels polítics no és la d'agradar a tothom… sinó la de prendre decisions per al bé col·lectiu i fer una bona gestió. En temps de crisi, les administracions públiques plantegen retallar alguns dels seus serveis i els emoluments dels seus funcionaris i empleats. A ningú li agrada que li redueixin el sou. S'entén l'empipada i la pressió per mantenir el seu estatus. Això, en el cas d'aquests treballadors, passaria per augmentar impostos i taxes als contribuents o, alternativament, per més endeutament -si es tro-

­ba-,­ cada vegada més car i que seria pagat pels contribuents. És veritat que els treballadors del sector públic també paguen impostos i així, en part, es paguen a si mateixos.

Als contribuents que no són funcionaris la congelació dels seus salaris també els fa mal, però bastant més perdre la feina i, encara més, esgotar les prestacions per desocupació sense una col·locació en perspectiva. En bona lògica simpatitzen amb la protesta del funcionariat, però pensen que els seus problemes són més importants, més profunds i duradors, perquè estan més dispersos, tenen menys cobertura sindical i la seva situació té components d'incertesa que no es donen en el sector públic.

Per a qualsevol ciutadà és un motiu de satisfacció que el tractin amb professionalitat i atenció en un ambulatori, poder renovar el carnet de conduir per correu o realitzar tràmits amb celeritat en dependències públiques, que els seus fills rebin una bona educació a les escoles públiques i tenir accés a equipaments socials. Se sent seguretat quan la policia deté els delinqüents i el transport públic funciona a la perfecció. El ciutadà sap que fa falta una bona administració pública, s'ha de pagar bé i donar-li els mitjans adequats a la seva funció. Però no vol que dreni recursos que van prioritàriament al seu propi funcionament. Per això mateix, no entén com es poden augmentar els nivells administratius i que la productivitat d'alguns departaments sigui ínfima. Els sorprendria més saber que, segons l'enquesta de població activa del primer trimestre del 2011, el nombre d'hores setmanals efectives treballades pels assalariats del sector públic va ser de 36, la més elevada des del 2008, mentre que els del sector privat van fer 36,8, els treballadors per compte propi 44,1 i els ocupadors 47,3 hores.

Notícies relacionades

El PSC recolza des de casa la protesta per deslligar-la de la lluita electoral

La veu dels sense 'lobby'

Un altre tipus d'ajust

Probablement hi ha maneres de fer retallades sense perjudicar els treballadors del sector públic i sense augmentar les càrregues als contribuents. Per exemple, reduir les plantilles dels ajuntaments que es van inflar amb la bombolla immobiliària, eliminar ajudes i subvencions que encara dóna el Govern per a activitats sense cap mena de retorn, eliminar vehicles per a alts càrrecs en tots els nivells administratius, augmentar algunes taxes reals com les matrícules de l'ensenyament superior, eliminar prestacions cosmètiques, simplificar la normativa i, especialment, privatitzar serveis públics que el sector privat pot fer a un cost inferior dins de la regulació i supervisió de les administracions.