El Tren de la llibertat

Jaume Collboni, el candidat a les primàries del PSC a l’alcaldia de Barcelona, dialoga amb Olga, una jove llicenciada que treballa en una botiga de roba. / periodico

3
Es llegeix en minuts
Jaume Collboni
Jaume Collboni

Portaveu del PSC a l'Ajuntament de Barcelona.

ver +

Drets i llibertats en perill. Dret al propi cos, a una maternitat volguda i a un ús lliure de la sexualitat, que volen ser tallats d’arrel. Llibertat guanyada a pols per la lluita de tantes generacions que pretén ser eliminada. Un crit multitudinari, liderat per milers de dones, ens demana que no permetem que això passi.

El dissabte 1 de febrer un tren de la llibertat sortia de Barcelona per unir-se a Madrid a la iniciativa de dones i homes de moltes ciutats i poblacions que concentraven les seves veus, més de 100.000, contra la reforma de la llei de l’avortament que volen imposar el PP i la dreta. Al tren, les persones que hi vam anar, en representació de moltes altres, xerràvem i compartíem sentiments al respecte. Una companya de viatge ens mostrava un material editat l’any 1979 que reivindicava l’avortament lliure i que lamentablement podríem tornar a fer servir avui mateix. Una evidència que la dreta conservadora, amb el pitjor dels silencis de Rajoy i l’impuls ultraconservador de Gallardón, vol fer retrocedir-nos 30 anys de cop.

Pensant en Barcelona, en la Barcelona de les dones lluitadores, de les dones dels barris, de totes les dones, enfrenar-se a aquest retrocés es fa encara més prioritari. Certament la igualtat i la llibertat han estat fites de la Barcelona de progrés. La nostra ciutat, des dels ajuntaments socialistes, és pionera en àmbits com el circuit contra la violència masclista o els programes de salut sexual i reproductiva.

Significa limitar la llibertat d'elecció, tractar les dones com si fossin persones que no tenen capacitat per decidir 

Limitar el dret a l’avortament significa desigualtat, perquè les dones amb recursos podran accedir-hi de totes formes; significa un atac a la salut de les dones, perquè moltes d’elles es posaran en perill; significa inseguretat personal i jurídica i significa limitar la llibertat d’elecció, tractar les dones com persones que no tenen capacitat per a decidir. Clarament significa anteposar el pensament d’uns quants, la dreta i l’església, als drets de totes les dones.

Barcelona vol el contrari: vol igualtat d’oportunitats i de drets. Vol protecció pública de la salut i vol llibertat i capacitat de viure la sexualitat i la maternitat en plenitud. Cal apostar per millorar els programes de salut sexual i reproductiva i per a una atenció, especialment a les adolescents, propera i segura per a elles. I cal no perdre el pols en el combat per la igualtat.

La dreta està clarament disposada a aturar els trens de la llibertat 

Notícies relacionades

No ens deixem enganyar. Un pas enrere, una renúncia a continuar endavant és la pèrdua de quelcom més. A Barcelona, per exemple, hem passat de tenir una política de famílies diversa i potent, a tenir una política de “família” i s’ha abandonat el programa del usos socials dels temps o els projectes ocupacionals per a dones. La dreta està clarament disposada a aturar els trens de la llibertat. I per si ens costava de creure, el passat divendres 31 ho vam tenir clar quan les regidores i els regidors d’Unió van abandonar el ple de l’Ajuntament per no haver de votar la proposició presentada pel PSC que rebutjava l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament. A Barcelona, contra els drets de les dones i en contra de la igualtat, Trias i PP pacten i pactaran, com ho fan en tantes altres coses.

Treballarem perquè aquesta aturada no es produeixi. Amb reivindicació i amb projectes en matèria d’educació sexual, d’accés als anticonceptius, d’atenció i de suport, de protecció legal i social dels drets sexuals i reproductius. I amb reivindicació. Dreta o drets? Drets.