Mas, inflexible amb les retallades, defensa un impost per als rics

El president del Col·legi de Metges de Barcelona i assessor del president en matèria sanitària, Miquel Vilardell, que qualifica d'«inassumibles» les noves retallades salarials per als metges; l'assessora de la Generalitat per a polítiques socials, Teresa Crespo, que alerta que reduir la prestació de la renda mínima aprofundeix el pou dels exclosos, i els milers d'indignats que van rebutjar les tisorades pressupostàries al juny tenen des d'ahir més clar que mai que el Govern de la Generalitat, amb Artur Mas al capdavant, no farà ni un pas enrere. Aquesta és la primera constatació del discurs d'ahir del president -sec, gairebé desafiador i sense concessions a la lírica- amb què es va obrir el debat de política general.

L'altra evidència és que Mas va combinar en el seu discurs aquesta inflexibilitat amb el que CiU qualifica d'esquer a les esquerres a la recerca d'acords parlamentaris. Tres exemples: el suport a un impost que gravi les grans fortunes, la posició favorable a discutir la dació en pagament per saldar les hipoteques i la voluntat de consensuar una posició comuna en favor del pacte fiscal per a Catalunya.

La pretensió del Govern era mostrar convicció en pro de les retallades però oferint llums d'esperança cap al futur. Del primer n'hi va haver molt. La confiança, malgrat que Mas la va intentar dibuixar al començament, va quedar absolutament eclipsada per tota una primera part de la intervenció que, tot i que cridava a combatre la por, va semblar més aviat inocular-la. El president va avisar que les alternatives a les mesures d'austeritat són la bancarrota, la destrucció de l'Estat del benestar o una intervenció de la Unió Europea. Va qualificar els que critiquen les retallades de demagògics, minoritaris i hipòcrites. En aquest últim adjectiu va empaquetar, sense citar-lo, el tripartit («que coneixen la situació en què ens trobem»).

En la seva justificació, va argumentar que amb menys diners es pot mantenir el «nucli» del benestar a les escoles, als hospitals i centres socials. I ho va fer despatxant amb brevetat polèmiques com les retallades en la renda mínima -motivades per una «important bossa de frau» que novament no va quantificar- o la tisorada sanitària -argumentant que la despesa real del 2010 era «insostenible-.

Segons la indissimulada intenció de l'Executiu, aquesta ferma defensa de les mesures de contenció de la despesa va quedar suposadament compensada amb gestos de complicitat a l'esquerra. A saber, el punt de vista favorable de la Generalitat a un impost sobre les grans fortunes. Un tribut que per Mas té un valor «pedagògic» més que recaptatori. El 87% dels ciutadans són partidaris d'apujar els impostos a grans fortunes, segons el baròmetre del GESOP per a EL PERIÓDICO publicat ahir.

L'objectiu del Govern de la Generalitat serà reclamar a Madrid que l'impost s'implanti a tot Espanya per evitar greuges entre comunitats. En cas de no prosperar aquesta via, la Generalitat podria emprendre dos camins: crear el tribut -opció que genera una gran dificultat tècnica- o utilitzar el tram autonòmic de l'IRPF per apujar aquest impost a les rendes més altes.

No en va, el president va confirmar que d'entrada no reduirà el tipus màxim de l'IRPF a Catalunya, situat en el 49% decidit pel tripartit. Això sí, va qualificar d'«única excepció», la decisió fulminant del seu Govern de suprimir l'impost de successions. Posats a veure gestos cap a l'esquerra i en concret al PSC, Mas va posar com a exemple a seguir el pacte aconseguit pel govern socialdemòcrata alemany amb l'oposició de dretes el 2003, tot i les diferències ideològiques entre les dues forces.

Notícies relacionades

Sense lideratge en la transició nacional

L'oposició dóna per «perduts» els 9 primers mesos del Govern

FRONT COMÚ / El capítol de les propostes concretes va incloure un altre esquer progressista, la voluntat d'establir un protocol per frenar els desnonaments i la pèrdua de la vivenda en cas d'impagament de la hipoteca. Això i una regulació per evitar que els interessos de demora de les hipoteques vagin més enllà del que és decent.

Mas va reservar per al final el diagnòstic de les relacions amb Espanya. Sense èpica excessiva, va llançar una proposta de consens polític per reivindicar a Madrid el pacte fiscal com a condició prèvia a tot suport a la governabilitat. Però, més enllà d'admetre la dificultat de l'empresa, va obviar donar resposta a un interrogant: Si el PP obté la majoria absoluta i no requereix suports, ¿quin futur tindrà aquesta reivindicació?. El president va optar per fixar la responsabilitat a Catalunya: «No fem responsables els altres de les nostres frustracions».