MARXA SOCIAL en plena campanya

Els efectats per la retallada clamen a un Mas inflexible

El president adverteix que el Govern no pensa canviar «el rumb» que té fixat

Els sindicats, entitats socials i partits demanen una «rebel·lió» contra la tisorada

MOBILITZACIÓ TRANSVERSAL3 A dalt, a l’esquerra, diversos manifestants porten un ninot de Mas a l’estil Eduardo Manostijeras, davant l’estació de França. A la dreta, una mare i el seu fill recorren la Via Laietana. A sota, a l’esquerra, dues dones, a Pla de Palau, denuncien les retallades amb pistoles d’aigua i el lema Això és un atracament. I a la dreta, diverses treballadores de la sanitat marxen per la Via Laietana amb les seves bates blanques.

MOBILITZACIÓ TRANSVERSAL3 A dalt, a l’esquerra, diversos manifestants porten un ninot de Mas a l’estil Eduardo Manostijeras, davant l’estació de França. A la dreta, una mare i el seu fill recorren la Via Laietana. A sota, a l’esquerra, dues dones, a Pla de Palau, denuncien les retallades amb pistoles d’aigua i el lema Això és un atracament. I a la dreta, diverses treballadores de la sanitat marxen per la Via Laietana amb les seves bates blanques. / JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
NEUS TOMÀS
BARCELONA

Uniformada amb la bata blanca que vesteix quan atén els pacients de l'Hospital de Bellvitge, una doctora resumia el seu triple motiu per manifestar-se contra les retallades del Govern català: «Vinc com a usuària de la sanitat pública, com a professional del sector i en solidaritat amb els companys que ja s'han quedat sense feina». Al seu costat, una infermera del mateix centre assentia i afegia: «Aquest estiu, per favor, que ningú es posi malalt perquè no sabem com podrem atendre'l». Bates blanques, samarretes grogues reivindicant una educació de qualitat, globus vermells dels grans sindicats i estisores dibuixades per tot arreu van inundar la Via Laietana de Barcelona. Segons els organitzadors, 200.000 persones -un càlcul que la Guàrdia Urbana va reduir fins a les 30.000- van clamar contra la política de retallades de l'Executiu d'Artur Mas. Però, a diferència de la protesta de fa un mes, quan la Generalitat va prendre nota del malestar al carrer, va obrir una ronda de contactes i va anunciar que ajornava les mesures d'estalvi més dràstiques, aquesta vegada no sembla que la manifestació hagi d'influir en els plans de l'Executiu. «El Govern mantindrà el rumb perquè entenem que estem fent el millor servei al país», va defensar el president.

A una setmana de les eleccions municipals, el Gabinet de Mas va patir la manifestació més multitudinària des que, fa quatre mesos, va accedir al poder. Als despatxos de la Generalitat s'interpreta aquesta protesta com una estratègia orquestrada entre els sindicats i els partits d'esquerra per intentar restar vots a la federació nacionalista. «Una manifestació protripartit amb l'estranya complicitat del PP», com la va definir ahir el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida.

«ELS DE LA PANCARTA» / La data escollida contribueix a donar la raó a Duran, tot i que ahir no només van protestar «els de la pancarta», com el president català els va denominar fa uns dies. També hi havia pares i mares indignats perquè a l'escola dels seus fills no s'impartirà la sisena hora o perquè consideren que s'està posant en risc la qualitat de l'educació pública. Una d'elles, la Vanessa, va desfilar, com molts altres, acompanyada dels seus dos fills: «Som aquí perquè garanteixin els dos pilars del país, la sanitat i l'educació. Diuen que volen igualar-nos a la resta d'Europa, però per fer-ho han d'assegurar-nos un futur amb garanties».

Per desmuntar tòpics, hi havia fins i tot professors de l'escola concertada. «Sí, nosaltres som de la concertada i no ens amaguem. A nosaltres també ens han reduït el sou», explicava Amparo. Malgrat la quantitat de pancartes al·lusives a l'educació, no hi va haver proclames dirigides a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. En canvi, el nom del seu col·lega de Salut, Boi Ruiz, va ser dels més corejats, i no per elogiar-lo. Tampoc Mas es va escapar de les peticions de dimissió.

Per intentar evitar les lectures electoralistes, a la capçalera no hi va haver polítics i a la pancarta amb el lema¡Prou de retallades! Defensem els serveis públics no es van incloure sigles. Els partits es van situar al final de la manifestació, amb actitud i representació desigual. Tots volien ser-hi (a excepció lògica de CiU), però no tots van ser-hi de la mateixa manera. Els més desacomplexats, els representants d'Iniciativa. La plana major de la formació va assistir-hi fins i tot vestida per a l'ocasió tal com va demostrar la portaveu, Laia Ortiz, amb la seva samarreta deWorking Class.

També Esquerra va lluir pancarta pròpia, mentre que el PSC va intentar passar desapercebut, tot i que es va poder veure alguna bandera del partit. La delegació dels socialistes estava encapçalada per Joan Ferran, que és dels pocs que, juntament amb Josep Maria Sala, no fallen mai quan hi ha manifestació. Al seu costat, diputats formats a la UGT com Jaume Collboni i Eva Granados, i valors a l'alça com la portaveu adjunta Laia Bonet. Prudent fins i tot per protestar, barrejat entre una delegació de treballadors del Baix Llobregat, va desfilar l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón. També va passar gairebé desapercebuda l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín.

La presència política més curiosa va ser la que van protagonitzar les diputades del PPC María Llanos de Luna i Eva Granados, que van escoltar, impassibles, les crítiques a les mútues sanitàries o les consignes en contra de la rebaixa de l'impost de successions per a les rendes més altes, aprovada per la Generalitat i aplaudida pels populars.

EL MANIFEST / Els actors Manel Barceló i Txell Sota van ser els encarregats de llegir, a les portes del parc de la Ciutadella, el manifest conjunt en què es va cridar a la «rebel·lió» en contra de les retallades i en defensa dels serveis públics. L'objectiu, van subratllar, és evitar la fractura social. Els organitzadors de la protesta van criticar també que el Gabinet de Mas al·ludeixi a l'herència del tripartit o als seus conflictes amb l'Administració central per justificar la tisorada. «S'utilitza com a excusa la mala gestió del Govern anterior i la falta d'acord amb el de Madrid», van remarcar.

Notícies relacionades

Els sindicats estaven exultants, després d'un Primer de Maig més aviat deslluït, tenint en compte la que està caient. Per a ells, la marxa d'ahir va ser també un exercici

d'autoafirmació.