Herència i pluja de xifres

Des de les primeres paraules de l’únic debat que protagonitzaran en la campanya electoral a les europees, Miguel Arias Cañete (PP) i Elena Valenciano (PSOE) van deixar clares les seves estratègies: ell es va dirigir a ella com a «Elena», evitant les fórmules de respecte, i va deixar el «vostès» per als teleespectadors, als quals va demanar suport no per interès de partit, va dir, sinó per garantir que Espanya té pes a Europa per sortir definitivament de la crisi.

La dirigent socialista va saludar el seu adversari polític amb un «bona nit, senyor Cañete», deixant els gestos de proximitat per al públic al qual, mirant a càmera, va reclamar el vot el pròxim 25 de maig per fer un gir a l’esquerra que permeti «reconquistar» drets i aparcar a Europa la política de la «retallada peti qui peti» que ha afectat, va insistir, molts espanyols abocats a la pobresa.

A partir d’aquí, tots dos, encara amb nervis i una certa rigidesa (Arias Cañete ho llegia tot i mostrava gràfics; Valenciano interrompia mentre repassava apunts), es van enganxar en una pluja interminable de xifres econòmiques. Per part del PP, l’objectiu era intentar demostrar que l’Espanya que va deixar el partit de Valenciano, de la mà de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, era un desastre que en dos anys, a parer seu, ha tornat a la vida el Govern al qual ell mateix ha pertangut, el de Mariano Rajoy. «Hem estabilitzat el malalt i ara tornem a créixer», va apuntar al principi. En canvi, ara, va assenyalar quan faltava poc perquè acabés el programa, el país «està tornant a créixer».

DIFERÈNCIES

La intenció de la candidata socialista era convèncer que la recuperació no ha arribat a un país amb ingents xifres d’atur i escandaloses taxes de pobresa. Davant la impressió, molt estesa els últims anys, que poca diferència hi ha entre conservadors i socialistes, Valenciano es va esforçar a subratllar que no tenen res a veure. Aquest va ser el seu missatge principal, portat fins i tot a les seves paraules finals. «El senyor Cañete i jo tenim idees molt diferents i defensem interessos molt diferents», va apuntar.

Més tranquils, especialment Valenciano, es van mostrar en el segon bloc temàtic, referit a les polítiques socials, en què els va costar una mica entrar: encara van dedicar uns minuts d’aquest espai a discutir si Espanya ha estat o no rescatada. Cañete ho va negar i Valenciano li va retreure que intentés ocultar la injecció de diners als bancs en el rescat financer. Tancat aquest capítol, va reprendre el torn Cañete per recalcar que no hi ha millor política social que la que garanteix ocupació, i que si algú va impulsar un verdader «atemptat» contra l’Estat del benestar va ser Zapatero, el maig del 2010, amb retallades en pensions i prestacions socials.

Notícies relacionades

Junts votarà en contra de reduir la jornada si no s’adapta a les pimes

La jutge processa el germà de Sánchez per tràfic d’influències

Valenciano va carregar contra les recents retallades educatives i sanitàries. També contra l’actitud que ministres com Cristóbal Montoro, titular d’Hisenda, han mostrat davant xifres de pobresa facilitades per oenagés. Va arribar de nou la guerra de números: que si el PSOE va destruir més de tres milions i mig de llocs de treball, que si el PP va prometre crear places que no existeixen... ¿I les propostes? En un debat que es va moure en termes poc europeus, i molt nacionals, la candidata socialista, a diferència de Cañete, en va exposar algunes. Entre altres, apartar la investigació i l’educació del còmput del dèficit, crear un salari mínim a tota la UE i augmentar els fons contra l’atur juvenil.

AVORTAMENT I AGRICULTURA

Davant un format de programa tan estricte, amb els temps tan mesurats, a penes hi va haver debat. A Cañete se’l va veure còmode en les matèries del seu antic ministeri: aquí es va presentar com el salvador de la pesca, agricultura i ramaderia espanyoles. Valenciano, com era previsible, va fer molt d’èmfasi en la restrictiva reforma de l’avortament del Govern. Primer es va presentar com a mare. Després va dir: «Sempre han tingut una relació molt difícil amb la llibertat. Sobretot, la de les dones».