Els exemples europeus

El 'pla Monti' o com eliminar províncies per gastar menys

Un esperit retallador recorre Europa. A l'ombra de la pitjor crisi econòmica dels últims 80 anys, ja són nombrosos els estats que han emprès reformes de fons després d'anys de bonança en què els seus sectors públics han anat creixent fins a devorar la mateixa economia dels països. Aquí s'exposen tres maneres d'afrontar aquest aprimament imprescindible.

1
Es llegeix en minuts
XABIER BARRENA

El 7 d'agost de l'any passat a la matinada -és a dir, amb nocturnitat i agosticitat-, el Parlament italià va aprovar el pla del llavors primer ministre, Mario Monti, de revisió de la despesa pública. O com es coneix a Itàlia (com que són italians fan servir termes en anglès i no en italià, com aquí), la Spending Review. L'objectiu era evitar la pujada de l'IVA, del 21% al 23%, prevista per a l'octubre passat, almenys fins a aquest estiu. Amb aquest objectiu, el Govern es va imposar un estalvi de 4.000 milions d'euros fins al 31 de desembre. L'ajust fins al 2014 serà de 26.000 milions.

El més destacable del pla Monti és sens dubte la reducció de les províncies. Itàlia, amb una extensió un terç inferior a la d'Espanya, en tenia 86. Ara en té 51. Entre elles, la creació de 10 ciutats metropolitanes. És a dir, es va substituir, per exemple, la província de Roma per un govern metropolità que començarà a funcionar el gener que ve.

Notícies relacionades

Monti, a més, va reduir el 20% dels càrrecs de directius a l'administració pública i el 10% de la resta de categories. I va retallar la despesa en defensa i en cotxes oficials i en aquells que costegen les administracions. No és intranscendent o populista. A Itàlia n'hi havia 80.000.

La mesura també redueix la despesa farmacèutica i obliga les regions a reduir els llits dels hospitals en una proporció de 4 a 3,7 per 1.000 habitants.