José Luis Rodríguez Zapatero: "Jo convocaria els partits catalans per buscar una sortida"

José Luis Rodríguez Zapatero reconeix que el seu llibre 'El dilema. 600 días de vértigo' (Planeta) té una mica de catàrtic. L'expresident descriu, no sense amargura, l'etapa final del seu mandat. No és, ni pretén ser-ho, un llibre de memòries. És la seva visió de la crisi i la descripció, en primera persona, de la manera com la va gestionar. 

 

 -Com a aficionat al futbol sap que hi ha entrenadors que intenten guanyar a la sala de premsa el que s'ha perdut al camp. ¿Amb el seu llibre vol demostrar als espanyols que no van entendre la seva estratègia, que el resultat al final no va ser tan dolent? 

  -Miro d'explicar el que vaig viure, el que va passar i què és el que vaig fer. El problema és que la crisi va ser imprevisible, inèdita i molt greu. Per tant, davant d'aquesta situació, els resultats sempre estaran sotmesos a una crítica que entenc i respecto, molt especialment quan l'atur va afectar tanta gent. És una ampliació de l'explicació que un governant deu als ciutadans i que no vaig poder fer amb tota la profunditat en l'última etapa del Govern. 

 

  -Al llibre reconeix que va percebre la incomprensió. L'ha notat també ara quan ha tret del calaix la famosa carta del BCE?

 -En absolut, perquè si s'explica bé no t'afecta la crítica. I s'han fet crítiques de les cartes sense preguntar-me el perquè. 

 

 -Vostè va dir que no la va ensenyar abans per no generar inestabilitat...

 -Evidentment. 

 

-¿I què aporta ara? ¿Lectors?

-Jo sóc el que millor sap les claus de la carta. Llavors la lectura podia ser perjudicial i per això en cap moment ni vaig negar les cartes ni les vaig confirmar ni les vaig exposar públicament. Crec que no tenia cap altra opció, i era l'opció responsable. ¿Ara per què? Bé, perquè ja no hi ha riscos i perquè l'explicació d'una part de la presa de decisions i dels moments que vivim seria molt incompleta si no aporto les cartes. Ja s'ha oblidat, però el debat sobre les cartes era si el BCE m'havia imposat la reforma de la Constitució. I ningú me la va imposar, va ser una iniciativa autònoma meva. 

 

-La fórmula per reformar-la va ser amb un acord gairebé per la porta del darrere entre el PP i el PSOE. ¿Avui faria el mateix?

 -És que la reforma de la Constitució permet aquest tràmit ràpid. No és el que més em va agradar des del punt de vista del respecte als procediments, evidentment. Però vaig entendre que era una situació excepcional que amb aquella reforma podia evitar haver-me de veure en el tràngol de prendre decisions més difícils que afectaven drets laborals. El debat era acabar amb el salari mínim, un contracte de crisi fora de conveni, dinamitar la negociació col·lectiva. Eren els mínims drets laborals, per tant, això ja no ho acceptaria. 

 

 -¿Ha llegit el llibre de Pedro Solbes?  

-No, però el llegiré. 

-És respectuós amb el seu equip econòmic, però ells estan molt enfrontats. ¿Miguel Sebastián i David Taguas li han fet la feina bruta al defensar-lo de les crítiques de Solbes? 

-Són majors d'edat i tenen tota la llibertat d'opinar com l'han tingut sempre. Els que van ser els meus col·laboradors no rebran mai una crítica meva. Però aquells que fan crítiques han d'estar disposats a rebre'n, forma part de la dialèctica democràtica. A mi no em va aquest estil, tinc en gran valor el vot democràtic. Em sembla tan impressionant que els ciutadans et donin un vot. És la propietat personal més intensa. Tinc respecte a Rajoy perquè l'han votat els ciutadans i al meu Govern molt més perquè era el meu govern. 

-O sigui que Solbes no està sent respectuós amb els seus companys.

-Respecto totes les opinions que ha expressat Pedro Solbes tot i que n'hi ha una que no em resisteixo a comentar i és que es va penedir de presentar-se a les eleccions. Quan la gent et vota l'hi has d'agrair. 

 

-Vostè diu que respecta el vot. Ara el 75% dels catalans volen decidir quin ha de ser l'estatus de Catalunya i no els deixen. ¿Hi ha res més democràtic que votar?

-La democràcia té dos principis que no es poden superposar: la voluntat dels ciutadans i el respecte a les regles del joc. Si desbordem un dels dos principis, per molta raó que es tingui, s'obre la porta a qualsevol altra cosa. 

-¿Si li truqués algun dels seus antics col·legues dels consells europeus, posem per cas, la senyora Merkel, i li preguntés què passa a Catalunya, què li explicaria? 

-Li diria que hi ha un sentiment de distanciament que cal recuperar amb diàleg i entesa. 

