El Rei marca el pas

Joan Carles I ha decidit abdicar en el Príncep d'Astúries i de Girona, que en quinze dies esdevindrà Felip VI. Crec que el Rei ha pres la decisió correcta. Ell ja no podia seguir desenvolupant en plenitud les seves funcions i el seu darrer servei ha estat precisament el de facilitar el relleu i, amb ell, la profunda renovació de la institució que encarna. Amb aquesta decisió, el Rei assenyala el camí que han d'emprendre el conjunt d'institucions espanyoles, totes elles afectades en graus diversos d'una crisi que requereix reformes en profunditat. Ho va dir fa mesos Pere Navarro entre l'impostat escàndol d'alguns i la indiferència de no poques persones. Però assenyalava un fet evident: cal renovar el pacte constitucional de 1978.

El rei Joan Carles va ser proclamat cap de l'Estat el 22 de novembre de 1975, però, pels demòcrates, la veritable proclamació va ser, precisament, l'aprovació en referèndum de la Constitució de 1978, fruit d'un important consens que va obtenir una ratificació amplíssimament majoritària de la ciutadania. Salvant totes les distàncies, crec que Felip VI es trobarà en una situació semblant. Només una reforma profunda del conjunt del nostre sistema institucional podrà garantir l'estabilitat de la qual hem gaudit tots plegats durant el regnat del seu pare.

Factor d'estabilitat

Sóc republicà i crec que l'elecció directa del cap de l'Estat per part de la ciutadania és la forma més racional de culminar l'edifici de l'Estat democràtic. Però també sóc fill del meu temps, i he vist com la monarquia pot constituir un factor d'estabilitat i d'integració que en absolut altera el contingut democràtic del sistema. Joan Carles I va ser un agent actiu en la recuperació de la democràcia en el nostre país, el seu màxim defensor en la negra nit del 23-F, i va demostrar també, de vegades amb més intel·ligència que molts responsables polítics, el reconeixement de l'Espanya plural.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Crec, com deia ahir Javier Cercas, que avui el dilema real a què s'enfronta Espanya no és el de Monarquia o República, sinó el de pitjor o millor democràcia. I per això considero que ara hem d'aprofitar l'oportunitat d'impulsar profundes reformes en el nostre sistema polític. No falten exemples de monarquies federals que haurien d'il·luminar les passes del nou monarca per acompanyar la reforma constitucional federal que els socialistes estem proposant des de fa temps. Fins i tot el nacionalisme basc recupera la seva vella idea confederal de pacte amb la Corona, veient amb claredat que ara és el moment de començar una nova etapa política.

Així com fa 300 anys Felip V va acabar amb les esperances de la Catalunya austriacista, Felip VI té l'oportunitat d'actuar en un sentit ben diferent, acompanyant el procés cap a una veritable Espanya de tots, lloc de trobada de diversos pobles, de les nacions, nacionalitats i regions que hi conviuen, capaces de compartir un projecte federal comú. Felip VI, rei de les Espanyes. ¿Per què no?