ETA inicia un desarmament per etapes amb una mínima part del seu arsenal

ETA ha començat el desarmament, dos anys i quatre mesos després d'anunciar la fi definitiva de la violència, però ha optat per una fórmula que li permet seguir en escena. El seu esperat «primer gest» va ser revelat ahir per la comissió internacional de verificació, que va certificar que la banda havia segellat i deixat «fora d'ús operatiu» una mínima part del seu arsenal. Els terroristes van evitar escenificar una entrega d'armes, que hauria suposat per a ells una humiliació, i van demostrar que no tenen cap voluntat de dissoldre l'organització. Però la fórmula escollida, amb vídeo inclòs, confirma el camí sense retorn que s'ha vist obligada a prendre ETA en solitari

-encara que s'esforci per allargar el seu final fins a aconseguir un tracte favorable per als presos.

Els sis integrants de la comissió de verificació, encapçalats pel singalès Ram Manikkalingam, fundador i director de Dialogue Advisory Group, amb seu a Amsterdam, van llegir un breu comunicat en una multitudinària compareixença de premsa a Bilbao, en el qual van confirmar que el setembre de l'any passat la banda es va dirigir a ells per mostrar-los la seva disposició a fer els primers passos cap al desarmament. Aleshores la banda ja s'havia resignat a buscar unilateralment una via per tancar el seu cicle violent. I el primer pas es va materialitzar el gener passat, quan membres de la comissió van presenciar el segellament i la inutilització d'un nombre indeterminat d'armes i explosius, segons van explicar ahir.

Un vídeo emès per la BBC mostra el moment en què dos verificadors i dos etarres encaputxats firmen, davant d'una taula amb armes i explosius i amb el quadro del Guernica de fons, el llistat d'armes que queden «fora d'ús operatiu». No s'ha explicat com s'ha procedit a aquest segellament de les armes ni qui l'ha portat a terme, i tampoc s'han aportat proves que efectivament hagin quedat inutilitzades. En tot cas, el simbolisme que va envoltar l'anunci d'ahir confirma que ETA busca rendibilitzar al màxim el seu adéu definitiu a la violència amb un desarmament per entregues.

Quan es va fer pública la declaració dels experts, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va mostrar el seu suport a la petició del col·lectiu de víctimes del terrorisme del País Basc, Covite, perquè els verificadors declarin davant d'un jutge com a testimonis. El seu interrogatori, que fonts de la mateixa Audiència veuen factible, tindria l'objectiu de fer que informin del parador dels membres de la banda amb qui van contactar perquè siguin detinguts «immediatament».

EL LLISTAT / Les armes que consten  en un llistat inclouen un fusell, una pistola, dos revòlvers (dels 252 que té ETA), 16 quilos de material per fabricar explosius, 300 bales i dues granades de càrrega buida, a més de nou temporitzadors i 190 metres de cordó detonant. Aquest armament suposa una ínfima part de l'arsenal que les forces de seguretat de l'Estat consideren que manté la banda en els seus zulos.

La tasca dels verificadors en tot aquest procés ha estat criticada pel Govern central, que els consideren una espècie de pèrits de part finançats per l'esquerra abertzale. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va expressar ahir amb contundència que no els necessiten: «En tenim prou amb la Guàrdia Civil i la Policia».

La comissió, integrada per sis experts amb bagatge en la resolució de conflictes internacionals, defensa que el seu objectiu no és polític sinó tècnic, i que es limita a certificar i facilitar el final de la violència. Precisament, Manikkalingam va valorar com a «creïble i significatiu» el pas fet per ETA, i va assegurar que és una decisió necessària per arribar al desarmament complet. No obstant, ahir no hi va haver cap al·lusió a un pla establert per a l'entrega de les armes.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Els verificadors van voler agrair els suports que han trobat a Euskadi, i van citar l'Executiu autonòmic, els partits i sindicats que han acceptat entrevistar-se amb ells, la patronal Confebask i l'Església basca. És a dir, les entitats que els van avalar des de la seva constitució, el 28 de setembre del 2011. La seva única feina, fins ara, havia estat comprovar el compliment de l'alto el foc d'ETA.

No obstant, ahir els partits bascos van mostrar postures enfrontades. A excepció de l'esquerra abertzale, la resta van coincidir a exigir la desaparició immediata de la banda i el reconeixement del mal causat. El lehendakari, Iñigo Urkullu, va considerar que el gest de desarmament és un «pas important, però no suficient», mentre que el líder socialista, Patxi López, va rebutjar el «teatre», tot i que sense restar legitimitat al grup d'experts. El PP basc va qualificar l'anunci de «presa de pèl», i UPD, una farsa. Només EH Bildu va aplaudir «l'enorme valor polític» de la decisió de la banda, i va culpar el Govern central del fet que hagi estat «impossible»realitzar un desarmament «efectiu». H