  

-José Montilla va advertir de la desafecció Catalunya-Espanya, però va semblar que ningú li va fer cas.  

-L'Estatut es va portar fins al límit de la constitucionalitat. Sóc responsable d'haver complert amb les inversions a Catalunya, però no sóc responsable de la manera com es van gestionar els diners, ni tampoc de la sentència de l'Estatut. Em sento responsable d'haver complert amb Catalunya. 

  

-Vostè és contrari a la independència, però al mateix temps diu que estem lluny de poder emprendre una reforma constitucional. ¿Què proposa aleshores?  

-Seure a parlar. Si fos president, agafaria la sentència de l'Estatut i convocaria els partits catalans per buscar una sortida. Negociaria un augment d'autogovern, també en qüestions simbòliques i identitàries, i més inversions. Perquè partim de la base que una consulta no té lloc a la Constitució. 

 

-Hi ha constitucionalistes que defensen que sí que hi té lloc. 

-Sempre hi ha opinions per a tots els gustos, però la Constitució és clara en aquest sentit. Les forces han de reconèixer els avenços que hi ha hagut i explorar vies de sortida, que existeixen i segur que ja han pensat, per aconseguir un cert camí de retrobament. Catalunya i Espanya es necessiten. 

 

-Alfredo Pérez Rubalcaba diu que el PSOE ha tornat, però sembla que els ciutadans no ho noten. Aquest cap de setmana, un sondeig d'EL PERIÓDICO vaticinava que segueix caient mentre que el PP agafa aire. 

-Vaig veure aquella enquesta i em va sorprendre. Estic convençut que la conferència política ha sigut un factor positiu per al PSOE. He dirigit el partit 12 anys i sé que té una gran força social i capacitat de recuperació. 

 

-Segons aquell sondeig, un possible escenari de futur seria una gran coalició PP-PSOE, a l'estil d'Alemanya. ¿Ho considera plausible?

 

-Sempre he pensat que a Catalunya s'hauria d'haver produït una entesa entre CiU i PSC. A Espanya seria positiu que es produís un acostament entre el PP i el PSOE, per exemple, per a la reforma de la Constitució. També s'hi hauria d'incloure els partits nacionalistes que hi estiguessin interessats, perquè, per exemple, l'ERC que hi ha ara no és la de Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós, amb qui jo vaig negociar. 

 

-També va negociar amb Artur Mas. ¿El veu capaç d'arribar fins al final en el procés independentista? 

-Mas sempre m'ha semblat un demòcrata més procliu a l'entesa que al conflicte. Des de la sentència de l'Estatut hi ha un diàleg pendent. No se n'ha fet cap anàlisi posterior i ha faltat un debat al Congrés amb tots els partits catalans i amb el president de la Generalitat. 

-¿Com es queda quan escolta Esperanza Aguirre titllar el Tribunal d'Estrasburg de «vil i infame» per haver derogat la doctrina Parot? 

-El Tribunal Europeu de Drets Humans és una garantia per a tots. Es pot discrepar de la resolució, però no se'l pot desautoritzar. Sóc partidari que els terroristes compleixin tota la condemna, però em produeix una enorme tristesa que no es recordi que ja no hi ha morts. La democràcia ha derrotat contundentment el terror. 

-El president del PSE, Jesús Eguiguren, veu una «injustícia» que Otegi estigui a la presó. ¿A vostè també li sembla que per al procés de pau seria millor que n'estigués fora? 

-Respecto Eguiguren perquè ha entregat moltes coses per defensar la pau, però cal respectar també la justícia. Quan surti, el paper que jugui Otegi dependrà del que decideixi aquell món. 

-Elena Salgado, en una filial d'Endesa. Leire Pajín, a l'Organització Panamericana de Salut. Joan Clos, a l'ONU, com Bibiana Aído. Per no parlar de tots els consells d'administració en què hi ha Felipe González i José María Aznar. Tant que els costa trobar feina a molts espanyols i que bé que els va a la majoria de polítics. 

-Li podria posar exemples de polítics a l'atur o que els ha costat trobar feina després d'abandonar la política. És bo que hi hagi espanyols en organismes internacionals. 

-¿A vostè li han ofert entrar en algun consell d'administració? 

-Vaig dir des del primer moment que la meva intenció no era aquesta i, per tant, si m'ho han ofert, no ho comentaré. 

-¿A Aznar ja el dóna per impossible? 

-La meva confiança en la bona predisposició és gran, però fins i tot la predisposició té límits objectius. 

Notícies relacionades

La gestió de l’aigua, un repte capital

El Govern suspèn i Sánchez i Feijóo reben la seva pitjor nota

-¿Nota la síndrome del gerro xinès? 

-Cal saber que l'exercici del poder és temporal. El que és essencial de la política són les idees. M'alegra quan veig que en algun país s'aprova el matrimoni homosexual perquè nosaltres vam ser pioners.