Carod-Rovira: "Sé que he guanyat"

El 2007, un any abans que la caiguda de Lehman Brothers desencadenés l'escàndol econòmic i ens comencés a fer mal la butxaca,Josep-Lluís Carod-Rovira(Cambrils, 1952) va fixar laconsultasobre laindependència de Catalunyael 2014 i se'n van riure fins i tot els del seu partit. Els independentistes, llavors, eren una minoria enemistada. I ell era el vicepresident d'un catastròficGovern tripartit. Ja havia estat objecte de repulsa --i d'acomiadament-- per la seva escapada aPerpinyàper parlar d'amagat amb ETA, i de mofa, per jugar amb una corona d'espines a Jerusalem, i seguia sent escarnit pels al·lèrgics a trencar la unitat d'Espanya. Però ningú pot negar avui que va tenir la intuïció que altres no van tenir ni en somnis.

Notícies relacionades

Feijóo vincula seguretat i solidaritat en les seves crítiques a la llei d’estrangeria

El jutge cita com a testimoni Sánchez pels negocis de la seva dona

No va ser la seva única profecia. Carod va ser el primer que va començar a parlar d'independentisme no nacionalista i el que va insistir en la importància de la diplomàcia catalana a l'exterior. Deia coses misterioses com que hi havia "sobiranistes que encara no ho sabien". I era l'únic que donava canxa aAlex Salmond, el primer ministre escocès, quan els altres l'ignoraven.

>>Llegiu l'entrevista completa ambJosep-Lluís Carod-Rovira a e-Periódico.