Daniel de Alfonso: «L'Oficina Antifrau és víctima d'un atac però jo no em quedaré quiet»

El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso (Madrid, 1964), es prodiga poc en els mitjans, però quan parla no fuig d'estudi.

-¿Corrupció és igual a diners o a poder?

-Corrupció és diners, corrupció és poder i quan s'ajunten diners i poder ésmaxicorrupció.

-La majoria de denúncies que rep l'OAC apunten a la política municipal. ¿És on hi ha més corrupció o és on és més fàcil detectar-la?

-Jo crec que és més fàcil detectar-la. No sé si n'hi deu haver més o no, perquè no tinc la dada general del país, però és més fàcil detectar-la. Els llocs són més petits i també hi hem posat l'accent en la formació i en la prevenció. Cada setmana es va a tres o quatre municipis, es va a dos o tres consells comarcals, es fan cursos per als funcionaris, per als regidors i fins i tot també per a alcaldes.

-¿Amb una administració més transparent es podria evitar?

-És necessari que hi hagi una llei de transparència, i no només a nivell estatal, sinó també a les comunitats autònomes. Aquí, per sort, estem amb l'avantprojecte de llei de transparència. I seria molt positiu que el Parlament, els diputats de Catalunya, li concedissin a l'Oficina el control de la futura llei de transparència. Per descomptat, això seria un clar exemple de voluntat política de lluita contra la corrupció. La supervisió i el control que la llei es compleix.

-¿Ja l'hi ha demanat al Govern?

-Ens han demanat que fem un informe i l'elaborarem. Però hi ha d'haver un òrgan que fiscalitzi l'execució de la llei. No els ho he transmès, però ho transmetré als secretaris generals i als caps de grup. No sé contra quins murs m'estavellaré, però m'estavellaré contra els que sigui necessari.

-La llei que tramita el Govern central exclou la fiscalització de la Casa del Rei. ¿Seria bo que aquesta institució se sotmetés als mateixos controls que la resta?

-Probablement sí. No la Casa del Rei en si, sinó els pressupostos que se li assignen i la seva comptabilització. La pregunta que jo faig és: ¿per què no?

-¿Alguna de les seves investigacions pot entorpir les de la fiscalia?

- No, no, no, la fiscalia ens demana molta col·laboració fonamentalment en els assumptes d'urbanisme. Aquí tenim enginyers, un arquitecte, dos tècnics per fer aquest tipus d'informes i la fiscalia després fa amb l'informe el que consideri oportú. La fiscalia i l'oficina van de la mà, però no només amb la d'aquí, també amb la general de l'Estat.

-¿I amb la Sindicatura de Comptes?

-Amb la Sindicatura de Comptes no hi ha mala la relació.

-¿Els ajuntaments col·laboren?

-Ara com ara, sí.

-¿I la Generalitat?

-També. Sóc conscient que sempre hi ha interessos foscos que estan pensant o desitjant constantment coses poc bones per a l'Oficina. Fa poc va sortir una notícia d'una reunió, que desmenteixo absolutament, entre el president de la Generalitat i jo fixant una data de tancament de l'Oficina. Mentre jo en sigui el director faré tot el possible perquè no es tanqui. Amb la crisi hem retallat un 16,5% i, encara que soni estrany, per lleialtat a aquest país, vaig suspendre un concurs ja publicat per a 16 persones.

-Recentment han aparegut noves sospites sobre el presumpte finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música.

-L'Oficina va fer un informe que es va enviar al Parlament. Un informe on es feia menció d'alguna entrega de xec en mà. Al jutge que investiga el cas l'hi hem donat fa uns dies perquè increïblement ningú l'hi havia enviat. Nosaltres el vam enviar a qui ens el va demanar. L'Oficina no ha contret matrimoni amb ningú i no en pensa contraure. M'és igual d'on vingui.

-En el cas del fons de pensions del president de La Caixa, Isidre Fainé, ¿què s'està investigant?

-S'està investigant únicament i exclusivament si el president de La Caixa va obrar d'acord amb el dret o si hi va haver alguna cosa que no s'ajustés a les normes legals quan va rebre, i això és el que hem d'investigar, una indemnització o una jubilació. La denúncia ens arriba dient que ha cobrat una indemnització. I una indemnització per un cessament quan després passes a ser president, home, sembla que no hagis cessat sinó que has ascendit. Aquesta és la visió de la denúncia, que jo ni crec ni deixo de creure. Tant me fa. Tant me fa contra qui arribi, qui sigui la persona denunciada, a mi m'arriba aquesta denúncia i jo no em em quedo plegat de braços. Perquè si no, no sé què hi faig aquí.

-Ha sortit, com una crítica, els viatges de l'OAC a l'estranger.

-Sóc conscient que hi ha enemics que no volen res de bo per a l'Oficina. Sóc conscient que hi ha moviments, i començo a saber d'on vénen, o tinc gairebé segur d'on vénen, als quals no els interessa gens ni mica l'existència d'aquesta oficina. Però no em penso quedar quiet ni penso permetre'n el tancament. Dit això, la manera més fàcil de començar el tancament és sembrar el missatge de 'tots són iguals, és un xiringuito, és una agència de viatges, d'on deu venir aquest paio'... I això després ho barregem amb si tens cognoms catalans o no, i al final es genera un estat d'opinió, que és fantàstic en una època de crisi per justificar que amb les retallades, fora l'Oficina. Però jo també tinc cartes. Seran millors o pitjors, però rebo cartes en aquesta mà.

-Quan parla de moviments, ¿què està denunciant?

-Estic advertint a qui els hagi fet que jo també tinc la meva informació sobre aquests moviments.

-¿Denuncia un atac a l'OAC?

-És un atac. No em preocupa, ja hi compto i sé que continuarà havent-n'hi.

-¿Potser està relacionat amb el fet que hagi trobat una cosa que no volen que se sàpiga?

-Però aquestes persones no saben el que jo tinc a l'Oficina.

-¿Pot posar noms a l'atac?

-Permeti'm que no els hi digui…

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

-En qualsevol cas, no sembla un sentiment generalitzat.

-No, però desprestigiant l'Oficina s'intenta canviar aquest sentiment generalitzat.