El deute supera els ingressos de 85 ajuntaments catalans

Fa bastant temps que els alcaldes tenen prescrit obrir els calaixos del seu ajuntament sense tenir a mà un analgèsic que els neutralitzi la segura migranya. Les factures estan acorralant els consistoris espanyols (1.931.976 rebuts estan pendents de pagament a proveïdors per un import total de 9.584 milions d'euros) i la corda estreny més els pobles petits.

Per això el llast dels deutes pesa més a Catalunya, on la meitat de les 947 poblacions tenen menys de 1.000 habitants, i en 347 hi viuen menys de 500 persones. La dada més demolidora d'aquests números molt vermells és que 85 localitats catalanes deuen una quantitat que supera de llarg la partida d'ingressos que van consignar als pressupostos. Aquesta diabòlica espiral d'impagaments ha tingut el seu zenit a Moià (Bages), on l'alcalde, Dionís Guiteras, ha estat multat amb 150 euros diaris per no pagar el que deu.

Segons les últimes dades oficials, de finals del 2010, el passiu de Moià significa un 188% dels ingressos fixats en el pressupost d'aquell any, una mica més de 7.500.000 euros. En un any, el 2011, els embats de la crisi han incrementat el deute d'aquest nucli de 5.730 habitants fins als 25 milions actuals, un dels més alts de Catalunya. El supera, per exemple, Badalona, amb 30 milions de deute només amb proveïdors, però amb una població 30 vegades superior i un pressupost que multiplica per 20 el de Moià.

Deute del 295%

Aquestes quantitats poden fer que un deute com el de la Fuliola (Urgell), que no arriba a tres milions, sembli una minúcia. No obstant, en percentatge, aquesta localitat de 1.286 habitants deu un 295% respecte del que va preveure com a ingressos el 2010, 977.000 euros, i lidera amb això aquest rànquing de 85 poblacions. En segona posició se situa Corbins (Segrià), amb un deute que s'aproxima a 2.500.000 euros, i que suposa un 248% respecte al milió d'ingressos que va incloure en els seus comptes municipals.

I el podi el completa una població que és en boca de tothom: Rasquera. El polèmic projecte d'una plantació de marihuana en aquest nucli de la Ribera d'Ebre que no arriba al miler d'habitants li ha costat al seu alcalde la baixa com a militant d'ERC i com a conseller comarcal, però, qüestions legals i morals al marge, la veritat és que les arques municipals fa temps que pateixen severs problemes. El deute del consistori superava el 2010 els tres milions d'euros, una quantitat que significa un 236% en relació amb el milió llarg d'ingressos que va consignar en el seu pressupost. L'ajuntament preveu cedir una finca del seu banc de terres per plantar cànnabis per a una associació de consumidors i així crear llocs de treball i obtenir 1,3 milions en dos anys.

Notícies relacionades

Els Ajuntaments davant la crisi

La llista dels 85 ajuntaments catalans més endeutats

La localitat més poblada a la qual se li ha disparat el deute és Cunit (Baix Penedès), amb 12.550 habitants. Els 25 milions d'ingressos que va incorporar al seu pressupost el 2010 es van quedar curts davant de tantes factures i l'any va acabar amb un amenaçador passiu de 51 milions, un 207%. Només en proveïdors, aquest ajuntament està pendent de pagar uns 16 milions, segons li ha comunicat aquesta setmana al Ministeri d'Hisenda.

Dos respiradors

La línia de crèdit del Govern central per saldar aquests deutes és una de les vies d'alleujament per la qual els ajuntaments podran ajustar en els pròxims mesos els seus comptes amb els proveïdors, que sobretot són pimes i autònoms. Els consistoris catalans disposaran d'un segon respirador, gràcies als 211 milions d'euros que injectaran les diputacions provincials, via Generalitat, procedents dels seus romanents i de crèdits. El préstec català té un avantatge respecte a l'espanyol, i és que l'Administració catalana ha eximit els consistoris de retornar el 5% d'interessos. Per a la majoria d'alcaldes, aquesta serà la primera ajuda per sortir d'un profund pou sense fons.