ERC mostra la carta kosovar

Des que es va començar a plantejar seriosament la possibilitat que Catalunya emprengués un procés cap a la independència via consulta d'autodeterminació, el xoc entre voluntat democràtica i legalitat no menys democràtica havia portat, en l'aspecte conceptual, a una espècie de taules o de matx nul semblant al que s'arriba al joc del tres en ratlla. La conferència nacional d'Esquerra -màxim conclave entre congressos i que fixa el rumb- va aprovar ahir,nomésamb el 97,3% desís,un document en què planteja diversos camins que cal seguir pel que fa a la consulta, en funció del que pugui anar passant. El més extrem d'aquests, el que preveu, fins i tot, una suspensió de l'autonomia catalana i, per tant, del Parlament, advoca per la declaració unilateral d'independència per part dels càrrecs electes catalans, que no serien ni diputats atesa la ja esmentada anul·lació del complex autonòmic. És ni més ni menys el que va fer l'exregió sèrbia de Kosovo per aconseguir la independència. I el més important: la Cort Internacional de Justícia, el Tribunal de l'Haia, va decidir que la declaració unilateral no era contrària al dret internacional.

MALA PREMSA / Sabent que l'anomenadavia kosovarté (lògicament) mala premsa, fonts d'ERC subratllen dues qüestions: primer, que aquesta sortida només seria d'aplicació si falla tota la resta. És a dir, no només que l'Estat s'oposi que es faci una consulta, sinó també si no s'aconsegueix que la pressió internacional, singularment la Unió Europea, intercedeixi davant Madrid peraconsellarque se celebri un referèndum.

A ERC donen poques possibilitats al fet que Europa tingui aquesta actitud de Don Tancredo, tot i que no cal anar gaire lluny, en concret a divendres, per trobar com tot un president del Parlament Europeu, Martin Schultz, asseverava que la qüestió catalana era pràcticament un conflicte d'ordre intern espanyol i que el seu marc era la Constitució i no els tractats europeus.

La segona premissa que fixa ERC per a l'aplicació de la solució kosovar és que per ells no quedarà. Que el seu objectiu és poder fer una consulta i que per això aplaudeixen que es facin totes les peticions de diàleg a l'Estat, malgrat saber «perfectament», diuen, que Mariano Rajoy no allargarà la mà.

Llavors, ¿qué hi pinta lavia kosovara la ponència d'ERC? Els republicans la volen esgrimir com una arma en la negociació, el rossinyol amb què fer saltar el pany del PP i de Rajoy. La manera de desbloquejar el joc del tres en ratlla. Perquè els republicans es pregunten: ¿l'Estat continuaria tan tancat a permetre una consulta si sap que al final del camí els espera una desautorització internacional i una gran pèrdua d'imatge davant d'un territori que després d'intentar-ho tot per la via democràtica, a més a més, aconsegueix el plàcet exterior?

QÜESTIÓ DE PRACTICITAT / Es pot dir, per tant, que la menció a Kosovo busca ser pràctica (una altra cosa és que ho aconsegueixin) per sobre d'ideològica. Més o menys el mateix que passa pel que fa als anomenats Països Catalans, qüestió aquesta molt sensible entre els més acèrrims militants, aquells que, per exemple, recorren desenes de quilòmetres en un radiant dissabte de juliol per viure una jornada de debat del partit. Des d'ahir, en l'ideari d'ERC ja consta oficialment la renúncia a buscar la independència sincronitzada de tots els territoris que formen aquesta entitat de cultura comuna. Defacto, des de l'arribada d'Oriol Junqueras, és així. La defensa dels valors democràtics, i evidentment cert sentit pràctic, han convertit aquest desig de reunir sota un mateix Estat tots els territoris catalanoparlants en una defensa del dret a decidir en cada una d'aquestes comunitats. Per tant, han de ser elles les que recorrin el camí cap a la lliure adscripció a l'eventual República Catalana.

El sentit pràctic, és clar, s'entreveu quan un s'adona que tant les Balears com el País Valencià, i ja no cal dir el Rosselló francès, disten moltíssim de ni tan sols plantejar-se en l'àmbit més teòric l'inici d'un procés semblant al que s'impulsa a Catalunya.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Més qüestions tacticoestratègiques: la seu del conclave (l'Hospitalet de Llobregat) és el missatge. El mateix dia que el PSC abraça la proposta de reforma de la Constitució que promou el PSOE, que no considera Catalunya nació i on no es preveu el dret a decidir, ERC munta el sarau més gran possible, congrés a part, a la parcel·la de poder més gran del PSC, que ara és l'Hospitalet. On, a més a més, la seva alcaldessa, Nuria Marín, va iniciar fa un mes la primera campanya d'un socialista pelnoa la independència.

PARTIT SOCIALDEMÒCRATA / Sumeu a aquesta component metropolitana el degoteig, diuen els republicans, de militants i càrrecs locals que van passant del PSC a ERC i s'obté que els republicans ja estan fent un embolcall en forma d'opa a l'electorat més catalanista dels socialistes, singularment a l'àrea metropolitana, el seu taló d'Aquil·les. No en va, la secretària general, Marta Rovira, va definir la seva força com a «socialdemòcrates», perquè pretenen «redistribuir millor la riquesa i que no hi hagi tantes desigualtats en la nostra societat».