La font d'inspiració

«El pla de David Cameron dóna confiança; jo faria una cosa semblant a Espanya». Són paraules de Mariano Rajoy un any abans d'arribar a la Moncloa. Ha trigat gairebé tres anys, però finalment Rajoy ha pogut emular el primer ministre britànic.

Ja se sap que el Regne Unit és un univers en una altra dimensió per a les qüestions territorials, llegiu-hi Escòcia, però un mirall per a les retallades. El pla Cameron, aprovat el 2010, és conegut com la principal tisorada a l'Estat del benestar des de la segona guerra mundial. Els titulars d'aquest pla són la reducció de mig milió de llocs de treball públics, l'augment en l'edat de jubilació a 66 anys, i una reducció de més de 20.000 milions a l'any en les polítiques socials. Un informe del Financial Times va vaticinar que l'educació pública, tot i el que prometia Cameron, s'acabaria veient molt perjudicada, perquè dos terços de les escoles patirien retallades. La pujada de les taxes universitàries prevista en el pla del premier va provocar grans protestes estudiantils. També els funcionaris van sortir al carrer.

Notícies relacionades

Junts votarà ‘no’ al decret que apuja les pensions i deixa el Govern en mans del PP

Paz Esteban, imputada en un segon cas d’espionatge a ERC

Les tisores no van respectar ni les Forces Armades, tot un símbol per a un país que no fa tant de temps era un imperi colonial omnipresent. La despesa corrent en defensa es va reduir un 20% i la de l'arxifamós Foreign Office (Assumptes Exteriors), un 25%.

Si es vol un resum expresat en grans xifres macroeconòmiques, es pot dir que Cameron pretén una reducció de la despesa pública de 80.000 milions d'euros mitjançant una reforma estructural de l'Administració. En resum, l'aplicació del manual del perfecte liberal que tant li agrada, per exemple, a Esperanza Aguirre. Menys dimensions de l'Estat, més eficiència: sense duplicitats i amb més estandardització, que abarateix costos.