Felip VI, ¿rei de qui?

Aquest regnat acabat d'iniciar de Felip VI -¿era necessari aquest nom?- obre molts interrogants. No sabem per a què serveix aquesta Monarquia, si val la pena conservar-la i, sobretot, a qui representa avui aquest nou Rei.

Fa un segle, recolzar la Monarquia tenia un sentit polític clar: el rei representava els interessos de la classe alta conservadora, el domini dels terratinents, els grans industrials, l'Església... «La crosta», es deia en aquell temps. Ser republicà era estar a favor de la democràcia, de la classe treballadora i menestrala, i en contra dels privilegis i els obscurantismes. La divisió coincidia, en gran part, amb la que correspon avui a dretes i esquerres. La República va ser, el 1931, el triomf de l'Espanya que reclamava la democràcia i la llibertat.

Amb Joan Carles, aquesta divisió es desdibuixa. El novembre de l'any 1975 hi ha un evident domini conservador, derivat del franquisme. La incògnita és precisament aquesta: ¿de quins interessos serà abanderat el Rei? ¿Dels franquistes que l'han posat al tron o de la gran majoria, que demana democràcia a crits? Uns quants mesos després, la incògnita es comença a aclarir: Joan Carles va elegir ser el rei de tots. Gràcies a aquesta elecció, la Monarquia s'ha pogut mantenir i el Rei va aparèixer com una figura neutral però garantia última de la democràcia.

Desgraciadament, aquest capital polític ha estat dilapidat tontament en els últims anys. No és que el rei Joan Carles s'hagi decantat pels poderosos, sinó que ha estat assimilat als seus comportaments: estranys negocis, estranyes activitats i companyies. I dic desgraciadament perquè en aquest moment d'ensorrament institucional tornava a ser necessari comptar amb una figura que garantís la democràcia, que simbolitzés alguna cosa permanent en la seva defensa. Feia falta un altre cop algú que sabés mantenir la dignitat entre tant despropòsit. I el Rei no ha estat a l'altura del paper que li cor­respon.

Notícies relacionades

Junts mira de reüll a Aliança Catalana per perfilar la seva estratègia municipal

Mazón va parlar el 29-O 13 minuts amb Pradas i li va ignorar 4 trucades

¿Què farà Felip VI, i quina actitud caldrà prendre davant d'aquest nou rei? Tot dependrà del paper que ell assumeixi: de si es considera el Rei de tots i ajuda a redreçar el timó en tants aspectes en què s'ha torçat, o si es presenta com a part dels poders fàctics i torna a ser el símbol de les forces conservadores. Que, evidentment, ja no són les franquistes, però que mantenen molts dels seus trets, combinats amb altres de més actuals. Fins ara Felip VI és una caixa tancada, i per això cada un dels seus gestos és observat amb lupa: ¿Què dirà? ¿Què pensa? ¿Què vol fer? Perquè, encara que el Rei no governi, té una influència evident: recordem el paper de Joan Carles durant el 23-F.

De moment, un discurs mesurat, bastant opac, que dóna poques pistes i poques esperances. Que dibuixa un perfil de figura honesta però intranscendent. I per això no sabem si és indispensable acabar ja amb aquest anacronisme que és avui la Monarquia o si pot ser una institució que encara ajudi a resoldre les diferències d'interessos entre classes socials, territoris, ideologies. Caldrà esperar, perquè si fos així potser caldria deixar-lo fer i passar a una república en temps més propicis. Sobretot perquè instaurar una república en aquests moments, amb la relació de forces existent, no seria probablement cap garantia de l'aprofundiment en la democràcia que el país necessita i reclama.