El viratge a la dreta del PP accelera la seva caiguda

El PP sembla entossudit a carregar-se de plom les ales. Just quan l'economia començava a concedir una lleu treva a Mariano Rajoy en les enquestes, el Govern ha executat un cop de volant cap a la dreta a la seva política social que ha tornat les seves expectatives electorals a la posició de marxa enrere. Tres ministres que donen nom a tres polèmiques lleis han agreujat la caiguda dels populars: la contrareforma de l'avortament d'Alberto Ruiz-Gallardón, la restrictiva llei de seguretat ciutadana de Jorge Fernández Díaz i la contestada llei d'educació de José Ignacio Wert. L'allunyament del seu electorat més centrista faria perdre al PP, si avui se celebressin eleccions generals, 15,5 punts i 60 escons. Tot i el forat que Rajoy deixa pel centre, el PSOE continua en estat de paràlisi i cedeix a IU i UPD tot el camp de joc en un tauler que també reflecteix la polarització sobiranista, amb l'auge d'ERC i Ciutadans, que situa el seu líder, Albert Rivera, com el polític més ben valorat a Espanya.

Segons el Baròmetre Polític d'Espanya del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, Rajoy guanyaria les eleccions però patiria un fort retrocés a l'obtenir de 126 a 129 diputats (avui en té 186). L'enfonsament del PP ha estat una constant d'ençà que el Govern va passar la tisora per l'Estat del benestar, però el sondeig del novembre passat mostrava una petita remuntada i situava els populars en els 136 escons. Llavors ja s'havia aprovat la llei Wert, que recupera la Religió catòlica com a assignatura avaluable en el currículum, i es coneixia l'esborrany de la llei de seguretat ciutadana, que restringeix els drets de vaga i manifestació. Però encara no havia vist la llum el projecte de reforma de l'avortament, que fa retrocedir 30 anys la legislació espanyola sobre aquesta matèria a l'eliminar la malformació del fetus com a supòsit per interrompre l'embaràs.

Aquest degoteig de lleis de marcada empremta conservadora enfonsa els populars fins al 28,6% de vot estimat, un punt menys que al novembre. El 54% dels que van votar el PP el 2011 descarten ara tornar a fer-ho i, per franges d'edat, el suport a Rajoy solament és majoritari entre els més grans de 60 anys. El cap de l'Executiu és el líder pitjor valorat, amb un 3, i el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, segueix al capdavant en preferències com a president. És l'única dada bona de tot el sondeig per al PSOE, que fins i tot ha perdut l'avantatge que mantenia amb els populars en intenció directa de vot i només fidelitza al 45% dels seus votants.

LIDERATGE FRÀGIL / El PSOE obtindria avui entre 104 i 107 escons (ara en té 110) i el 24,9% dels sufragis, el seu pitjor registre des de l'any 2000. El nou retrocés socialista es perpetua sondeig rere sondeig davant del fràgil lideratge de Rubalcaba i el desgast que atresoren els dos grans partits. Només tres de cada 10 enquestats declaren avui la seva voluntat de votar el PP o el PSOE, i el seus líders ni tan sols s'imposen entre els seus propis votants. L'electorat socialista valora més bé el coordinador d'IU, Cayo Lara, que Rubalcaba. I els votants del PP donen més nota al president de Ciutadans, Albert Rivera, que a Mariano Rajoy.

Notícies relacionades

¿El final del bipartidisme?

La percepció econòmica millora però està encara per terra

I és que Catalunya torna a mostrar la seva influència en un tauler que es polaritza quan hi impacten les tensions territorials. La gira de Rivera per tot Espanya li està resultant fèrtil i el seu Moviment Ciutadà entrarà al Congrés, com ja pronosticava el baròmetre anterior: de 2 a 4 escons. I brandant les banderes de l'antiindependentisme i la regeneració democràtica, Rivera aconsegueix ser el polític més ben valorat pels espanyols, superant Rosa Díez, encara que, com tots els altres, suspèn.

ELS BENEFICIATS / L'altre gran beneficiat de l'enfonsament del PP, UPD, triplicaria la seva representació. IU, que també triplicaria, acull els desencantats del PSOE i una bona part dels joves i els abstencionistes. Aquest sondeig, elaborat entre el 20 i el 23 de gener, encara no recull els efectes de la tercera marca que competeix amb Rajoy per la dreta: Vox. Tampoc hi incideix encara l'estratègia del PP d'endurir el missatge anticonsulta. Un cop de porta que segueix oxigenant ERC (de 3 a 7 o 8 diputats) en detriment de CiU (de 16 a 12 o 13 escons).