El TC busca el màxim consens per anul·lar la declaració de sobirania

Els 11 magistrats del Tribunal Constitucional (TC) ja han començat a estudiar un esborrany redactat per la vicepresidenta de la institució, Adela Asúa, en què es proposa la no admissió del recurs presentat pel Govern del PP contra la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener del 2013. No obstant, aquest primer text no compta amb els vots suficients per ser aprovat i serà refet perquè reculli l'opinió majoritària dels magistrats, que estimen que la declaració del Parlament és inconstitucional, segons fonts de l'alt tribunal. La nova ponència serà discutida previsiblement a finals del mes de febrer.

Fonts del Constitucional van explicar que en la sessió informal d'ahir es van intentar acostar postures amb l'objectiu de consolidar una majoria important, però es va constatar que la divisió és notable. El text d'Asúa, que es va repartir dijous passat, no va ser sotmès a votació. Aquest esborrany, segons les fonts consultades, defensa que la declaració és un acte polític i, per tant, no pot ser revisat per l'alt tribunal.

No obstant, l'opinió majoritària dels jutges (dominen els conservadors) és que la iniciativa del Parlament és un acte jurídic i, per tant, és inconstitucional. I apunten que el caràcter jurídic es reforça pel fet que el Parlament va aprovar una segona resolució el març del 2013 en què advocava per obrir un diàleg amb el Govern i que es complementava amb la declaració sobiranista.

Les fonts consultades van explicar que els jutges «han esbocinat» la declaració del 23 de gener del 2013 perquè «els matisos són importants». I van revelar que la vicepresidenta està preparant una segona redacció de l'esborrany en què ha optat per un enfocament més tècnic i conciliador.

DEFINICIÓ DE CONSULTA / A més d'aquesta discrepància, els jutges estan enredats amb la redacció de les diferències entre una consulta i un referèndum. En els dos casos és necessària l'autorització de l'Estat, però el referèndum necessita més mecanismes, com la utilització del cens electoral (que és propietat estatal) i la posada en marxa de la maquinària de la Junta Electoral Central.

La majoria dels jutges consideren que Catalunya no pot utilitzar aquests instruments. La Constitució estableix que els referèndums han de ser convocats pel Rei a proposta del president del Govern i amb l'autorització del Congrés dels Diputats i que només es podrien portar a terme a Catalunya si l'Estat cedís aquesta competència.

Un altre tema de calat és si Catalunya és una nació sobirana per convocar una consulta. L'alt tribunal ja va rebutjar aquesta possibilitat quan va suspendre cautelarment la declaració del Parlament el maig del 2013 a l'entendre que només el poble espanyol és sobirà i que Catalunya no es pot arrogar aquesta condició. I en la sentència de l'Estatut li va negar la condició de nació.

Notícies relacionades

La lliçó de l'Estatut

Mato i Homs, sofismes i disbarats

Fonts del Constitucional van explicar que els jutges s'han pres el seu temps per resoldre aquest cas. És cert que a finals de l'any passat van pitjar l'accelerador, però després van començar les converses informals que han donat lloc als esborranys redactats per Asúa. No obstant, les citades fonts van subratllar que el termini per resoldre aquesta qüestió no s'allargarà indefinidament i que si els jutges no arriben a un consens se sotmetrà a votació el text que compti amb el suport més important.

CAS PENDENT / L'alt tribunal també està pendent de resoldre el recurs que al seu dia va presentar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero contra la llei de consultes aprovada pel Govern tripartit. El Tribunal Constitucional va suspendre al seu dia la norma de forma cautelar, però cinc mesos després va aixecar aquesta mesura. Aquesta llei permetia al Govern català convocar una consulta sobre qüestions d'interès especial per a Catalunya. En la decisió de l'alt tribunal sobre l'Estatut s'establia que aquest model de consulta era legal si no s'equiparava a un referèndum.