Un Rei per a l'esperança i la concòrdia

Són comptades les ocasions en què tot un país és conscient d'assistir a un esdeveniment d'envergadura històrica. I encara són menys els grans moments que es viuen amb la normalitat i estabilitat institucional amb què els espanyols estem vivint aquests dies que sempre conservarem, de manera privilegiada, en la memòria. Si la proclamació de Felip VI, després de l'abdicació de Joan Carles I, és motiu d'alegria per a tots els espanyols, resulta també de justícia felicitar-nos per la maduresa i la transparència amb què ha culminat el procés successori. No en va, l'automatisme en la successió a la Corona envia un missatge d'exemplaritat dins i fora de les nostres fronteres: el d'un país amb unes institucions dotades de solidesa i capacitat de resposta i el d'uns ciutadans que apostem per l'estabilitat de la nostra democràcia i per la vigència dels símbols que ens representen i ens agermanen. Amb l'ascens al tron de Felip VI els espanyols estem reafirmant la provada capacitat de la nostra Constitució per garantir una convivència en pau, llibertat i progrés, i donar curs a un projecte comú i integrador per a Espanya.

En aquest dia assenyalat, resulta molt significatiu recordar aquella altra hora «carregada d'emoció i esperança» de la proclamació del rei Joan Carles en unes circumstàncies tan diferents. Els espectaculars canvis i avanços protagonitzats pels espanyols des d'aleshores fins avui ens parlen de l'Espanya contemporània com una història d'èxit i al mateix temps evidencien que el regnat de Joan Carles I ha estat el més pròsper i fecund de tots els que es recorden en el recorregut de la nació espanyola a través dels segles. Així ho avala el sentiment comú de la ciutadania, que identifica el rei Joan Carles amb el nostre període de més benestar i desenvolupament econòmic i social.

Empenta reformista

El nostre Rei ha sabut ser un ancoratge d'estabilitat i un motor de progrés per a Espanya, un símbol viu de cohesió en la diversitat, un bastió en la defensa de la nostra democràcia i un pilar dels valors del nostre Estat de dret. La seva generosa empenta reformista i modernitzadora es va fer present des d'un primer moment: com coneixen bé els espanyols, joves o grans, Joan Carles va impulsar la transició juntament amb figures inoblidables com el recentment des­aparegut president Suárez, va donar suport al pacte constitucional com a port segur de les nostres llibertats i va defensar els nostres afanys de democràcia la nit del 23 de febrer de 1981. El seu lideratge en aquella Espanya que s'obria a la democràcia i al món ens va assegurar la nostra plena inserció en la modernitat i el nostre protagonisme en el projecte europeu.

Aquestes raons, entre moltes altres possibles, serveixen per explicar el profund vincle d'afecte i agraïment que uneix els espanyols amb el seu rei. El seu perfil transcendeix de bon tros les nostres fronteres ja que, mà a mà amb la reina Sofia, el Monarca no solament ha estat el millor ambaixador i defensor d'Espanya al món, sinó també un dels nostres compatriotes més coneguts i admirats i el reflex nítid dels valors i aspiracions de l'Espanya contemporània. De l'any 1975 fins als nostres dies, podem dir

del regnat de Joan Carles que ha complert de sobres i ha fet realitat el propi desig expressat pel monarca en la seva proclamació: que Espanya recorregués el seu camí «en un efectiu consens de concòrdia nacional».

Conscient, com ho és el seu pare, que «el compliment del deure està per sobre de qualsevol altra circumstància», els espanyols veiem des d'avui representats en la figura de Felip VI els principis de continuïtat i renovació propis d'una societat madura i moderna com és l'espanyola. El nou Rei d'Espanya ha estat el Príncep d'Astúries més ben format de la nostra història i ha anat exercint amb indubtable encert les seves tasques institucionals com a hereu del tron en els últims anys; la seva formació, les seves qualitats personals i la seva experiència institucional són una garantia d'accedir al tron més que preparat per prolongar i superar, si és possible, els èxits del regnat del seu pare. Estic convençut que comptarà per fer-ho amb la complicitat, el suport i l'afecte de tots els que veiem en ell un home de futur, pròxim al dia a dia de la gent, enamorat i coneixedor d'Espanya en tota la seva riquesa i pluralitat, i amb una experiència immillorable per exercir les seves funcions. En suma, una persona del seu temps i capaç de connectar amb la sensibilitat i les inquietuds de les noves generacions d'espanyols. Amb la mateixa vocació de fidelitat al seu paper constitucional que ha mostrat el rei Joan Carles, els que hem tingut el privilegi de tractar Felip sabem que sent Espanya com «una gran nació per la qual val la pena lluitar». En aquesta missió, Sa Majestat tindrà el ferm suport de la seva consort, Letizia; de la princesa Elionor i de la infanta Sofia.

Amb la seva proclamació davant les Corts, seu de la sobirania de la nació, l'ascens al tron de Felip simbolitza a la vegada el nostre passat comú i el nostre futur compartit. En els seus mateixos títols dinàstics

-de rei de Castella i rei d'Aragó a comte de Barcelona o senyor de Bisca-

ia-, el nou Rei ens parla de la continuïtat històrica de la nació i del sempre renovat ànim de convivència dels espanyols.

Garantia de democràcia

De la mateixa manera, la seva proclamació és expressió dels equilibris i el sentit de la realitat nacional del nostre sistema constitucional, del qual la monarquia parlamentària és part indispensable, com ho són la unitat i la pluralitat del nostre Estat autonòmic o la vocació de progrés plasmada en la consideració d'Espanya com a Estat social i democràtic de dret. Així mateix, en el context d'un escenari internacional tan canviant com complex, el seu prestigi i el seu lideratge seran un actiu capital per al nostre país, sobretot en les relacions amb les nacions germanes de la comunitat iberoamericana, que Felip tan bé coneix.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

De Noruega a Dinamarca i de la Gran Bretanya a Holanda, les monarquies constitucionals s'han consagrat com a garantia de democràcia i llibertat, i han aconseguit fer visible la història d'un país i alhora impulsar el seu progrés social. Els espanyols també sabem de l'efectivitat històrica de la Corona. Una institució sempre disposada al servei de la nació per sobre de la controvèrsia partidista i, per aquesta mateixa raó, elevada a patrimoni de tots.

Com a Príncep d'Astúries, Felip ha estat un abanderat de la nostra convivència i, com a Monarca, estic segur que el nostre nou rei Felip VI serà un Rei per a l'esperança i la concòrdia, un Rei per a la llibertat i la igualtat entre espanyols. Amb el convenciment, ben après de Joan Carles i Sofia, que «el servei del poble és el fi que justifica tota la seva funció», els espanyols acollim amb alegria, responsabilitat i altura de mires l'inici d'un regnat en què S. M. el Rei Felip ho donarà «tot per Espanya».