El #debatTV3, analitzat pels tuiters

Al marge de les meves preferències electorals, queja he expressataquí, i amb voluntat de fer un comentari tan objectiu com sàpiga des del punt de vista de la comunicació, em sembla força clar que el debat de TV-3 el guanyen Mas i Herrera en primer lloc, Rivera i Junqueras en segon lloc, tot seguit López Tena i Sánchez-Camacho. L'ha perdut, en tots els fronts i amb tothom, Pere Navarro.

Rivera per C 's

Albert Riveraha anat a buscar amb força eficàcia votants del PSC i una mica d'IC, a la vegada que reforçava els seus atributs de polític a favor de la regeneració i la transparència. Ha mantingut un discurs ben estructurat i ha aprofitat bé les seves oportunitats. Es belluga amb massa rigidesa de vegades però sap fer el paper que li correspon.

López Tena per SI

Alfons López Tena ha reforçat l'atribut principal de SI: la pressa per la independència. No ha anat a buscar vots nous. No ha buscat confrontació amb aquells que se'ls disputa tot i que les enquestes auguren que no tindrà esconssinó amb els que s'oposen a la independència, per reforçar aquest valor, remarcant l'existència òbvia dedos grans grups.

Al mateix temps, però, s'ha equivocat molt interrompent, enfrontant-se al moderador i confirmant un atribut que moltes persones creuen que no l'ajuda: la seva manera de dir transmet irritació, allunya indecisos i aparta els dubitatius sobre la independència. No sé per quina raó, la seva presència ha sigut (almenys en aparença) molt més alta que la d'altres candidats com Oriol Junqueras o Albert Rivera.

La seva frase “recordada” per l'audiència, quan ha dit a Sánchez-Camacho, amb ironia, que amb la independència “sortirem del sistema solar”.

Junqueras per ERC

Oriol Junqueras ho ha fet molt bé quan ha parlat, exhibintun gran contrast pel que fa a les formes amb López Tena. Però ha intervingut poc, no ha anat a buscar vots aliens amb èmfasi i s'ha limitat a reforçar els propis sense córrer gaires riscos. Però s'ha d'admetre que se sap explicar i fa les frases amb elegància. Ha volgut transmetre voluntat d'acords.

El seu millor moment, quan ha desmuntat una intervenció anterior de Navarro i ha volgut esgarrapar alguna cosa als indecisos sobiranistes del PSC.

La millor frase, quan ha dit que “la mare, el pare i el fill s'han fet independentistes“, en resposta a Rivera.

Sánchez-Camacho pel PP

Alícia Sánchez-Camacho ha reiterat el que se sap d'ella:parla el pitjor catalàde tots els caps de llista, el seu to és molt “après”, més autòmata que els dels altres. Ha jugat una mica a la campanya de la por però s'ha dedicat sobretot a buscar vots del PSC i ha estat dura quan ha dit a Navarro que ells “no són ni carn ni peix”.

Ha interromput molt i això l'ha presentada com una persona poc educada fins al punt que ha hagut de ser advertida pel moderador. A parer meu el moderador li hauria hagut de cridar l'atenció abans i unes quantes vegades més.

Mas per CiU

Artur Mas ha estat correcte en les seves intervencions tot i que al principiha badati s'ha embolicat amb els motius de la convocatòria electoral. A la primera part se li ha escapat dir que si hi ha referèndum CiU hi votaria a favor. A la segona, les pauses que feia després de les preguntes retòriques eren una mica massa llargues i això transmet arrogància, no li convenia.

Però ha explicat bé el que volia i no ha anat a buscar vots d'altres sinó a evitar riscos. A la primera part ha reiterat la seva determinació, però sense entrar en detalls, i a la segona ha exercit més de president que de candidat, cosa que l'afavoreix.

Potser no ha anat a buscar a casa dels altres però ha sabut aconseguir el cara a cara amb el PP en la qüestió nacional i amb IC en la qüestió social.

Cara a cara

I aquest és un aspecte clau del debat.Mas ha convertit Joan Herrera en el representant de l'oposició d'esquerres, perquè Junqueras ha preferit exposar les seves propostes moderades sense buscar la confrontació amb CiU, excepte una sola vegada i amb molt de tacte, i perquè Pere Navarro no hi era. Hi ha hagut almenys dos cara a cara entre Herrera i Mas que, sumats a la cita que Mas ha fet d'Antoni Castells,han deixat el PSC "obviat i enfonsat".

Navarro pel PSC

Pere Navarro acudia al debat amb unes enquestes cada dia pitjors. Tenia una bona oportunitat per mirar de remuntar però ha estat sense cap mena de dubte el gran perdedor del debat. No hi ha sigut quan hauria hagut de fer-ho, s'ha embolicat ambel tema del referèndum(sí però no) i ha centrat la seva confrontació amb el PP, com si fossin unes eleccions espanyoles o en un context espanyol. A més, però, ha protagonitzat tres moments que seran recordats pels telespectadors.

El primer, quan ha dit que el govern espanyol acceptaria un referèndum com el d'Escòcia. A moltes llars (ho sé pels tuits)hi ha hagut rialles i a la sala de premsa (també ho sé per tuits) també. Rialles d'incredulitat, esclar.

