La porta oberta

Els ànims fluctuen d'una manera estranya en unes circumstàncies tan poc usuals com les que hem viscut durant tots aquests dies. El cansament ja es comença a acumular en les persones que estem concentrades a la plaça de Catalunya des del primer moment.

Quan sentim que hem recollit 45.000 signatures a favor d'aquesta acampada, a més d'un ens vénen llàgrimes als ulls. Llàgrimes d'emoció, llàgrimes nervioses, de cansament, i en alguns moments d'una certa por.

El que estem fent és tan gran, que a vegades fa por que pugui acabar trencant-se. Els grans moments són fràgils, malauradament.

És molt important recordar a la gent que aquest espai que hem creat, autogestionat i llibertari, se sosté gràcies al titànic esforç de molta gent que vol canviar les coses, que vol demostrar que el camí es fa caminant, que en cinc dies hem construït un espai que funciona i on la gent pot viure, aprendre, gaudir, patir i fins i tot enamorar-se.

Hem construït una manera de viure a petita escala en cinc dies. La bona voluntat de tots nosaltres és el que ho ha fet possible i, per tant, traslladar-ho a gran escala no és més que un acte de bona voluntat de tota la societat.

Ens hem acostumat a una forma de política que ens permet oblidar-nos dels altres i que sens dubte ens converteix en persones més petites. No obstant, això pot canviar.

Notícies relacionades

Tres futurs per a Hereu i tres més per al seu partit

A la recerca del bàlsam que impedeixi tornar a ballar-la

Aquest sistema que proposem és possible només quan els ciutadans siguin plenament conscients que hem de perseguir el bé de la col·lectivitat per trobar el bé de l'individu. Aquest sistema és possible si tothom està disposat a créixer cada dia, i a esforçar-se sempre per construir un món millor.

No hi ha lloc per als covards, ni per als dropos. Si voleu passar, la porta és oberta.