També una ciutat de joiers

Aprimera hora de la nit d'un dia del desembre passat, poc abans de Nadal, la joieria Bagués-Masriera, situada als baixos de la Casa Amatller del passeig de Gràcia, va reunir en una selecta i escollida festa gairebé dos centenars de persones de la burgesia barcelonina. Celebraven el 175è aniversari de l'inici de les activitats, el 1839 i al carrer Vigatans, al costat d'Argenteria i a dos passos de Santa Maria del Mar, del petit taller de joieria de Josep Masriera Vidal, que havia cursat els cinc anys reglamentaris i havia aconseguit el títol de mestre joier. Ara, amb el pas dels anys, diversos trasllats de domicili i canvis societaris, és una empresa familiar propietat dels tres germans Oliveras Bagués (Joan, Jordi i Oriol), de la saga Bagués, una altra joieria fundada el 1926 al carrer de Sant Pau (al costat de la Rambla).

La festa també va ser un acte d'afirmació i orgull del ja no majoritari però sí actiu comerç català (Santa Eulalia, Vinçon, Rabat, Reggia, Bel, Gratacós) que segueix present en un passeig que els últims anys s'ha convertit en una de les principals artèries europees de les marques mundials del luxe. I per glossar l'esdeveniment van intervenir tant Joan Oliveras Bagués com l'alcalde Xavier Trias i el president de la Generalitat, Artur Mas. En els tres discursos es va mostrar satisfacció per l'èxit de Barcelona com a gran capital turística. I s'hi va percebre complicitat de fons. No en va els dos germans (Narcís i Amadeu) que van fundar Bagués el 1926 eren fermament catalanistes i van ser, abans de la guerra civil, socis de La Falç (una agrupació de joves nacionalistes de la qual va ser president Josep Tarradellas). Després, durant el franquisme, van prendre part activa en iniciatives culturals tan significatives com Òmnium Cultural o el manteniment del Teatre Romea. I el mateix Joan Oliveras va ser president no fa gaires anys de la Fundació Barcelona Cultura, vinculada a Convergència i a la qual s'atribuïa proximitat a Miquel Roca.

Avui la firma és representativa de les tendències dominants en l'economia catalana. És un comerç emblemàtic, però també un taller de joieria, i l'exportació arriba fins al 85% de la facturació total. La botiga suposa tan sols el 15% i Oliveras creu que gairebé un 40% de les seves vendes es realitzen a estrangers. I quan es van plantejar l'expansió i la internacionalització no van pensar en Madrid, ni tan sols Europa, sinó que van apostar pel Japó, el mercat més prometedor en aquell moment i on tenen botiga amb un soci local a Tòquio i Osaka. Després els Estats Units i Rússia; ara la Xina.

Tres negocis fusionats

Així mateix, la firma reflecteix bé el dinamisme empresarial (és la resultant de la fusió per etapes de tres negocis familiars diferents) i de la capacitat de connexió internacional. El fundador va tenir tres fills que van formar part molt activa de la burgesia il·lustrada i emprenedora del segle XIX. Dos d'ells, Josep i Francesc, van ser notables pintors i orfebres que van construir un singular estudi al número 72 del carrer de Bailèn, una espècie de temple romà. I el 1872 van traslladar la botiga a Ferran, llavors el carrer central de Barcelona.

Notícies relacionades

La candidata crítica amb Junqueras guanya a Barcelona

El 70% dels espanyols reclamen més acords entre el PSOE i el PP

Però el gran salt cap endavant el va fer el nét del fundador, Lluís Masriera, nascut el 1872 i que va ser enviat a estudiar a Suïssa, on va ser deixeble de Dossier, el gran mestre de l'esmalt. Quan va tornar a Barcelona el 1900 va introduir nous estils com el modernisme i l'art nouveau i va revolucionar la joieria convertint Masriera en una de firma líder a nivell europeu. Es necessitva més capital i els Masriera es van associar amb els Carreras, una altra família joiera amb una gran capacitat financera, i el 1915 es van traslladar al passeig de Gràcia, però no a la ubicació actual, sinó a una casa modernista entre Gran Via i Diputació (avui hi ha la sastreria Señor).

Acabada la guerra civil, Masriera va entrar per diversos motius en una etapa d'un cert estancament mentre que els Bagués, que s'havien especialitzat en la joieria clàssica de pedreria, van experimentar una forta empenta. Oliveras Bagués explica que després de qualsevol guerra sempre sorgeix una gran atracció per les pedres precioses -per exemple, els diamants-, perquè donen sensació de seguretat davant de fets imprevistos. I així Narcís i Amadeu Bagués van adquirir el 1948 el famós El Regulador, un negoci de rellotgeria a la Rambla. I tan sols dos anys més tard, el 1950, van obrir l'actual botiga de la Casa Amatller, obra de Puig i Cadafalch. Després, el 1969, van comprar la participació dels Masriera a Masriera-Carreras i el 1985 també van adquirir la part dels Carreras i es va arribar a la fusió dels tres negocis. Llavors, es va concentrar l'activitat a la Casa Ametller mantenint les dues grans línies de producte: la tradicional modernista i de l'esmalt amb la recuperació de les col·leccions Masriera i l'alta joieria contemporània. I allà són i per celebrar el 175è aniversari (si expliquéssim la trajectòria dels Carreras, la història seria encara més llarga) han llançat una col·lecció dedicada a Barcelona.