VESSANT ELECTORAL DE L'ACTE

Només Iniciativa i ERC van incloure la protesta al seu pla de campanya

Duran menysprea la queixa ciutadana i la titlla de simple acte «protripartit»

El PSC i el PPC van optar per anar a la manifestació de manera testimonial

2
Es llegeix en minuts
JOSE RICO
BARCELONA

Un mes ha separat la primera i la segona manifestació contra les tisorades del Govern d'Artur Mas. Els crits dels sindicats, els treballadors i les famílies eren similars. Les consignes dels polítics, però, tenien un component molt diferent del de la protesta del 14 d'abril. El motiu no sorprèn: la mobilització d'ahir era inèdita, per coincidir en una campanya electoral. L'oposició s'hi va sumar, amb entusiasme i implicació variables, per intentar que el malestar social es converteixi en paperetes. L'esquerra hi va participar des d'esglaons diferents. El PP s'hi va sumar de manera testimonial per no ser acusat de complicitat amb les tisores a les portes del 22-M. I CiU, amb el manual a la mà, va restar valor a un acte en què va veure més interessos polítics que socials.

Els polítics van passar al final, fugint de la fotografia, però ja havien llançat els missatges abans de començar a caminar. ICV-EUiA, en el seu element, no va anar amb embuts i va animar els ciutadans a castigar CiU a les urnes. L'ecosocialista Joan Herrera va ser l'únic líder de partit que va anar a la manifestació, amb el seu alcaldable barceloní, Ricard Gomà, que es va mossegar la llengua a l'hora de censurar l'absència de l'alcalde, Jordi Hereu, amb qui ha governat la ciutat en aquest mandat.

REPARTIMENT DE CULPES / ERC va contemporitzar. El secretari general, Joan Ridao, va denunciar la tisorada «ideològica» de Mas, però va recordar que el president no n'és l'únic culpable, ni el màxim, ja que el pitjor llast és el dèficit fiscal. El líder del partit, Joan Puigcercós, ahir absent, conserva la mà allargada per negociar els pressupostos i no deixa de declarar-se «coresponsable» de la situació financera de la Generalitat. L'alcaldable republicà, Jordi Portabella, aquest cop sense el suport de Joan Laporta -que va ajudar al Parlament a tombar una moció contra les retallades-, va acusar Hereu d'alinear-se amb els defensors de la tisorada.

El PSC no va exhibir l'alcalde ni els primers espases per no alimentar l'estratègia de CiU, i evitar que, a més de culpar-lo dels números vermells, l'acusi d'anar al darrere de la pancarta, en lloc de posar-hi el coll. Així doncs, un grapat de diputats i sense pancarta. Hereu, a més, es va estalviar sentir crítiques, com les dels bombers, que ja van boicotejar el primer míting de campanya. Des de fora, va celebrar l'èxit de la protesta i va reclamar a la Generalitat que «en prengui nota» i rectifiqui.

Notícies relacionades

L'altre alcaldable barceloní absent (a més de Xavier Trias) va ser Alberto Fernández Díaz. La diputada del PPC María Llanos de Luna va dir que era en un acte de campanya, que, segons sembla, no va poder ajornar malgrat que la marxa antiretallades feia més d'un mes que s'havia convocat. Els populars van prometre no recolzar els pressupostos catalans si Mas no deixa anar les tisores.

El president no sembla que hi estigui disposat i el secretari general de CiU, el democristià Josep Antoni Duran Lleida, va desacreditar la marxa al considerar-la un acte «protripartit» amb què l'esquerra busca vots a la desesperada.