EN DEPENDÈNCIA
El principal canvi per crear una nova logística a Catalunya serà el de la mentalitat
Les infraestructures de Catalunya i la resta de les Espanyes quedaran en situació de mútua dependència

Encreuament de carreteres pública i de peatge a la frontera de Catalunya amb França, el maig passat. /
"La comissió de les Corts decisiva no és la dePressupostos, sinó la de Foment", acostuma a explicar el catedràtic de la UB i exdiputat del Congrés Germà Bel. És un tic que ha durat segles, equiparar poder i negociació política a quilòmetres o metres quadrats adjudicats.
I quan es planteja si és possible una Catalunyaindependent, la resposta en el capítol d'infraestructures és de les més senzilles. Sí i des del minut u, sense obviar que s'evitaria la duríssima negociació amb l'Administració central sobre el repartiment del patrimoni, que és un ben tangible. Cosa que no és cap impediment per saber que també en aquest capítol Catalunya i la resta de les Espanyes quedaran en dependència de les seves respectives infraestructures.
>> Llegiu la informació completa No falta més asfalt a e-Periódico.
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Dol als fogons Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura
- Religió Mor Francesc, el papa que va arribar de «la fi del món» i que ha volgut portar l’Església al segle XXI
- ‘Tot el camp és un clam...’
- ELS LESIONATS DEL BARÇA Lewandowski s’allunya de la Copa i Ter Stegen «ja està llest» per reaparèixer
- Helicobacter pylori: així són els símptomes de la infecció que afecta la meitat de la població
- Llars espanyoles Tornen els plats de Duralex: un conegut supermercat ven la clàssica vaixella amb nous dissenys
- Oferta d’ocupació El treball que sempre havies somiat: 1.000 euros a la setmana per provar platges i explicar-ho
- ENTREVISTA Isabel Celaá, ambaixadora davant la Santa Seu: «Al Papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador»