Mapa dels resultat electorals per municipis

La bipolaritat imposada en la campanya pels discursos dels partits que aposten sense reserves per la independència i els antisecessionistes rotunds, és a dir, els que ja tenen clar que votarien sí o no en un hipotètic referèndum, ha frenat la majoria «excepcional» que anhelava el president Artur Mas. No obstant, ha consolidat una majoria parlamentària més que absoluta del bloc sobiranista i també ha donat importants rèdits als centralistes. L'efecte de la bipolarització es fa evident al comparar els vots absoluts.

Així, el bloc de CiU, ERC i CUP ha obtingut 1.734.852 sufragis, 312.849 més que a les autonòmiques del 2010. El bloc espanyolista, el format per PPC i Ciutadans, ha sumat 746.122 vots, a molta distància dels primers, però amb 252.902 més que fa dos anys. En canvi, els partits amb discurs més ambigu en la qüestió nacional, PSC i Iniciativa, aconsegueixen només 76.133 vots més que en els comicis anteriors, encara que se situen amb 882.190.

L'ASSISTÈNCIA A LES URNES

Menys vots en blanc

i abstencions

L'espectacular increment de la participació, que va ser de gairebé el 70% i 11 punts més que el 2010 --a l'espera del vot per correu--, és una de les principals causes del nou mapa parlamentari. D'entrada, més participació perjudica sempre la força majoritària, en aquest cas CIU, però és que diumenge van anar a les urnes més de 610.000 persones més, que el 2010 es van abstenir per un històric poc interès pels comicis autonòmics, però que ara s'han mobilitzat. També s'han reduït els vots en blanc, només 52.899, gairebé 39.000 menys que fa dos anys.

D'aquesta manera, el conjunt dels partits han rebut una mica més de 533.000 vots més que el 2010. Una gran part ha anat a les forces espanyolistes de dretes, però el nou votant també ha beneficiat Esquerra, Iniciativa i, per descomptat, la CUP, la gran sorpresa de la jornada electoral.

L'EFECTE JUNQUERAS

ERC pesca en CiU, ex-Reagrupament i SI

Oriol Junqueras, que s'ha estrenat com a líder d'Esquerra en unes autonòmiques, s'encamina a ampliar l'èxit seductor que exerceix com a alcalde de Sant Vicenç dels Horts, on ha aconseguit que la gran majoria dels seus ciutadans l'adorin al marge d'ideologies polítiques. Per primera vegada en la història de la democràcia, ERC se situa com a segona força gràcies al pitjor resultat del PSC en unes autonòmiques, però també a un espectacular increment de vots, 496.292, que dobla de sobres els obtinguts el 2010, on va acusar el desgast acumulat dels anys de tripartit.

Segons els resultats, ERC ha pescat als caladors sobiranistes de CiU, Solidaritat i del que va ser Reagrupament, i ha obtingut així un botí de més de 186.000 vots. I encara n'ha sumat 90.000 més, alguns procedents del sector sobiranista del PSC, però la majoria d'antics abstencionistes.

LA DEBACLE SOCIALISTA

El 50% del vot perdut pel PSC és de BCN

El PSC no havia obtingut mai tan mal resultat en unes eleccions autonòmiques com diumenge passat, amb només 20 diputats al Parlament i 51.900 vots menys que el 2010, que el situa com a tercera força, al darrere d'Esquerra. Per primera vegada des de 1980, el president del grup no exercirà de cap de l'oposició, si no és que els republicans accepten finalment formar Govern amb CiU. Tot i així, els resultats obtinguts per la llista encapçalada per Pere Navarro han estat millors que els que pronosticaven les enquestes.

La ciutat de Barcelona és on els socialistes han perdut el gruix dels vots, 28.575, més de la meitat dels que s'han deixat pel camí des dels comicis de fa dos anys. El PSC només ha aconseguit la victòria al districte de Nou Barris. A Sarrià-Sant Gervasi ha quedat en sisè lloc, per sota fins i tot del resultat obtingut per Iniciativa i amb només una mica menys de 2.000 vots més que la CUP. Això incrementarà encara més la crisi interna que pateixen els socialistes barcelonins des de la pèrdua de l'alcaldia el 2011.

El vot perdut del PSC ha beneficiat principalment Iniciativa, que ha incrementat el seu suport electoral en més de 128.000 sufragis. Ciutadans ha estat una altra de les formacions receptores de vot exsocialista. Part de l'anomenat sector catalanista hauria donat també el seu vot a CiU i ERC.

LA SORPRESA

L'Eixample s'erigeix en feu de la CUP

La CUP ha estat la gran sorpresa dels comicis, perquè ha aconseguit tres diputats per la circumscripció de Barcelona i ha demostrat així que es tracta d'un fenomen eminentment metropolità. De fet, s'esperava que aquesta formació obtingués els diputats en circumscripcions més afins, com poden ser Girona i Tarragona .

Els tres diputats de la CUP sustituiran els quatre de Solidaritat gràcies als 92.621 vots obtinguts a la província de Barcelona. Més d'una tercera part d'aquest suport procedeix de la capital catalana, i el districte de l'Eixample es configura com el seu feu més important, a l'haver aconseguit en aquest barri 5.657 sufragis. Sant Martí i Gràcia són altres districtes on aconsegueixen més implantació, amb més de 4.000 vots en cada un.

EL POLS DE LA DRETA

C's guanya al PP la batalla espanyolista

Notícies relacionades

Catalanisme i educació (capítol 1): les herències de les polítiques educatives a Catalunya

L’herència de la política educativa a Catalunya

Ciutadans ha guanyat per golejada al PP la partida per qui es quedava amb el nombre més gran dels votants espanyolistes que s'han mobilitzat en aquestes eleccions contra el pla sobiranista d'Artur Mas. La llista d'Albert Rivera aconsegueix nou diputats, triplicant així la seva representació parlamentària gràcies als 274.925 vots rebuts, 168.771 més que el 2010.

El PP encapçalat per Alicia Sánchez-Camacho només va aconseguir sumar 84.131 vots als 387.066 que havia obtingut dos anys abans.