Cristina de Borbó, pendent de la imputació de Castro

Aquest dimecres a primera hora s'espera que el jutge José Castro comuniqui a les parts del 'cas Nóos' la interlocutòria de tancament de la instrucció, i es preveu que mantindrà la imputació de Cristina de Borbó per blanqueig de capitals i cooperació en delictes fiscals del seu marit, Iñaki Urdangarin, a través de la societat compartida Aizoon. Si això es confirma, també es dóna per fet que la Fiscalia Anticorrupció i l'Advocacia de l'Estat, que representa Hisenda, recorreran la interlocutòria, al considerar que solo Urdangarin és el responsable del funcionament de la societat.

El jutge Castro, que ha arribat als jutjats de Palma a les 07.20 hores i se n'ha anat a les 08.30 hores, ja ha passat la resolució final a les parts. Ara només falta que aquestes la rebin telemàticament. Al sortir del jutjat el jutge ha assenyalat que amb això "es tanca un cicle", i no ha volgut desvelar la incògnita sobre si, finalment, imputarà o no la infanta Cristina. Preguntat sobre si, en cas que es confirmi aquesta imputació, la Fiscalia ho recorrerà, ha dit: "Està en el seu dret". "Han sigut gairebé quatre anys de feina, però encara no s'ha acabat. Ara queden recursos. I queda feina".

Els ducs de Palma mai van repartir beneficis, però sí que van adquirir amb càrrec a l'empresa propietats immobiliàries, van reformar i van decorar el palauet de Pedralbes, van celebrar festes familiars, van viatjar i van pagar les nòmines del personal domèstic. Pel magistrat, sense l'adveniment de Cristina de Borbó per crear Aizoon, el seu marit tampoc hauria pogut cometre delictes fiscals el 2007 i el 2008, quan va tributar a través de la societat rendes del treball per les seves assessories a grans firmes, disminuint en 337.000 euros el pagament al fisc. El pas a procediment abreujat del magistrat serà, doncs, un punt i seguit, ja que serà l'Audiència Provincial de Palma la instància que decidirà, segurament ja passat l'estiu, qui s'asseurà al banc del acusats pel 'cas Nóos' al resoldre els recursos del ministeri Públic, de l'Advocacia de l'Estat i de les defenses.

Més de tres anys d'investigació

La investigació s'ha allargat més de tres anys i compta ara mateix amb 32 imputats, que podrien quedar al voltant de la vintena en la resolució final. La investigació es va iniciar com a peça separada número 25 de la 'macrocausa del Palma Arena', un velòdrom ciclista construït durant el Govern de Jaume Matas el cost del qual es va disparar de 48 a 110 milions d'euros sense ni un sol contracte.

Estirant el fil, Castro es va topar amb sucosos contractes subscrits entre l'Administració balear i l'Institut Nóos a dit. La mateixa fórmula que abans s'havia iniciat a València, sota el mandat de Francisco Camps. De les arques públiques de les dues comunitats en van sortir més de sis milions d'euros cap a la fundació altruista que fins al març del 2007 va presidir Urdangarin, a qui va succeir el seu exsoci, Diego Torres, quan va saltar l'escàndol per la denúncia del diputat socialista Antonio Diéguez al Parlament balear.

Urdangarin i Torres disposaven d'una entramat de societats mercantils, com Aizoon, a les quals desviaven la major part d'aquests cabals mitjançant factures fictícies o inflades. Es repartien els beneficis al 50%, segons la investigació, que també ha detectat intercanvis de factures i empleats ficticis per deduir més despeses i pagar menys impostos.

El negoci va seguir funcionant després amb la Fundació Cultura, Esport i Integració Social, que va arribar a operar en paradisos fiscals. Les seves defenses defensen la legalitat dels contractes subscrits i la veracitat dels conceptes facturats, tot i que no han actuat a l'uníson, més aviat tot al contrari. Torres ha deixat sobre la taula de Castro correus amb referències a mediacions del rei Joan Carles en els negocis del seu gendre.

Notícies relacionades

La infanta Cristina: "Mai hauria acceptat que se m'hagués utilitzat com a escut fiscal"

L'amor com a eximent

A més de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin, es dóna per fet que el magistrat inclourà en la llista l'exsoci Diego Torres, l'expresident balear, Jaume Matas, i diversos alts càrrecs valencians, però no Francisco Camps ni l'alcaldessa de València, Rita Barberá, a l'haver-ho rebutjat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va tornar la causa a Castro.

Està per veure què passa amb altres alts càrrecs de la Casa Reial, com el secretari de les infantes, Carlos García Revenga.