Un canvi de veritat

Fa uns anys, jo militava en un partit polític, del qual em vaig desvincular a causa de la meva desafecció amb la seva manera de funcionar i la dels partits en general. Vaig formar part d'un intent de proposar un canvi de model del seu funcionament intern, que va ser neutralitzat i silenciat de maneres molt poc ortodoxes.

Quan va començar l'acampada de Barcelona, em vaig dirigir als meus excompanys per correu electrònic, convidant-los a venir a la plaça, ja que tots ells es consideren joves progressistes. He llegit les respostes. M'han decebut terriblement les seves teories sobre la possibilitat d'un canvi social i la legitimitat d'aquest moviment, que vinculen a moviments anticapitalistes concrets. Tots són joves amb carreres i màsters, com molts que es troben aquí. Però creuen que el sistema funciona. Creuen que el sistema és just. Creuen que aquesta concentració no portarà enlloc.

Notícies relacionades

Feijóo proposa que els autònoms facin una declaració a l’any i no per trimestre com fins ara

El Govern i ERC ultimen un nou decret per regular els lloguers de temporada

Entenc que aquesta sensació no és exclusiva del meu grup determinat de coneguts, sinó de la societat en general, cosa que em ve a confirmar el resultat de les eleccions. Vull dir que no em fa por, ni em sorprèn. Sabem que la lluita serà bombardejada, que s'intentarà sabotejar-nos i minimitzar-nos. No sé què diran els que assumien que marxaríem el 22-M. Seguim aquí, i d'aquí una setmana tornarem a votar, i és molt possible que tampoc marxem. Sabem que la lluita serà llarga i dura, i els obstacles, infinits. La lluita que es perd és la que s'abandona.

No m'importen les mentides dels que conscientment volen anul·lar-nos. I convido la gent que no creu en nosaltres que es concedeixi un dia, només un, i que participi en les comissions, en l'assemblea, que expressi la seva opinió. Fins llavors, espero que utilitzin el sentit comú (i la paraulacomúés importantíssima) per mirar d'entendre què passa aquí, més enllà del prejudici. La pregunta no és si canviarem el món, sinó com i quan. Ho aconseguirem. Fa massa temps que la raó perd la lluita. I aquest cop, les coses canviaran de debò.