TANCAMENT DE LA INSTRUCCIÓ DEL 'CAS NÓOS'

Cristina de Borbó segueix imputada

El jutge Castro manté l'acusació a la infanta per blanqueig de capitals i dos delictes fiscals

El secretari personal de les infantes, Carlos García Revenga, ha estat 'desimputat' del cas

El jutge Castro, a la sortida dels jutjats de Palma. / periodico

El jutge Castro, a la sortida dels jutjats de Palma.
La infanta Cristina, a l’arribar als jutjats de Palma, on va declarar el 8 de febrer.

/

3
Es llegeix en minuts
Marisa Goñi / Palma

Cristina de Borbó segueix imputada per blanqueig de capitals i per dos delictes fiscals comesos pel seu marit Iñaki Urdangarin, a través de la societat compartida Aizoon. La interlocutòria de tancament de la instrucció del 'cas Nóos' que ha donat a conèixer aquest matí el jutge d'Instrucció 3 de Palma, José Castro, considera que la germana del rei Felip VI va fer servir diners de la societat per a despeses particulars sense cap relació amb l'activitat de la mercantil, nodrida de fons procedents de grans empreses i de contractes irregulars de l'Institut Nóos, liderat pel seu marit, amb administracions públiques, principalment de les Balears i València durant els mandats de Jaume Matas i Francisco Camps.

Els ducs de Palma mai van repartir beneficis, però sí que van adquirir amb càrrec a l'empresa propietats immobiliàries, van reformar i van decorar el palauet de Pedralbes, van celebrar festes familiars, van viatjar i van pagar les nòmines del personal domèstic. Pel magistrat, sense l'adveniment de Cristina de Borbó per crear Aizoon, el seu marit tampoc hauria pogut cometre delictes fiscals el 2007 i 2008, quan va tributar a través de la societat rendes del treball per les seves assessories a grans firmes, disminuint en 337.000 euros el pagament al fisc. El pas a procediment abreujat del magistrat suposa un punt i seguit, ja que serà l'Audiència Provincial de Palma la instància que al resoldre els recursos decidirà qui s'asseurà al banc dels acusats del ‘cas Nóos’. La decisió no es prendrà abans de l'estiu.

El jutge Castro ha arribat als jutjats a les 07.20 hores i se n'ha anat a les 08.30 hores, quan ha passat la interlocutòria a les parts, que l'han rebuda telemàticament. Una hora més tard s'ha donat a conèixer la imputació de la infanta. Però al sortir, el jutge no ha volgut desvelar la incògnita i simplement ha dit als periodistes que estaven allà reunits: "Es tanca un cicle". Sobre el recurs de la Fiscalia ha dit: "Està en el seu dret". "Han sigut gairebé quatre anys de feina, però encara no s'ha acabat. Ara queden recursos. I queda feina", ha remarcat.

El jutge Castro ha tret de la interlocutòria final del cas, de 167 folis, bastants menys que la interlocutòria anterior, el secretari personal de les infantes Cristina i Elena, Carlos García Revenga, i el vicealcalde de València, Alfonso Grau, entre altres.

Inici de la investigació

La investigació de Nóos va començar com a peça separada número 25 de la macrocausa del Palma Arena, un velòdrom ciclista construït durant el Govern de Jaume Matas el cost del qual es va disparar de 48 a 110 milions d'euros sense ni un sol contracte. Estirant el fil, Castro es va topar amb sucosos contractes subscrits entre l'Administració balear i l'Institut Nóos a dit. La mateixa fórmula que abans s'havia iniciat a València, sota el mandat de Francisco Camps.

Notícies relacionades

De les arques públiques de les dues comunitats en van sortir més de sis milions d'euros cap a la fundació altruista que fins al març del 2007 va presidir Urdangarin, a qui va succeir el seu exsoci, Diego Torres, quan va saltar l'escàndol per la denúncia del diputat socialista Antonio Diéguez al Parlament balear. Aleshores ja s'havien organitzat tres edicions del Valencia Summit, dos Fòrums Illes Balears, uns jocs europeus fallits i havien participat del patrocini de l'equip ciclista Illes Balears. Urdangarin i Torres disposaven d'una entramat de societats mercantils, com Aizoon, a les quals desviaven la majoria d'aquests cabals mitjançant factures fictícies o inflades. Es repartien els beneficis al 50%, segons la investigació, que també ha detectat intercanvis de factures i empleats ficticis per deduir més despeses i pagar menys impostos.

El negoci va seguir funcionant després amb la Fundació Cultura, Esport i Integració Social, que va arribar a operar en paradisos fiscals. Les seves defensas defensen la legalitat dels contractes subscrits i la veracitat dels conceptes facturats, encara que no han actuat a l'uníson, més aviat tot al contrari. Torres ha arribat a deixar sobre la taula de Castro correus electrònics amb referències a mediacions del Rei Joan Carles en els negocis del seu gendre.