Joan Carles cedeix la corona

No va ser fàcil el moment històric en què Joan Carles es va posar la corona. Havien passat 48 hores de la mort de Franco quan, el 22 de novembre de 1975, va ser proclamat Rei envoltat de desconfiança: la d'aquells que no el consideraven digne de succeir el dictador al capdavant de laprefectura de l'Estat i la d'una gran massa d'espanyols que, desesperats després de quatre dècades de dictadura, anhelaven embriagar-se de llibertat i veien un obstacle en la seva figura. Joan Carles no es va intimidar i va seguir el que creia que era el seu camí, pilotant la transició cap a la democràcia -amb el recentment desaparegut Adolfo Suárez com a copilot del poder executiu els primers anys de regnat-, consolidant la seva imatge i propiciant la seva acceptació de forma majoritària amb l'actuació davant l'intent de cop d'Estat del 23-F. Després va arribar el pas dels anys, la maduresa de la institució i de l'home i una successió d'encerts i també d'errors (alguns de greus, lligats a la corrupció en la família o els escàndols personals) que van acabar  amb aquella pàtina gairebé sagrada que, durant una llarguíssima etapa, va envoltar el Rei i els seus.

Aquests són altres temps. Segle XXI. De fet, són temps convulsos a Espanya. De crisi econòmica. De crisi social. De crisi política. De crisi territorial.  D'advertència a les urnes al bipartidisme, d'auge de moviments de protesta -amb cor republicà la majoria- i d'anhels independentistes. Nous temps. Aquests temps en què Joan Carles ha decidit abdicar.

Obrir pas a una nova era

Després de 39 anys al capdavant de la prefectura de l'Estat, l'encara Rei va anunciar ahir que deixa pas al seu fill Felip. Tampoc es podrà dir aquesta vegada que el moment històric en què el príncep d'Astúries es posarà la corona és fàcil. En teoria es podria parlar de segona transició. El seu pare, amb 76 anys i salut delicada, ha decidit arriscar i fiar el futur dels Borbons i el de la institució que representen a la defensa del «diàleg» -especialment amb Catalunya, un territori que tots dos han sovintejat des que va esclatar el desafiament sobiranista-. Al diàleg i a un canvi generacional que troba imprescindible a totes les capes de l'Estat. En aquest sentit, Joan Carles pensa que Felip, el príncep d'Astúries «més preparat», pot encapçalar aquesta renovació i encarnar «l'estabilitat, senya d'identitat de la institució monàrquica».

«Una nova generació reclama amb justa causa el paper protagonista, el mateix que va correspondre en una conjuntura crucial de la nostra història a la generació a la qual jo pertanyo. Avui es mereix passar a la primera línia una generació més jove, amb noves energies, decidida a emprendre amb determinació les transformacions i reformes que la conjuntura està demanant i afrontar amb renovada intensitat i dedicació els desafiaments del demà», va emfatitzar Joan Carles ahir, en el comiat. «Fidel a l'anhel polític del meu pare, el comte de Barcelona, de qui vaig heretar el llegat històric de la monarquia espanyola, he volgut ser Rei de tots els espanyols», va dir.

Caceres i corrupteles

Però bé sap qui ahir va anunciar la seva retirada que ni tan sols la seva aposta per la Monarquia parlamentària i els mètodes democràtics, o les seves reconegudes dots per a la diplomàcia política i econòmica (tot just fa unes setmanes que va protagonitzar una altra ruta pel Pròxim Orient buscant inversions, malgrat les seves xacres físiques) van aconseguir evitar que una part d'Espanya hagi seguit confessant-se com a republicana. Una part d'Espanya que ha sumat en els últims anys nous seguidors, és a dir, els més joves -als quals la transició queda lluny- i aquells que es van definir com a joancarlistes i avui estan desencantats amb un Rei que no va dubtar a anar-se'n a caçar elefants a Botswana acompanyat per una amiga quan la crisi castigava amb més força els espanyols (abril del 2012). O que no ha sabut gestionar amb encert el cas Nóos, un serial de corrupció protagonitzat per Iñaki Urdangarin, el marit de la seva filla Cristina. La instrucció del cas es troba en última fase, tot i que fa tres llargs anys que posa en dubte l'honorabilitat de la Família Reial.

No es pot negar que també hi ha hagut intents d'obrir alguna finestra informativa a la Zarzuela, en pro d'una transparència que alguns grups parlamentaris i col·lectius ciutadans demanaven temps enrere. Hi ha hagut una mica de llum, sí. Ara es coneixen els sous dels encara Rei i Príncep, i s'ha donat el vistiplau que la Casa del Rei sigui subjecte passiu de la nova llei que obligarà les institucions a facilitar informació als ciutadans que ho sol·licitin. Però les decisions del Monarca i el seu equip en aquest sentit sempre han anat a rebuf dels esdeveniments (dels escàndols) i molt per darrere del ritme al qual han anat creixent les forces polítiques que carreguen sense disimular contra la Monarquia i els seus costums, que demanen un referèndum sobre el seu futur o que clamen per l'arribada de la República. Com a mostra, només cal veure el que va passar en les eleccions europees amb el nou partit Podem, o les concentracions antimonàrquiques que ahir es van produir a Madrid i Barcelona.

Pacte amb Rubalcaba i Rajoy

Malgrat tot això i per tot això (i també pel complicat calendari polític, amb un PSOE en renovació, un Congrés que no trigarà a tancar per vacances i una Catalunya que ha començat el compte enrere per a la Diada i la consulta), el Rei ja va decidir al mes de gener que no trigaria a fer un pas enrere. L'hi va comunicar al principal afectat, el seu hereu, i va esperar a la primavera per fer partícips de la notícia el president del Govern i el líder de l'oposició, amb els quals va acordar els detalls del procés i va deixar que passessin les europees abans de portar el pla a la pràctica. El primer a confirmar el relleu a la Zarzuela va ser Mariano Rajoy, que va informar-ne la premsa ahir al matí. Mentrestant, el Monarca telefonava al president català, Artur Mas; el d'Euskadi, Iñigo Urkullu, i la d'Andalusia, Susana Díaz, a més dels portaveus parlamentaris i personalitats diverses. Felip es va ocupar de les Cases Reials. El relleu està en marxa. Rajoy reclama que es produeixi en un clima «serè». Però s'intueix més protesta al carrer.

Notícies relacionades

Junqueras encarrila el congrés d’ERC, però no aconsegueix desactivar els corrents crítics

Catalanisme i educació (capítol 1): les herències de les polítiques educatives a Catalunya

Vegeu el vídeo del discurs  del Rei amb el mòbil o

a e-periodico.cat