El segon moment ha sigut quan ha volgut escriure (amb "mala lletra",perquè ho feia damunt d'una carpeta tova) un número que no es podia llegir. Si agafes un retolador és que vols fer alguna cosa important. Per escriure un “400” no fa falta. Qui diantre li ha aconsellat aquesta bajanada?

El tercer moment desafortunat ha sigut quan ha citat el president Tarradellas (semblava que anava a dir alguna cosa solemne) tot plegat per dir que no es pot fer el ridícul. Que ho hagi dit ell, justament ell, ha sigut una imprudència descomunal, l'acte d'un temerari o d'algú que no s'ha sabut mirar a ell mateix durant el debat.

Hi havia tuits de l'audiènciatan cruelsque fa una mica de cosa i totreproduir-los.

Herrera per IC-V

Joan Herrera ha tret profit del regal que Mas li ha fet i ha anat a buscar votants del PSC i d'ERC, encara que amb aquests no ha fet bé la feina perquè la qüestió nacional l'ha esbandida molt de pressa. Belluga massa els braços (en Junqueras també, però ho fa amb més assossegament), parla de pressa com si sempre se li acabés el temps i transmet un punt de sobreexcitació, però ha fet bé la seva feina, reconfirmant els seus i esgarrapant el que havia d'esgarrapar.

Últim minut

Al darrer torn, el de petició de vot,

- Rivera ha estat bé anant a buscar el vot “antisistema” o de desconfiança cap a la política (quan tingui grup parlamentari se li acabarà aquesta moneda).

- López-Tena ha reiterat que només té un missatge (independència de pressa) i li ha sobrat temps.

- Junqueras ha estat massa abstracte al principi i ho ha salvat al final, peròs'ha deixat interrompre pel moderador perquè superava el seu temps. Fins i tot un candidat que presumeix d'anar sense papers, i que en un acte electoral és un molt bon orador, s'ha de preparar aquests seixanta segons com un estudiant de matrícula, assajant i cronometrant.

- Herrera ha estat atropellat, ha sigut el seu pitjor moment però no el perjudica perquè a la resta del debat ha fet el que li tocava fer.

- Sánchez-Camacho ha comès l'error de creure que si algú parla castellà no pot ser sobiranista, caient en un tòpic ridículcom abans ja havia fet Rivera, però ha aprofitat bé aquest últim torn per reforçar el seu missatge.

- Navarro, que ha fet un debat molt dolent, ha tingut el seu millor moment en aquest darrer minut. Ha mantingutl'ambigüitat pel que fa a la seva propostaperò almenys s'ha entès què deia i ha apel·lat al vot amb claredat.

- Mas ha estat més tou, se'l veia cansat, gairebé ha suplicat el vot per assolir una “majoria excepcional”. Potser és el que volia transmetre. He seguit a Mas les últimes setmanes i ha fet grans intervencions al Parlament, en actes públics a Madrid i a Barcelona, en compareixences davant dels periodistes... Avui no ha tingut ni de lluny el seu millor dia tot i que no hi ha perdut res perquè el que es recordarà més són els seus enfrontaments amb Herrera i entre ells no es disputen vots.

L'entorn

El debat ha sigut molt més àgil que altres vegades i s'ha d'agrair a Ramon Pellicer que no hagi actuat seguint el seu ego, com s'havia vist amb altres moderadors amb massa afany de protagonisme, encara que ha advertit molt, potser una mica massa, a López Tena i poc, potser massa poc, a Sánchez-Camacho.

La realització ha estat correcta però els plans generals solien reiterar-se quan parlava Junqueras.

La posició dels candidats, per ordre de més a menys representació, no afavoria Mas, que potser hauria hagut d'estar al mig, amb els altres a dreta i esquerra d'acord amb algun ordre equilibrat. Els cara a cara Mas/Herrera han sigut ben retransmesos, potser una mica millor que els pocs cara a cara Sánchez-Camacho/Navarro, segurament a causa de la posició dels candidats.

Hi ha hagut molts tuits. L'etiqueta#debatTV3ha sigut 'trending topic'. Més de 16.000 tuits, han dit a la tele (s'ha assegurat que a prop de 20.000).

ACTUALITZACIÓ (dilluns 19 nov: ja es parla de 160.000 tuits)

Però era estrany que els assessors de Navarro tuitegessin sense ni tan sols simular que el compte el manté ell personalment.

Balanç final

En conjunt, hem vist:

López Tena reiterariu i poc educat, però amb un missatge clar i simple.

Rivera amb un missatge clar que anava sense embuts a buscar vots d'altres.

Junqueras tranquil i eloqüent però amb una presència limitada als seus torns.

Herrera combatiu i eficaç però poc convincent en el tema central de les eleccions.

Sánchez-Camacho sense sortir del guió, interrompent massa tot i saber que fer-ho transmet arrogància però eficaç per remenar entre els electors del PSC.

Navarrodesaparegut, equivocat, i (ho dic sense mala fe, de veres) un punt patètic. El pitjor debat a TV-3 de tots els candidats socialistes.

Notícies relacionades

El #debatTV3 va sumar més de 160.000 tuits

Com més població, més recursos

Mas ha estat serè però una mica tou, no ha desplegat totes les seves capacitats de comunicació però n'ha tingut prou per guanyar la part de la partida que necessitava guanyar.  El que governa, en un debat a més de 3, sempre és el que ho té més complicat.

http://www.janquim.cat/