El ressò internacional

La premsa de tot el món veu en el clam un desafiament per a Rajoy

Atribueixen a la crisi i al maltractament fiscal l'enfortiment de l'independentisme

Mitjans dels cinc continents informen de la cadena humana amb cròniques i fotos

2
Es llegeix en minuts
JOSE RICO
BARCELONA

La Via Catalana també va aconseguir l'objectiu de ressonància mediàtica que perseguia i la cadena humana es va veure més enllà del Pertús, el seu extrem nord. Diaris i televisions de tot el món van informar de la iniciativa, amb un únic precedent que es remuntava al 1989 als països bàltics, però, sobretot, van analitzar l'impacte que pot tenir sobre la política espanyola. Al contrari que els grans rotatius editats a Madrid, la premsa estrangera va exalçar el clam com una mostra de la inequívoca força que avui té l'independentisme a Catalunya, i la majoria va coincidir que la mobilització accentua la pressió que pateix el president del Govern, Mariano Rajoy, per les tempestats de l'economia i de la cor­rupció.

«Un gran maldecap» per al líder del PP, en paraules del diari brasiler O Globo. Una «demostració d'unitat» de l'independentisme català, segons el titular de la fotonotícia que dedicava el britànic The Guardian. La Via Catalana també va merèixer una foto a la portada de The Wall Street Journal, en què podia veure's la concentració davant la Sagrada Família. La capçalera advertia, no obstant, que la mobilització no garanteix la celebració d'un referèndum. El prestigiós The New York Times també va portar una imatge a la portada de la seva edició estrangera, l'International Herald Tribune, i la crònica del seu corresponsal Raphael Minder recalcava que l'èxit va ser un «punyent recordatori» a Rajoy que té davant seu un desafiament de primera mag­nitud.

A més de descriure els trets de la convocatòria i el perfil dels assistents, amb declaracions d'aquests en molts casos, els diaris van nodrir els seus relats amb dades que contextualitzaven les tensions actuals en les relacions entre Catalunya i Espanya, dèficit fiscal i retallada de l'Estatut inclosos. «Els catalans, amb bona salut econòmica, es veuen ofegats i enganyats perquè paguen cada any més impostos però reben menys del que aporten», explicava l'alemany Die Welt. «Catalunya és una regió industrial rica al nord-est d'Espanya que representa una cinquena part de la producció econòmica del país. [...] No és només una qüestió econòmica. També senten que la seva cultura és diferent», afirmava la influent Al-Jazira.

Notícies relacionades

RETICENTS CONVENÇUTS / «La crisi econòmica ha accentuat la idea que una Catalunya lliure seria millor, fet que ha convençut molts reticents», recalcava Le Monde. El president de la Generalitat, Artur Mas, també va ser protagonista de les cròniques. «El desafiament de Rajoy és oferir-los als catalans un nou destí comú. El de Mas és que no el devorin les expectatives que va generar a l'embanderar-se amb el somni de la independència», es podia llegir a La Nación argentina.

Les imatges de la cadena humana es van veure als cinc continents i van ser seguides amb especial atenció a les regions que solen servir com a mirall nacionalista, com Escòcia, el Quebec i Flandes. A Estònia, Letònia i Lituània es va remarcar que els organitzadors es van inspirar en l'exitosa Via Bàltica, que va contribuir a la independència d'aquestes tres exrepúbliques soviètiques.