Manuel Fraga: l'amor a Espanya, la passió per la llibertat

A tots els homes ens toca ser testimonis de la història, però només a uns quants els toca l'honor de contribuir decisivament i positivament a modelar-la. En l'itinerari vital deManuel Fraga s'han donat cita els esforços i els èxits de gairebé un segle de la història d'Espanya: coneixedor dequatre règimsdiferents i del dolor d'unaguerra civil, la seva figura resumeix com poques el recorregut de la nació darrere la construcció d'un país de llibertats. Per això mateix, en l'hora de la seva mort, són tants i tants els espanyols de bé que ploren la desaparició d'un home que sempre va actuar guiat per dos principis: un intensamor a Espanya i a la seva terra gallegai la noble entesa de l'activitat política com a servei públic.

En aquestes hores de tristesa, especialment emotives per a la gran família de militants i simpatitzants del Partit Popular, s'ha de contemplar amb mirada agraïda la riquesa i la complexitat de la vida d'un home que va saber fer-se necessari en moments clau de la història recent de la nostra nació. Des d'un primer moment, en efecte, Manuel Fraga va voler consagrar els seus talents a l'objecte de convertir-se en --com a ell mateix li agradava dir--un “servidor de l'Estat”: diplomàtic de carrera, lletrat de les Corts i catedràtic de Dret, els seus talents van ser sens dubteexcepcionals. Però si Fraga va aconseguir per a si elrespecte de tothom va ser per sumar a aquells talents de laintel·ligència untremp moral de rectitud i integritat i unafe profunda en les possibilitats de la política. Sempre el va assistir aquella altura de mires pròpia dels homes d'Estat.

Moltes qualitats

Serà tasca dels historiadors fixar per a les pròximes generacions d'espanyols el perfil de Manuel Fraga. És un perfil que haurà d'integrar un feix de qualitats particularment extens, capaç de nodrir diverses vides. Doncs no en va tenim la tasca delFraga intel·lectual, autor de dotzenes de publicacions de pensament polític, història de la diplomàcia o dret públic. Tenim també el professor --el catedràtic-- capaç d'exercir influència sobre generacions d'alumnes. Tenim el joveministre d'Informació i Turisme que, en temps difícils, va aconseguir projectar al món la imatge d'una Espanya que despertava a poc a poc a la modernitat.

Tenim l'home, en definitiva, que va optar per serreformista quan ser reformista podia ser en extrem negatiu per a les legítimes expectatives personals: aquest és un tret ben visible quan recordem aquellaLlei Fraga Llei Fragaque va possibilitar l'arrencada d'una cultura mediàtica aliena als dictats ideològics de l'època, o quan analitzem la tasca pionera que va fer en pro del pluralisme i la democràcia a través d'aquell embrió de llibertats que van ser les associacions polítiques.

Aportacions a la transició

Si la seva acció social va ser particularment benèfica en temps difícils, la seva acció política de laTransició ençà va ser, si és possible, de més importància encara. Les seves aportacions doctrinals, basades tant en el coneixement de la nostra tradició institucional com en l'estudi delparlamentarisme britànic i les posicions de la dreta il·lustrada, serien clau en l'èxit de les reformes “de la llei a la llei”. I serien determinants en el seu paper depare de la Constitució, en la consecució de la fita històrica d'una Carta Magna que custodia amb plena salut les nostres llibertats més de tres dècades després i de la qual ell va ser un dels més eminents ponents.

En aquella democràcia acabada de néixer, Don Manuel no només va aconseguir liderar amb plena solvència una alternativa capaç de donar veu a milions de ciutadans, sinó que va ser una peça imprescindible per, amb visió de futur i esperit de generositat, apostar per aquell centredreta modern, integrador i a l'altura dels temps en què avui confien una majoria substancial d'espanyols. Va ser la mateixa modernitat i la mateixa força que va aportar a la nostra comuna terra gallega, on els seus paisans van revalidar una vegada rere l'altra els èxits de la seva gestió com a president de la Xunta en cada convocatòria electoral.

Aposta per la política

Notícies relacionades

Mor Manuel Fraga, figura del franquisme i de la transició

Fraga en la memòria (¿històrica?)

En una conjuntura de crisi com l'actual, la figura de Manuel Fraga té trets d'exemplaritat que transcendeixen les distàncies ideològiques i són vàlids per pal·liar tota temptació de desmoralització al si de la nostra societat. És l'exemple de l'aposta per la política, per la reforma i per les institucionsper a la resolució dels problemes que a tots ens afecten. És la fecunditat d'una intel·ligència posada a la disposició del ben comú dels espanyols. I és la lliçó tot el que es pot aconseguir quan, com el mateix Don Manuel recordava en una de les seves últimes entrevistes, es treballa “seriosament, amb la serietat normal d'una persona decent”. Sí, sense cap dubte, si la història d'Espanya en els últims decennis és un magne relat comú de llibertat i prosperitat, va ser en molt bona part arran de la responsabilitat que va mostrar ell i que van mostrar altres homes com ell.

En els últims temps, som molts els que hem vist amb pena i preocupació el lent declinar d'un home sempre ple d'activitat, d'il·lusió, d'una portentosa energia. Hem vist amb pena com abandonava l'activitat política, en última instància com a senador, com unprolongat comiat. Però també hem pogut veure l'afecte i la pietat amb què Don Manuel ha estat assistit en els seus mesos últims, acompanyat per la seva meravellosa família: ara, en aquest dia tan difícil, vull que vagi per a tots ells no només l'expressió de la mevapena, sinó també l'agraïment més profund. Aquests són sentiments als quals --no en tinc cap dubte-- s'uniran una immensa majoria d'espanyols: els mateixos que saben amb quantagenerositat serà jutjat Manuel Fraga per la Història.