Una renúncia anunciada

Al final tot s'ha consumat.Carlos Dívar,president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, ha renunciat al càrrec. En els 200 anys del Suprem, és la primera vegada que es produeix aquesta situació.

El CGPJ apareix per primera vegada en el nostre esquema constitucional a la Constitució del 1978. La idea matriu partia de la necessitat que el govern dels jutges s'exercís per un òrgan independent format per jutges i juristes. Els jutges, majoritàriament, no tenien formació política, acostumats a ser muts testimonis de la vida pública. Se suposava que els juristes aportarien aquest bagatge, però la realitat ha estat molt diferent. Amb el temps, la política ha penetrat al Consell per vies espúries.

Notícies relacionades

Paz Esteban, imputada en un segon cas d’espionatge a ERC

Govern i Comuns s’encallen en les sancions al lloguer de temporada

L'autonomia pressupostària del CGPJ està justificada, però resulta inconcebible la relaxació i irresponsabilitat amb què s'han manejat els controls de les partides relacionades amb els viatges oficials. Les alarmes ja van saltar en Consells anteriors. No va passar res i algú devia pensar que no hi havia límits. Quan la persona que decideix sumar-se al carro del desordre és ni més ni menys que el president del Suprem i per extensió del Consell, la gravetat de la seva conducta augmenta. Ni les despeses eren una misèria ni podien resistir un mínim examen ètic. El ritual de les seves incursions a Marbella era sempre el mateix. Formalment un pretext més o menys oficial per a un acte d'un dia que després es prorrogava per dos o tres més de vacança absoluta amb càrrec a l'erari públic.

Finalment,Dívarno ha dimitit per sentir-se responsable de les irregularitats comeses. Ha renunciat per esperit corporatiu. Només es penedeix del mal que hagi pogut fer al poder judicial. El matís és important. Als ciutadans no ens demana perdó.