Rubalcaba va estrenar a Barcelona la seva candidatura amb una oferta a Mas

José Luis Rodríguez Zapatero no exagerava quan dissabte passat va assegurar que el seu successor en la candidatura a la presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, és un polític de moviments ràpids, que va arribar a córrer els 100 metres llisos en 10,9 segons. Ni tampoc va ser una fanfarronada l'afirmació que va llançar el vicepresident dilluns al dir que creia saber «com resoldre la relació complexa» entre Catalunya i Espanya. I és que, a més de veloç, Rubalcaba és un expert jugador de mus i aquell dia es guardava una carta que, amb la col·laboració i la complicitat necessària de CiU, pot condicionar l'escenari polític fins a les eleccions generals del 2012.

El 26 de maig, mentre tota l'atenció se centrava en l'anunci que havia fet al matí Carme Chacón que no es presentava a les primàries del PSOE per competir amb Rubalcaba, el ministre de l'Interior es traslladava, ràpidament, al Palau de la Generalitat, on l'esperaven Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida. Segons ha pogut saber aquest diari, la reunió va ser sol·licitada pel dirigent del PSOE, que va sondejar la possibilitat d'obtenir de la federació nacionalista una col·laboració parlamentària estable a Madrid fins al mes de març. Cosa que, bàsicament, es concretaria en el suport dels 10 diputats de CiU al Congrés al pressupost del 2012, l'últim de la legislatura, i a les reformes legislatives vinculades a la negociació dels convenis col·lectius, que manté enfrontats la patronal i els sindicats.

INFRAESTRUCTURES/ Com a contraprestació, i segons les mateixes fonts, Rubalcaba va oferir desbloquejar algunes de les inversions en infraestructures que ha sol·licitat els últims mesos l'Executiu català, com ara les concernents al finançament del traspàs de la gestió del servei de Rodalies i dels trens de mitja distància. La gestió de l'aeroport del Prat, com va demanar fa dos dies en el seu bloc el parlamentari convergent Jordi Xuclà, podria ser un altre dels temes que s'incloguin a la carpeta.

Però aquí no s'acaba tot. La consignació a finals d'aquest any dels 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat també va estar damunt la taula. Això podria explicar el to moderat amb què va parlar dimarts passat la vicepresidenta econòmica del Govern central, Elena Salgado, quan se li va preguntar per la previsió de la Generalitat de doblar percentualment en aquest exercici el límit de dèficit que el Ministeri d'Hisenda exigeix a les autonomies per complir amb els criteris de reducció del deute marcats des de la Unió Europea. Si al final s'hi inclogués l'avançament del fons, el dèficit català, evidentment, seria molt menor.

PACTE FISCAL / Posats a prometre, fins i tot es va parlar d'obrir el meló del pacte fiscal, la mare de totes les reivindicacions que CiU té pendents a mitjà termini amb l'Executiu espanyol. Un compromís del titular de la cartera d'Interior supeditat, en aquest cas, a si aconsegueix succeir també Zapatero com a pròxim inquilí de la Moncloa.

Del que no es va parlar va ser d'un canvi de cromos que comportés el suport del PSC, encara que fos mitjançant l'abstenció, al pressupost de la Generalitat d'aquest any. Un nou símptoma que Mas compta per a aquest objectiu amb altres aliats, i que prefereix -com va passar el 2006 amb el pacte entre CiU i Zapatero sobre l'Estatut- deixar els socialistes catalans fora del joc.

A l'espera de la resposta de CiU, l'oferta de Rubalcaba va més enllà d'uns pactes concrets, i és de llarg recorregut. Per començar, enterraria qualsevol possibilitat d'anticipar les generals, per molta pressió que seguís fent el PP després de la seva àmplia victòria en els comicis del 22-M. Una opció que donaria al ministre tot el temps possible (10 mesos) per preparar la seva candidatura.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

A més, un primer aperitiu d'acord PSOE-CiU, com el que va funcionar en temps de Felipe González i Jordi Pujol, serviria per assajar possibles col·laboracions futures, de més durada i contingut, després de les generals. En la federació s'observa l'ascens de Rubalcaba com un revulsiu a les files socialistes que podria impedir al PP aconseguir la majoria absoluta, requisit indispensable si els nacionalistes aspiren a a ser necessaris com a socis a Madrid i treure'n rèdit en forma de contraprestacions econòmiques.

Aquest escenari és vàlid amb Mariano Rajoy de president, però davant l'efecte bumerang que genera aquesta aliança en un sector important de la militància de CiU, a ningú se li escapa que el company perfecte per jugar la partida seria Rubalcaba. «Hi haurà més partit. Hi haurà, ara amb més probabilitat que abans, un escenari sense majoria absoluta. CiU pot recollir un vot pràctic, un vot útil», va escriure Xuclà en el seu profètic bloc.