Felip VI davant la història

Les Corts proclamen un nou Rei que aposta per la diversitat d'Espanya i la regeneració

Felip VI davant la història_MEDIA_1

Felip VI davant la història_MEDIA_1 / DAVID CASTRO

4
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

Les Corts van proclamar ahir Rei Felip VI. I van canviar la història d'Espanya. Ara encara s'ha de veure si el nou Monarca, el mateix que va sorprendre tothom passejant pels carrers de Madrid en un cotxe descapotable per transmetre proximitat en el seu primer dia en el càrrec, el que va simultaniejar els actes solemnes de la jornada amb exhibicions públiques d'afecte cap als seus - ahir es van poder veure tres generacions de Borbons en un balcó fent-se carícies  mentre els aclamaven des del carrer-, es decideix a obrir una nova etapa a la Corona. A complir amb les expectatives que ell mateix va crear ahir amb el seu mesuradíssim discurs davant les Cambres: les de saber afrontar els convulsos temps en què li tocarà regnar amb canvis notables i gestos valents que facin que els ciutadans puguin sentir-se «orgullosos» d'ell, tal com desitja. «Aquestes són, senyories, les meves conviccions sobre la Corona que, des d'avui, encarno: una Monarquia renovada per a un temps nou». Un temps en què, segons va dir, vetllarà perquè no es trenquin els ponts de l'entesa i es respecti la «diversitat» dels territoris sota la premissa que la «unitat no és uniformitat».

Va resultar inevitable ahir al Congrés, mentre el nou Rei pronunciava aquestes paraules amb motiu de la seva proclamació, observar la reacció gestual dels presidents de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i d'Euskadi, Iñigo Urkullu, que escoltaven atents des de la tribuna de l'hemicicle però evitaven aplaudir. Als nacionalistes, l'anàlisi del nou Rei els va semblar poca cosa. «Quan es fan referències a la nació i no a un Estat plurinacional, per a mi això és un discurs que no és nou», va sentenciar Mas. Als conservadors els va semblar que «va arribar fins on podia arribar i fins i tot una mica més» -hi va haver diputats del PP que es van queixar que Felip VI acabés la seva al·locució amb un moltes gràcies en castellà, català, basc i gallec-, mentre que als socialistes els va agradar la idea d'una Espanya plural i unida i la defensa de les llengües cooficials.

QÜESTIÓ DE GENERACIONS / Aliè a com estaven sent rebudes les seves reflexions, Felip VI va dir que sap molt bé quin és la feina que li correspon en un «regnat d'un Rei constitucional», i va garantir respecte a la separació de poders de l'Estat, a la «independència del poder judicial» i a la «neutralitat política» que se li pressuposa a la Corona. Després d'haver jurat la Constitució davant del president del Congrés, Jesús Posada, en una cerimònia laica i austera, sense presència de mandataris internacionals (encara que va rebre multitud de felicitacions per la seva nova condició; entre d'altres, de Barack Obama) i en la qual va estar acompanyat en la distància curta per la reina Letizia i les seves filles, Elionor i Sofia, va asseverar que es disposa a afrontar la seva tasca «amb energia i il·lusió». «I amb l'esperit obert i renovador que inspira els homes i les dones de la meva generació», va dir. Generació. Fins a mitja dotzena de vegades va utilitzar aquest vocable. Ho va fer per expressar agraïment als veterans que van fer possible el trànsit de la dictadura a la democràcia, una etapa que acaba per deixar espai a un altre moment històric. Una etapa que va voler encarnar en la figura del seu pare, un Rei que, després d'imposar al seu hereu el faixí de capità general de les Forces Armades amb indissimulada emoció ahir a primera hora del matí, va decidir no acompanyar-lo al Congrés per no restar-li protagonisme.

LA CORRUPCIÓ / «En la persona del rei Joan Carles retem avui l'agraïment que mereix una generació que va obrir pas a la democràcia, a l'entesa entre els espanyols i a la seva convivència en llibertat», va assenyalar l'acabat de proclamar cap de l'Estat, que també va advertir que, en tot cas, els toca ara a ell i als seus contemporanis aspirar a revitalitzar les institucions i la cultura democràtica. No en va, els estudis d'opinió

-també els que analitzen la imatge de la Corona- alerten d'una tremenda desafecció que es fa forta gràcies als efectes de la crisi i de la corrupció, la que també ha esquitxat la família reial.

Notícies relacionades

La prova que el nou Rei és conscient del delicat moment que viu la institució que representa és que la seva germana Cristina, la dona d'Iñaki Urdangarín, no va anar a la cerimònia. Fa mesos que està apartada de l'agenda reial i continua a l'espera que un jutge de Palma de Mallorca prengui una decisió sobre el seu futur judicial i el del seu marit (cosa que podria passar la setmana que ve). Un altre senyal inequívoc que Felip VI sap què s'hi  juga és que va admetre en el seu discurs que la Corona ha d'«observar una conducta íntegra, honesta i transparent». «Només d'aquesta manera es farà creditora de l'autoritat moral necessària per a l'exercici de les seves funcions», va reconèixer.

Sí que van acompanyar Felip VI al Congrés, a més a més de la seva dona i les seves filles (que van aguantar amb estoïcisme el protocol tot i la seva poca edat), la seva mare, Sofia -que va ser molt aplaudida-, la seva germana Elena i el seu nebot Froilà.