ERC mira a l'esquerra

Tota gran guerra té les seves pauses en les quals els exèrcits miren, sobretot, de reagrupar-se i, si hi ha tropes de refresc, ampliar-se. El procés cap a l'eventual consulta es troba, ara mateix, en un d'aquells moments d'impàs: entre la petició al Congrés que cedeixi la competència per organitzar referèndums, aprovada pel Parlament a mig gener, i la discussió en si de la proposta, a la Cambra baixa, prevista per ben avançada la primavera. La particularitat de la política catalana és que la ideologia dels partits ve definida no per un únic eix, l'esquerra-dreta, sinó per dos, a causa de l'atàvica incomoditat que molts senten amb l'encaix a Espanya. ERC, copartícip juntament amb Artur Mas d'aquest particular viatge a Ítaca de final ignot en què Catalunya s'ha embarcat, aprofita aquesta calma que antecedeix a la segura tempesta per cohesionar les seves tropes. No en l'eix nacional, on les files estan ben juntes, sinó pel flanc esquerre, afectat pel cost de la seva aliança parlamentària amb CiU.

En l'entrevista concedida per TV-3 al cap de l'oposició, Oriol Junqueras va emetre un missatge que va repetir quatre dies després, al consell nacional d'Esquerra, i encara, dos dies més tard, en un article a EL PERIÓDICO. Junqueras va asseverar que, amb l'última votació al Parlament sobre la consulta, el PSC no s'havia descavalcat, sinó que ho havien fet «alguns dels seus dirigents, però no la gran majoria d'alcaldes i militants del partit» fora de l'àrea metropolitana. Un festeig en tota regla a un sector, el catalanista, que estava sent reprovat per l'executiva del partit arran de la ruptura de la disciplina de vot dels tres díscols.

«Volem ser un partit hegemònic socialdemòcrata, com l'SPD alemany o el Labour Party britànic», assenyala un destacat dirigent d'Esquerra, «i és per això que es mantenen converses amb molts sectors». També amb els socialistes o exsocialistes desencantats amb la manera de procedir de l'actual direcció del partit. L'objectiu seria «entrar a la Internacional Socialdemòcrata, una cosa que ja es va intentar però que va vetar el PSOE», sentencia. Aquests contactes, «cal entendre'ls sempre a mitjà i llarg termini, amb un sentit més estratègic», malgrat que remata: «Si algú es posa a l'abast, no es descarta res més a curt termini. Però no és la intenció».

DIÀLEG DE PAÍS / Ernest Maragall també situa les converses, que reconeix, en el pla del llarg termini: «És un diàleg sobre el país i sobre el procés català». I afegeix: «A veure com s'enfoquen les eleccions municipals del 2015». Tant Maragall com Esquerra se senten incòmodes al comentar aquesta qüestió perquè un excés de soroll podria enviar en orris aquest acostament. Els republicans, a més a més, i per subratllar que els temps estan convulsos, apunten que no són els únics que parlen amb el sector crític del PSC, en referència a ICV. I, també, que «s'ha de veure què passa amb Ramon Tremosa i CiU». Si l'economista, eurodiputat per la federació, però independent, finalment no renova el seu compromís amb CiU (les seves pèssimes relacions amb el candidat d'Unió, Salvador Sedó, són més que conegudes), ERC es plantejaria incorporar-lo a les seves files. «Però no com a eurodiputat», assenyala un republicà. Tremosa i Junqueras, als quals els uneix una bona amistat, es van reunir, sense anar més lluny, al domicili de l'alcalde de Sant Vicenç dels Horts a finals de desembre.

Per cert, ERC i ICV, a més a més de voler aconseguir una part del pastís socialista, afirmen, per separat, que compten els uns amb els altres per governar, quan arribi el dia. I, curiós, tots dos, per separat, exhorten l'altre a definir «què volen ser de grans».

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

La cohesió. A ERC molts creuen a que el perfil progressista de Junqueras, criat en una de les poblacions amb més desocupació del Baix Llobregat (Sant Vicenç), ha estat eclipsat pels neons del procés cap a la consulta. El mateix Junqueras no es cansa de repetir que el seu model social és l'oposat al de CiU. L'impàs en l'àmbit nacional li permet ara exhibir bíceps esquerre.

PREGUNTA A MAS / Dimecres passat, en la sessió de control, el líder d'ERC li va dirigir a Artur Mas una pregunta totalment centrada en assumptes laborals: Alstom, Panrico i TV-3, amb la reforma laboral, que va recolzar CiU al seu dia, de fons. Mas estava avisat. L'endemà, reunió al despatx del president per parlar, una altra vegada, d'afers socials. Aquesta vegada, però, no de TV-3.  A la televisió pública catalana, font de tibantors entre CiU i Esquerra Republicana, hi concorren tots els eixos. Esquerra s'oposa a la jibarització per qüestions socials i també per qüestions nacionals, per allò de ser, segons molts, «l'única estructura d'Estat» amb què està dotada Catalunya.