11-M, unió amb matisos

Els polítics d'aquest país, els que tenen encomanada la representació dels seus votants amb les seves accions i els seus discursos, semblen haver assumit l'11-M i les seves derivades 10 anys després.

Han trigat una dècada a deixar de banda les diatribes i posar en primer lloc la unitat al parlar de la pitjor urpada terrorista soferta per Espanya en tota la seva història. Aquests últims dies han començat a fer-ho. Amb matisos, això sí, però sembla que per fi ha arribat el punt d'inflexió i el moment de prioritzar el record a les víctimes.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha aprofitat el seu discurs davant el comitè executiu del PP per comprometre's a seguir treballant a fi que no es torni a repetir una tragèdia igual. No és intranscendent. El Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista (CNCA) considera que existeix un "risc probable" d'atemptat islamista a Espanya.

"Al punt de mira"

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha destacat aquest dilluns a Onda Cero que la reivindicació d'Al-Andalus figura en moltes proclames d'Al-Qaida i altres grups terroristes. "Estem en el punt de mira", ha assegurat.

Rajoy també ha volgut recordar els 191 morts en els atemptats i les seves famílies, informa Patricia Martín. Les associacions que reuneixen les víctimes del terrorisme, que van protagonitzar durant anys enfrontaments públics, també han fet aquesta vegada un esforç per ressaltar la unitat.

Les presidentes de la Associació Víctimes del Terrorisme (AVT), Ángeles Pedraza, i de l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme, Pilar Manjón, han participat a l'homenatge a les víctimes que aquest dilluns ha tingut lloc a Madrid i en què Fernández Díaz ha entregat la reial ordre de reconeixement civil a 365 ferits en els atemptats.

"Més llum" sobre l'atemptat

Totes dues s'han mostrat orgulloses d'haver superat els anys d'actes per separat, encara que no han aconseguit evitar recordar la causa d'aquella desunió: l'anomenada teoria de la conspiració, que col·loca ETA darrere de la massacre.

Aquesta tesi, desmuntada pel tribunal que va condemnar els autors gihadistes dels atemptats, va ser recolzada durant anys per alguns mitjans i alguns dirigents del PP. Entre ells, Ignacio González, el president de la Comunitat de Madrid, que aquest dilluns, tot i que Rajoy ha girat full, ha incidit en la teoria de la conspiració, al reclamar que s'investigui "aquell atemptat tan salvatge". Com si no hagués hagut mai una investigació concloent ni una sentència.

També ha jugat amb aquest dubte María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, que ha dit que mai s'ha de "tancar la porta" al fet de poder "aclarir" aquests fets, "amb el benentès" que ja existeix una sentència judicial.

El secretari d'organització del PSOE, Óscar López, ha lamentat el mal que aquesta teoria de la conspiració ha fet a la societat i ha reafirmat el compromís del seu partit amb el record de les víctimes, informa Juan Ruiz Sierra.

Cayo Lara (IU) ha denunciat que José María Aznar va intentar ocultar la veritat per "electoralisme" (faltaven tres dies per a les generals que va acabar guanyant José Luis Rodríguez Zapatero) i van muntar "una immensa mentida sobre el drama de les víctimes".

Funeral d'Estat

Notícies relacionades

Rafa Zuher afirma que algun dia "se sabrà la verdadera veritat" de l'11-M

Fernández Díaz presideix un acte que uneix per primera vegada les associacions de víctimes

Aquest dimarts, just 10 anys després dels atemptats que van despertar els espanyols amb imatges doloroses i difícils d'oblidar, polítics i associacions tenen una altra oportunitat per centrar-se en la memòria dels morts i els ferits en el funeral d'Estat que se celebra a la catedral de l'Almudena.

L'arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, oficia la missa. El president de la Conferència Episcopal també té una oportunitat de girar full, ja que durant anys alguns mitjans de comunicació de l'Església van promoure els dubtes sobre l'autoria dels atacs.