Anna Roig: «Sant Sadurní sap treure suc de la cultura del cava»

L'exili a França del seu avi, fill de Sant Sadurní, li va donar a Anna Roig una àvia i una mare franceses. En un viatge a l'Alt Penedès a la recerca dels seus orígens, la seva mare va conèixer el que seria el seu pare i el 1981 va néixer ella. La jove cantautora té al barri de la Diputació de Sant Sadurní els seus records d'infància.

-¿Quines van ser aquelles vivències?

-Me'n recordo molt dels jocs a la plaça a la vora de casa nostra, es diu de Manuel Raventós, però en diem de Cal Miró. Però, sobretot, recordo les festes del barri, la Capvuitada de Corpus. Cada any fèiem una falla, hi havia alfombres florals i balls tradicionals, castells de focs i sardanes. Són set dies seguits de festa, un per cada barri de Sant Sadurní. Anàvem de casa en casa i ens servien coca i cava i als garatges es muntaven festes.

-¿Ara no participa de la festa?

-Ara tinc el cor dividit entre el meu barri d'infància, la Diputació, i el Montserrat, on visc en l'actualitat. Vaig optar per no implicar-me en la festa de cap d'ells. I com que he viscut quatre anys a França i viatjo sovint a Lió, no sempre hi he estat durant la celebració.

-¿Què és el que més ha enyorat en les seves estades a França?

-Bé, en general, m'adono que sortir fora m'ha servit per valorar molt més Sant Sadurní i el seu entorn. Però un any, el 8 de setembre, vaig enyorar de manera molt especial la Festa de la Fil·loxera. No me l'havia perdut mai i vaig estar molt trista. Em vaig haver de posar el disc de la festa. Estava amb amics i em vaig dedicar a explicar-los cada detall de la festa. Va ser com viure-la des d'allà.

-Ho va superar. Com Sant Sadurní va superar la plaga a les seves vinyes. ¿Què és el que més aprecia d'aquesta festa?

-La Festa de la Fil·loxera és el moment de l'any en què tot el poble va a l'u-

na, tots vestits de groc. I en l'organit-

zació hi participa molta gent. Jo porto un capgròs que és una pagesa.

-Un cap de setmana qualsevol, ¿què recomana fer a la comarca?

SEnDJo pujaria a miradors de l'Alt Pe-nedès, com el castell de Gelida, amb vistes precioses a la zona; el castell de Subirats, on, a més, hi ha una excursió molt maca per fer a peu; o el d'Olèrdola, des d'on es veuen el Garraf i el Penedès. Passejaria entre vinyes, dinaria en un restaurant de la zona i visitaria un celler. Si hi ha cita castellera a Vilafranca, serà rodó.

-¿De què creu que s'ha de sentir orgullosa la seva població?

-Diria que de la cultura que ha sabut generar a partir de la seva tradició agrícola. Sant Sadurní sap treure suc de la cultura del cava i del vi. A més de festes populars, la programació teatral de l'auditori de Vilafranca està molt bé, encara que jo sempre voldria que es fes més. I en el món de l'enoturisme s'han sabut posar les piles. Les caves, més enllà d'elaborar amb gran qualitat, ofereixen experiències. Jo ho visc de prop perquè la meva família són comerciants de vi des del 1934 (www.calferu.com). El meu besavi comprava vi als pagesos i el portava en carro a tavernes de Barcelona.

Notícies relacionades

La candidata crítica amb Junqueras guanya a Barcelona

Sánchez i el seu pla de defensa

SEnD¿El seu grup va néixer a Sant Sa-durní?

-Sí, a l'institut intermunicipal del Penedès teníem una activitat de combo per aprendre a tocar en grup i allà vaig conèixer Magí Batalla, guitarra i productor del grup. Dos membres més són de Vilafranca i un de Capellades. Ara ja preparem el nostre tercer disc.