Daniel de Alfonso: "Segueixo tenint les meves cartes... i més"

El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso (Madrid, 1964), també és el flamant vicepresident de l'EPAC (associació europea contra la corrupció, en les seves sigles en anglès). Així mateix ha entrat, aquest mes de novembre, en l'executiva d'un altre organisme, d'abast mundial, la IAACA (associació internacional d'autoritats contra la corrupció, en anglès). La pròxima reunió de la cúpula de la IAACA tindrà lloc al març a Barcelona. Demà se celebra, a més, el Dia Internacional contra la Corrupció.

-¿Quina ha sigut l'activitat de l'OAC l'últim any, i en general, els quatre anys de vida de l'Oficina?

-Continuem augmentant el nombre de denúncies. Respecte al primer any, un 18% més. Fem més prevenció, molt de codi ètic i de bon govern. I tenim més visibilitat de cara al ciutadà.

-El Govern català ha presentat el seu codi ètic i la web de la transparència. ¿Veu reflectits en la seva gestió els consells que li va aportar en les cimeres anticorrupció?

-Hi ha coses que haurien de ser més prioritàries que altres, però bé, el Govern va complint. Jo hauria accelerat més els tràmits de la llei de transparència. Perquè d'aquí penja tot, des del finançament dels partits fins a les actituds individuals. I la llei i la seva execució és bàsica. En això no estem pas en sintonia amb el Govern; creiem que som nosaltres els que hauríem de fer complir aquesta llei i l'Executiu no ens ha fet arribar aquest missatge.

-¿Què opina del finançament dels partits?

-El que és important és que sigui transparent. Tant me fa que sigui públic, privat, que el pagui un lobby… com sigui, però que sigui transparent. I ara no ho és. Alguns polítics creuen que la transparència és com un càstig. I canviar aquesta concepció és el que pot evitar la corrupció.

-Es van marcar com a objectiu endinsar-se en el procel·lós món de les fundacions polítiques. ¿Han aconseguit avançar?

-Hem fet una selecció de fundacions relacionades amb grups polítics, unes 50. S'han demanat totes les dades de subvencions públiques, de persones encarregades... És una manera de dir 'escolti, l'OAC és aquí i no es mama el dit'. Hi ha una certa creença entre els ciutadans que les fundacions són un forat gran per a la corrupció.

-L'últim cas que ha sortit a la llum és Tribuna Cívica, la fundació de Ciutadans amb seu a Madrid, presumptament, per escapar del control de la Sindicatura de Comptes.

--Tenim fet un informe. Tribuna Cívica com a fundació lligada a un partit que exerceix les seves funcions a Catalunya està sotmesa a la fiscalització de la Sindicatura. El domicili, en aquest cas, no regeix. El capital d'aquesta fundació ha sigut injectat per un partit català, els patrons elegits ho han estat pel partit i exerceix les seves funcions a Catalunya. També a la resta d'Espanya, però també Catalunya.

-¿Se sent recolzat pel Parlament?

-Sí. Hi ha dues formes de sentir-se recolzat. De manera activa o passiva. Ningú m'ha pressionat ni hi ha hagut ingerències: és un recolzament. Tampoc hem rebut copets a l'esquena. Ni hi són ni se n'esperen. Tampoc som aquí per rebre copets.

-¿Què tal les seves relacions amb la fiscalia? ¿I és cert que estan col·laborant amb l'Audiència Nacional?

-Amb la fiscalia les relacions són excel·lents. Pel que fa a l'Audiència Nacional, ens han demanat col·laboració en algun assumpte que excedeix l'àmbit d'una comunitat autònoma i que arriba a Catalunya. Ens han demanat quatre coses i les hem realitzat a plena satisfacció

-¿S'han dissipat aquelles amenaces sobre un possible tancament de l'OAC que va denunciar fa un any en una entrevista a EL PERIÓDICO?

-Sí. I també gràcies al vostre mitjà. Perquè en el moment d'aquella entrevista (juny 2012) l'amenaça de tancament era real. Va ser molt important i va suposar un canvi d'inflexió. Els que havien de saber per qui anava, ho van saber i no han tornat a fer mai cap comentari.

-En aquella entrevista va fer fortuna la seva frase 'jo també tinc les meves cartes'. ¿Les segueix tenint?

-Aquestes i més. I no és una fantasmada. Ara bé, no faré mai mal perquè sí. És veritat que tenim la nostra intel·ligència muntada i que ens arriba informació de tot tipus. No es pot evitar que arribi un sobre amb fotos personals. Tal com arriben, es registren, es guarden en una cambra de seguretat  i no se'n fa ús. Però aquestes no m'interessen i no són les meves cartes. Les meves cartes són jurídiques: si s'ha d'actuar d'ofici en alguns casos, es farà.

-¿Hi ha una caixa de seguretat amb documents sensibles?

-Hi ha documents molt sensibles. Però no tenen rellevància, no són interessants. No som ni el CNI ni el Cesicat.

-¿Vostès són l'embrió del CNI català?

-Si fos així, en comptes de les retallades hauríem tingut augments.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

-¿Com l'han afectat les retallades? ¿Quant cobra vostè?

-En brut, 8.000 al mes. Amb 11 pagues. Quan vaig arribar era de 130.000 euros. Es va abaixar un 15%, sense que ningú ens ho demanés. El segon any, un 5% i una paga (un altre 5%). En total un 25% menys. El pressupost de l'oficina era de 6 milions i ara és de 4,6. Un 16% menys. Jo en necessitaria més per contractar més gent i fer més coses. Però ni se m'acut demanar-ho. Estem en crisi i farem el doble amb la meitat.