CDC projecta una Catalunya independent amb més copagament

«Corresponsabilitat». El que en termes de sanitat es coneix com a copagament. Aquesta és una de les premisses sobre les quals Convergència Democràtica assentaria una Catalunya independent. En la convenció que el partit celebrarà aquest cap de setmana a Barcelona, els convergents dabatran un document de treball, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, que, sota el títol Compromesos amb l'Estat del benestar, planteja com a objectiu, entre altres qüestions, «la coresponsabilització dels ciutadans, la societat civil i els poders públics» per garantir la pervivència de la protecció social. I proclama: «l'Estat del benestar té la vocació de ser una eina útil de progrés per a tots sense distinció. Juntament amb aquest principi d'universalitat també és necessari tenir en compte el de coresponsabilitat o cofinançament dels recursos, depenent de la capacitat econòmica de cadascú».

El text, que encara pot ser objecte de retocs, inclou una estirada d'orelles col·lectiva: «S'ha consolidat una idea d'Estat del benestar més pròpia d'una relació entre consumidor i empresa que del contracte social i polític entre ciutadans d'una comunitat que viuen junts».

El document fa escassa autocrítica respecte a les retallades practicades pel Govern que encapçala Artur Mas i se centra a dibuixar una futura Catalunya independent amb millores socials, com «establir un sistema de beques menjador i de transport per donar resposta a les dificultats que tenen moltes famílies per afrontar aquestes despeses». Pel que fa a les guarderies, CDC apunta que «en un futur» es puguin plantejar «una sèrie d'ajudes que facilitin l'accés a aquest servei, mitjançant beques o xecs servei i, fins i tot, arribant a estendre'n la gratuïtat». En política educativa s'advoca per estratègies d'«equitat» i «coresponsabilització de la família» i es fixa com a prioritat la reducció del fracàs escolar.

En el capítol de la sanitat pública tampoc es fa referència a les retallades, però s'assumeixen implícitament els problemes en la gestió directiva d'alguns hospitals a l'indicar que «l'accés a l'alta direcció de les institucions sanitàries haurà de respondre a criteris objectius i serà important que el procés sigui absolutament transparent».

SALARI MÍNIM / En qüestions com la llei de dependència, Convergència Democràtica proposa augmentar el nivell d'«eficiència» mitjançant «la confiança mútua entre el sector públic i el privat». I en la lluita contra la pobresa, polítiques «redistributives» per corregir les desigualtats i unes prestacions diferents «que permetin a les persones disposar d'uns ingressos mínims per garantir una subsistència digna». El text no concreta la quantia d'aquestes ajudes. A més de tornar a apel·lar a la «coresponsabilitat», la proposta convergent recolza la idea que el salari mínim sigui el 60% del sou mitjà de Catalunya i subratlla que la lluita contra la pobresa també implica aplicar principis de justícia social als impostos, a la política econòmica, a les polítiques actives d'ocupació i al mercat laboral.

CDC també planteja «mecanismes» contra la pobresa energètica, sense fer més concrecions. I amb la finalitat de posar fi a la malnutrició infantil, proposa consolidar el paper dels centres educatius per detectar aquestes situacions «i activar els dispositius necessaris» per a la necessitat «bàsica» d'alimentació.

Notícies relacionades

Puente reta el PP a auditar la factura del dinar de Mazón a El Ventorro

Els ‘acaraments’ del jutge Peinado

PRESERVAR EL CASTELLÀ / En àmbits com les ajudes a la família, el document de Convergència eludeix el fet que s'ha produït també supressió de prestacions i se centra en el futur, quan «serà necessari plantejar un sistema d'ajudes» a la natalitat. En política de vivenda, el text aposta, entre altres mesures, per col·laborar amb la iniciativa privada per aconseguir tenir un parc de vivenda de lloguer a preu reduït, entre altres mesures.

Pel que fa a política lingüística, ple suport a la normalització i un elogi al castellà com «la primera llengua de bona part de la població i, per tant, amb uns drets lingüístics personals que no es poden obviar i que s'han de preservar».