UN DEBAT SENSE HISTÒRIA
"S'interrompen i criden"
Un grup de lectors d'EL PERIÓDICO va seguir el duel dels presidenciables a la redacció al costat del director del diari, Enric Hernàndez, i els analistes Gutiérrez-Rubí, Coll, Tapia i Barril
Un grup de lectors d’EL PERIÓDICO van seguir el duel dels presidenciables a la redacció amb el director del diari, Enric Hernández, i els analistes Gutiérrez-Rubí, Coll, Tàpia i Barril. /
Amb l'experiència que dóna haver estat a l'altre costat de la trinxera com a assessor de candidats, l'especialista en comunicació política Antoni Gutiérrez-Rubí va explicar allò que l'ull del profà no veu d'un debat polític com el d'ahir a la nit. Una llarga llista de detalls: l'arquitectura de l'atac, fixar-se a qui es dirigeixen els candidats quan parlen, la importància de complir les normes --"el polític que se salta les normes acostuma a perdre el debat"-, no fer enfadar el moderador, la funció de les preguntes retòriques, el cromatisme i les arrugues dels vestits, la transcendència del minut d'or amb què s'acaba el debat, el moment de més audiència de la retransmissió... I, sobretot, el"pla d'escolta", capital en la impressió que els candidats deixaran en els electors: els gestos quan parla l'adversari."El 35% del temps els candidats estan escoltant",va explicar Gutiérrez-Rubí.
Amb aquestes paraules al cap, un grup de lectors d'EL PERIÓDICO va veure a la redacció del diari el debat dels candidats a la presidència de la Generalitat. Al seu costat, a més a més de Gutiérrez-Rubí, hi havia el director del diari, Enric Hernàndez, i els analistes Joan Barril, Joaquim Coll i Joan Tapia.
Soroll i detalls
"Estan fent justament el contrari de les indicacions de Gutiérrez-Rubí: interrompre's i cridar",va opinar a mig debat Ferran Llopis, assessor laboral. El soroll del debat, el fet que els candidats s'interrompessin contínuament entre ells, va ser un dels elements que menys van agradar als lectors. En el col·loqui posterior a la redacció del diari, alguns van posar en dubte que un enfrontament polític d'aquesta mena sigui eficaç, que tingui cap utilitat perquè els electors escullin el seu vot. Joan Tapia s'hi va mostrar d'acord, però va recordar que és molt difícil que els candidats diguin alguna cosa a la televisió diferent del que han estat dient durant tota la campanya electoral."L'audiència és el més important",va explicar Gutiérrez-Rubí. Per aquest motiu, no cometre errors i consolidar el discurs és un dels objectius primordials dels candidats a l'hora d'afrontar aquests cara a cara. "No crec que ningú canviï d'opinió per un debat com aquest",va concloure Ferran Llopis.
Els lectors també van comentar els detalls, aquells que són tan importants per als assessors i dels quals un debat com el d'ahir a la nit a TV-3 està ple. Entre els lectors hi va haver un aspecte que va cridar especialment l'atenció: el vestit blanc que duia Sánchez-Camacho."M'ha sorprès. Van tots d'executius clàssics i ella porta una jaqueta que sembla que fins i tot li va petita",va comentar Anna Puigdellívol, metge i professora."És coherent amb la seva campanya, i és encertat perquè el fons del plató és fosc",va explicar Gutiérrez-Rubí.
"Sincerament, ja no sé de què parlem",va confessar Artur Mas abans d'afrontar el seu minut d'or, en referència a la dispersió de la recta final del debat, en què els candidats es van trepitjar mútuament fent impossible una conversa. Si s'ha de jutjar per la reacció dels lectors d'EL PERIÓDICO, aquest soroll fa mal als polítics i a la política.
Vegeu el vídeo de la notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat
