El PSOE i el PP es queden sols en la reforma exprés en un ple crispat

Uns grups majoritaris que van vetar part de les esmenes de la resta. Un diputat que també va impedir que es discutissin les esmenes dels grans. Diversos representants que es van absentar de la votació per sub- ratllar la seva disconformitat amb la iniciativa. Altres que es van quedar però no van votar. I un president de la Cambra que va dir que la modificació de la Carta Magna havia de ser modificada perquè contenia una incorrecció lingüística. Així es va portar ahir a terme la reforma de la Constitució, la primera d'entitat des del 1978: sense consens, en un ambient crispat, amb el PSOE i el PP com a únics defensors que el text legal reconegui el principi d'estabilitat pressupostària i el control del dèficit, i amb la resta de partits escenificant de diferents maneres el seu malestar amb la proposta. Inclosa CiU, que havia decidit abstenir-se, però que al final, com ja havia fet dimarts, es va inhibir en la votació.

Van servir de poc els esforços de socialistes i populars, en forma de donar més poder a les autonomies, perquè la federació s'abstingués. Dilluns, l'executiva de CiU es va decantar en aquest sentit. Però l'endemà, en el primer debat sobre la reforma, Josep Antoni Duran Lleida va fer un discurs dur i els nacionalistes van optar per no votar.

DEUTE / Se suposava que aquesta vegada s'abstindrien, un gest al qual els dos partits majoritaris atorgaven un gran valor perquè hauria rebaixat la imatge de confrontació amb la resta de grups. Els interessos de la federació també anaven en aquest sentit. Ben aviat, el Govern català haurà de col·locar deute davant els mercats i, en principi, no li convé aparèixer al costat de l'esquerra en el seu rebuig a una modificació recomanada per França i Alemanya.

No obstant, l'escassa entitat (segons el parer de la federació) de les contrapartides del PSOE i el PP; la tesi que els mercats estaran tranquils perquè abans que s'acabi l'any la Generalitat es dotarà de la seva pròpia llei d'estabilitat, i el fet que el seu no vot de dimarts va ser molt ben acollit entre els seus simpatitzants van fer que aquesta vegada també decidissin no prémer cap botó, informa Fidel Masreal. Això sí, la intervenció del nacionalista Josep Sánchez Llibre, fins i tot sent dura, va ser menys contundent que la de Duran de tres dies abans. Va parlar de «ruptura» de l'esperit de la negociació, però no va citar el «xoc de trens» a què va fer referència el líder d'Unió. El mateix Duran, després de la votació, va dir que CiU compartia l'objectiu de la modificació, però dissentia en la urgència.

La federació està molesta per no haver estat consultada prèviament, cosa que els socialistes contesten dient que ni tan sols ells en van ser informats, ja que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va agafar per sorpresa el seu partit al proposar la reforma. Per al PSOE, CiU va decidir no votar per qüestions electoralistes. «Queda poc per al 20-N i els interessa el discurs que nos-

altres i el PP som el mateix», van dir fonts socialistes.

Però la tesi que tant és un partit com l'altre també va ser exposada pels altres grups minoritaris. En una mostra de les ferides obertes per la reforma, van utilitzar expressions com «rendició davant els especuladors», «expropiació de la democràcia» i reforma «antisocial» i «il·legítima». Després, els grups d'esquerra van abandonar l'hemicicle. CiU i el PNB s'hi van quedar, però no van votar. I Gaspar Llamazares, d'IU, també es va quedar al seu seient per vetar les transaccionals del PSOE i el PP a les esmenes de CiU. Els gestos de socialistes i populars als nacionalistes no es van poder votar, ja que, per a això, fa falta el consentiment de tots els diputats, però, encara que s'haguessin admès, CiU va assegurar que hauria fet el mateix: no votar.

Notícies relacionades

Estabilitat i justícia social

La reforma com a garantia social

Mentrestant, el PSOE i el PP van utilitzar arguments similars per justificar la seva iniciativa, que va tirar endavant amb 316 vots a favor (únicament s'hi va sumar el diputat d'UPN) i cinc en contra. La inclusió de l'estabilitat pressupostària i el límit del dèficit a la Constitució és, per a tots dos, «imprescindible» davant la conjuntura econòmica. Però populars i socialistes encaren de forma molt diferent la postreforma.

POR / Els primers estan encantats. Fa un any que la proposaven i ja tindran aquesta feina feta si, com indiquen les enquestes, arriben al poder després del 20-N. Els socialistes tenen por. La modificació ha provocat ferides internes -l'exlíder sindical Antonio Gutiérrez va votar en contra i els tres diputats d'Esquerra Socialista no van anar al ple-. Segons admeten en el partit, no contribuirà a despertar el seu electorat tradicional, ara adormit. Més aviat al contrari.