Estabilitat i justícia social

LSSRqagost va ser un mal mes per a l'economia mundial. Als dos costats de l'atlàntic van tornar a saltar les alarmes, i els més negatius alerten del risc de recessió. No crec que estiguem en aquest punt, però sí que reconec la gravetat de la situació i l'exigència que tots els països -també nosaltres: Espanya i Catalunya-, reforcem la confiança del país respecte als nostres inversors. Tal és el context que explica la urgència de la reforma constitucional aprovada ahir.

Però si és inèdita la situació que travessa l'economia internacional, i extraordinària la reforma d'una Constitució que no ens havíem atrevit abans a reformar -tot i l'evident necessitat de revisió en alguns dels seus preceptes-, el principi d'estabilitat pressupostària no ho és en absolut.

La nostra legislació està plena d'estabilitats: la Llei d'Estabilitat Pressupostària del 2006, i el Tractat de la Unió Europea (UE) que recull com a element principal el Pacte d'Estabilitat i Creixement que fixa els objectius de dèficit i deute públic als quals ens hem d'ajustar com a estat membre.

A l'elevar de rang el principi, reforcem el compromís de l'Estat amb l'estabilitat pressupostària, una qüestió que beneficia de manera molt clara l'economia espanyola i la catalana.

No he pensat mai que el que diferencia l'esquerra i la dreta sigui la dimensió del dèficit públic. L'estabilitat dels comptes és un principi de bon govern. Una vegada establert el marc, el debat polític entre l'esquerra i la dreta ha de girar al voltant del que importa de veritat a la ciutadania: quant ingresses i quant i com ho gastes.

Notícies relacionades

El PSOE i el PP es queden sols en la reforma exprés en un ple crispat

La reforma com a garantia social

Diferències que ja podem veure (i els catalans podem patir) en els ajustos que governs conservadors, com el català, realitzen: menys pressupost en educació pública i més injustícia fiscal, al suprimir l'impost de successions per a les rendes més altes.

L'estabilitat no és incompatible amb la justícia social, al contrari, l'alimenta al garantir la sostenibilitat de l'Estat del benestar.