El fantasma de la majoria absoluta dels populars

Que l'anunci d'avançament electoral al 20 de novembre coincideixi amb una lleugeríssima millora de les dades d'ocupació i amb una enquesta del CIS que augura una retallada (insuficient per trencar la tendència) de la distància que el PP li treu al PSOE, permet pensar que els estrategs de la Moncloa han arribat a la conclusió que el 2012 serà molt pitjor que el 2011, i que el seu únic objectiu realista és entorpir queMariano RajoyguanyiAlfredo Pérez Rubalcabaper majoria absoluta, aprofitant que aquesta tardor pot ser una escletxa entre el que és dolent i el que podria ser pitjor.Josep Antoni Duran Lleidaho té clar: fa setmanes que reclama eleccions al novembre, però és que el seu principal objectiu, més que augmentar el nombre dels seus diputats, és que el PP no guanyi per majoria absoluta, cosa que podria passar si segueix deteriorant-se la situació financera i socioeconòmica espanyola.

Una majoria absoluta del PP tindria una repercussió 'positiva per als uns i negativa per als altres' en el conjunt d'Espanya, però les seves conseqüències serien especialment impactants en l'àmbit de la política catalana.

Una majoria relativa permetria a l'oposició i als partits frontissa condicionar la política revisionista deRajoy,en particular la socioeconòmica. La sospita que el PP té una agenda oculta neoliberal, o potserneocon, no s'esvaeix per les paraules deRajoy d'ahir mateix, quan va prometre governar des del centre, amb diàleg, transparència i solvència, i va negar que tingués la intenció d'emprendre (noves) retallades socials. ¡Tant de bo fos cert!, però gat escaldat amb aigua tèbia en té prou.

A Catalunya, les repercussions d'una majoria absoluta de la dreta espanyola s'estendrien a les seves principals institucions. No és només que els diputats de CiU al Congrés seguirien sent políticament impotents (adéu al pacte fiscal/concert econòmic), és que el PP faria pagar a un preu molt alt la seva contribució a la governabilitat de la Generalitat i de l'Ajuntament i Diputació de Barcelona, institucions totes elles en mans de CiU, en minoria, però amb suport del PP.

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

La gent d'Alicia Sánchez-Camachoha demostrat ser mestra en l'art d'iniciar el moviment i no pegar, de gesticular molt, però picar poc, conscient que el seu principal paper en aquest temps és conservar unes bones relacions amb CiU per si fos necessari ressuscitar el pacte del Majestic de 1996, el que va permetre governar a unJosé María Aznaren minoria parlamentària. Si aquesta perspectiva s'esvaeix, si els populars poden campar lliurement a les Corts, auguro dies amargs i nits d'insomni aArtur Mas, DuraniXavier Trias,com en va tenirJordi Pujoldel 2000 al 2003. També en política autonòmica el PP ha de tenir una agenda oculta, i és molt poc probable que sigui del gust dels catalanistes.