"Davant del secessionisme, pluralitat d'identitats"

Stéphane Dion (Ciutat del Quebec, 1955), exlíder del partit liberal i exministre d'Afers Intergovernamentals, coneix millor que ningú l'experiència dels dos referèndums d'autodeterminació celebrats al Quebec i defensa amb vehemència les bondats d'un model federal. Evita opinar sobre Espanya però és molt clar respecte a l'escàs èxit de les secessions executades de forma unilateral i se li entén tot quan exposa com el model canadenc permet les consultes i la via negociada.

-Des de la seva posició de federalista, ¿quins són els principals arguments en contra de l'independentisme?

-Dues idees: és millor una pluralitat d'identitats que una de sola i el cost econòmic de l'operació secessionista. És bo proposar millores al territori que vol separar-se, però no serviran per convèncer els separatistes, perquè no volen més recursos o poder, sinó un país nou. Com més se cedeixi poder o jurisdicció, més a prop veuran la independència. L'única manera de convèncer els separatistes és guanyar la batalla de les identitats.

-Però el Govern espanyol no sembla estar fent servir aquestes idees sinó més aviat s'empara en la legalitat com a escut.

-Si dius als quebequesos: 'quedeu-vos al Canadà perquè sou massa petits, el món és massa dur per a vosaltres...', llavors la seva reacció serà: us mostraré que esteu equivocats, sí que som capaços de fer-ho. I votarem sí a la independència. En canvi, si dius als quebequesos: 'quedeu-vos perquè us necessitem, el Canadà no té sentit sense vosaltres...', llavors els quebequesos se sentiran orgullosos de ser canadencs.

-És el missatge del primer ministre britànic, David Cameron, a Escòcia: us necessitem. ¿Per què el senyor Rajoy no diu el mateix?

-Vostè és el periodista, pregunti-l'hi a ell. No ho sé.

-¿Necessitem una millor cultura democràtica a Espanya?

-La meva experiència és que el millor argument contra el separatisme és la identitat plural. En el món actual, disposar de més d'una identitat és un avantatge. Ser quebequès i canadenc és millor que ser només quebequès, no és una contradicció.

-Respecte a la consulta catalana, ¿li sembla que la doble pregunta acordada és prou clara?

-No puc opinar sobre si és clara per als catalans, però puc dir que si es traslladés al Quebec no seria considerada clara. La segona pregunta sí que ho és.

-¿Com es pot solucionar el conflicte entre una majoria social a Catalunya que vol ser consultada i el rebuig explícit del Govern espanyol?

-Amb el diàleg. Al Canadà no existeix el dret a la separació però sí el dret a expressar el teu punt de vista. I si és clar a favor de la independència, ens asseurem a negociar com persones civilitzades. Encara que no serà fàcil i portarà temps.

-A Catalunya no existeix ni el dret a la consulta.

-Sí, és diferent [riu].

-El diàleg encara és més difícil quan una part assegura que portarà a terme la consulta i l'altra sosté que no és possible.

-Un referèndum que el Canadà no hagués reconegut no hauria portat enlloc. El Quebec l'hauria fet, però amb el boicot dels partidaris del Canadà. Els secessionistes haurien guanyat, però  ¿què haurien fet amb aquesta victòria?

-¿Proclamar la independència?

-¿I qui et reconeixeria? No hi ha cap país, ni l'ONU, que l'accepti sense l'aval de l'Estat. Ningú, excepte Rússia, acceptarà el referèndum a Crimea perquè el Govern d'Ucraïna no el reconeixerà.

-¿I l'exemple de Kosovo?

-A Kosovo hi va haver una violació greu de drets humans, un 99% de la població volia la independència, la tenien de facto gràcies a l'OTAN i el nou estatus va estabilitzar tota la regió. Malgrat això, no estan a l'ONU. Kosovo és la prova que és gairebé impossible ser reconegut si actues de forma unilateral.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

-¿Creu que l'independentisme creix a Catalunya per la crisi?

-Al Quebec, amb aquests nivells de crisi, molta gent buscaria en la independència una solució màgica.