El tauler català

Duran eleva el to sobiranista davant el desafiament de Vila d'Abadal

El congrés d'Unió s'inclina per avalar la consulta ciutadana sobre el pacte fiscal si Rajoy el rebutja

La candidatura alternativa de l'alcalde de Vic exigeix democràcia interna i aposta per l'Estat propi

Josep Antoni Duran Lleida conversa amb Josep Maria Pelegrí (primer per l’esquerra) i Benet Maimí, ahir, a la seu del 25è congrés d’Unió, a Sitges.

Josep Antoni Duran Lleida conversa amb Josep Maria Pelegrí (primer per l’esquerra) i Benet Maimí, ahir, a la seu del 25è congrés d’Unió, a Sitges. / DIEGO CALDERÓN

3
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL
BARCELONA

La consulta sobre el pacte fiscal no ha estat mai defensada amb entusiasme a les files d'Unió Democràtica. Han estat els seus socis de Convergència els que més han aixecat aquesta bandera. No obstant, alguna cosa es mou en el partit democristià. I en el congrés que avui comença probablement prosperarà una esmena que inclou la defensa d'aquesta consulta. Serà un gest més en la línia d'apujar el to nacionalista a Unió. La recentralització que, segons els nacionalistes, ha iniciat el Govern del PP ha alimentat aquest procés. Però ha estat la candidatura de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, a liderar UDC amb un missatge nítidament independentista, el que ha fet bellugar més les estructures internes del partit.

I això que Duran vol que el 25è congrés d'Unió, que se celebra aquest cap de setmana a Sitges, se centri només en tres assumptes: crisi, crisi i crisi. No podrà. Vila d'Abadal planteja esmenes sobiranistes a la ponència de la direcció. Un text que mostra el seu respecte per l'auge de l'independentisme però que segueix preferint un model d'Estat confederal. No obstant, dijous passat Duran llançava un avís. En una entrevista a TVE, va admetre que cada vegada té menys arguments per defensar la seva posició moderada: «Em preocupa que potser se m'entengui cada vegada menys a Catalunya i, per descomptat, se m'entén també poc a Espanya». Una reflexió semblant a la de l'expresident Pujol, que ja no troba motius per rebutjar la ruptura amb Espanya.

LA POSICIÓ DE LÍDER / Membres de la direcció de Convergència afirmen que la posició de Duran ha anat evolucionant, per convicció o per necessitat, cap a tesis rupturistes. En aquest sentit, citen el seu discurs al Congrés dels Diputats quan es va aprovar la reforma constitucional que beneeix l'estabilitat pressupostària. Una intervenció en la qual el líder d'Unió va donar per trencat el pacte constituent de la transició. També es recorda que Duran va proclamar l'objectiu de la «independència econòmica» en la seva intervenció després d'obtenir la victòria de CiU a Catalunya en les últimes eleccions generals.

Duran no creu que s'hagi mogut. Més encara, recela del pla traçat pel president Mas si falla la negociació del pacte fiscal amb el Govern del PP. El líder d'Unió considera una temeritat de conseqüències incalculables que la Generalitat es plantegi crear una hisenda catalana al marge de l'estatal, com ha afirmat el president.

Notícies relacionades

LES OPCIONS DE VILA D'ABADAL / La cúpula democristiana està convençuda que la candidatura alternativa no superarà el 20% o el 25% dels vots, i que recollirà un suport variat: independentistes, descontents amb Duran i crítics per conflictes territorials interns. La tàctica de la direcció ha consistit a aplicar una certa llei del silenci per no donar ales a Vila d'Abadal. Aquest ha denunciat pressions a les bases per evitar que li donessin suport. Ha recollit 400 avals davant dels 3.500 de la llista de Duran, que, si compleix aquests pròxims quatre anys de mandat, acumularà 31 anys al capdavant d'UDC.

Les relacions amb CDC, que en el passat han alimentat la cohesió dins d'Unió, també han estat explícitament obviades. Duran no vol un altre missatge que no sigui el d'aparèixer al capdavant d'un partit preocupat per una recepta democristiana davant de la recessió. Fonts de CDC interpreten que els democristians ja no disposen de prou poder per plantejar-los nous desafiaments. I tampoc estan en condicions d'evitar el gir sobiranista que sembla capitanejar Artur Mas amb pas decidit.